Relatoria de la Taula rodona a l’Ateneu Barcelonès: La gestió de l’Aigua a Barcelona
L’Ateneu Barcelonès és una associació que treballa des de fa més de cent cinquanta anys qüestions socials i culturals amb la voluntat d’esdevenir un dels principals centres de debat intel·lectual. Amb l’objectiu d’impulsar el diàleg obert, transversal i constructiu amb la societat civil, ahir 14 de maig es va realitzar una conferència en format taula rodona sobre la gestió de l’Aigua a Barcelona i l’Àrea Metropolitana. Les ponències i presentacions van despertar molt interès, atès que la sala d’actes Oriol Bohigas, amb un aforament de 170 persones, va quedar gairebé plena.
El Debat el va moderar Santiago Vilanova, ponent de la secció d’Ecologia i Recursos Naturals de l’Ateneu Barcelonès, a qui agraïm la realització de l’acte. Van intervenir Joan Gaya, enginyer i estudiós de la gestió de l’aigua; Juan Martínez, president de l’Observatori de l’Aigua de Terrassa; Maria Campuzano, portaveu de l’Aliança contra la Pobresa Energètica i Miriam Planas, portaveu d’Aigua és Vida i del Moviment per l’Aigua Pública i Democràtica. També vam comptar amb una fila zero amb candidatures de grups polítics de la ciutat de Barcelona i representants sindicals. Biel Figueras per JxCat, Eloi Badia de Barcelona en Comú, Marc Cerdà de la CUP Capgirem BCN, Rosa Suriñach d’ERC i Carlos del Barrio de CCOO. UGT es va excusar per un problema d’agendes.
Impotència, inhibició, participació reactiva i iniciativa política
Joan Gaya va exposar i sintetitzar aquesta relació en 4 etapes: Impotència, inhibició, participació reactiva i iniciativa política. A continuació s’expliquen.
Davant la baixa capacitat política i econòmica de l’Ajuntament durant el segle XIX, aquest adquireix una actitud d’impotència davant la gestió de l’aigua. Això permet a la Sociedad General de Aguas de Barcelona (SGAB = AGBAR) adquirir-ne la gestió, qui va lidiar amb les necessitats hídriques del creixement urbanístic, absorbint les petites empreses del sector.
Amb les competències municipals adquirides el 1924 s’obria la porta a la possibilitat de municipalitzar el servei, però per inhibició política i interessos econòmics no va ser així. L’Ajuntament considerava que l’aigua no era un problema seu, inclús en períodes de sequeres, amb problemes d’higiene i tractant grans concessions d’abastament d’aigua potable que feia SGAB sense contractes
La tercera etapa és la de participació reactiva, on l’Ajuntament, davant problemes de qualitat i quantitat d’aigua, opta pel transvasament d’aigua del Ter. L’alcalde Porcioles va fer seu el problema i intervé municipalment en la qüestió, això sí, amb una forta influència per part d’AGBAR. Així, Barcelona adquiria drets d’aigua, mentre SGAB buscava acords, acabant per adquirir la distribució de l’aigua però sense firmar cap contracte.
Barcelona va partir una altra oportunitat perduda de municipalització: El 1978 SGAB va entrar en fallida i va ser rescatada des de l’administració. Es va decidir delegar la competència d’aigua a l’AMB i crear així el servei metropolità d’abastament en alta. Respecte la distribució en baixa, es garantia a SGAB caudals però no s’entrava a definir la regulació del servei.
En la història de la gestió de l’aigua a Barcelona només hi ha hagut dos moments on l’Ajuntament de Barcelona ha tingut iniciativa política de controlar el servei de l’aigua i parar els peus als interessos privats d’AGBAR: quan Porcioles va mantenir que l’aigua transvasada del Ter havia d’estar a nom de l’Ajuntament de Barcelona i no d’una empresa privada; i el 2016 amb la decisió d’acceptar la sentència del TSJC que anul·la l’actual empresa mixta de gestió de l’aigua en baixa.
Els interessos públics i privats al llarg dels anys han configurat l’actual escenari hídric. Avui en dia, ens trobem en una etapa d’iniciativa política on volem recuperar el control del servei. No podem desoir la història, que ens permet comprendre, recordar i aprendre.
La Taula de l’Aigua de Terrassa: un moviment de construcció social
Juan Martínez considera que la proposta de la Taula de l’Aigua de Terrassa de construcció de l’Observatori de l’Aigua de Terrassa evidencia la transformació d’un moviment de protesta a un moviment de construcció social. La Taula de l’Aigua de Terrassa ens recorda que sense apoderament ciutadà és impossible revertir situacions com les relatades per Gaya a la capital de país.
A Terrassa, l’enxarxament social ha estat fonamental. La municipalització de l’aigua va ser prioritària pels moviments socials de la ciutat. La força ciutadana és qui va impulsar la lluita i qui va portar unes propostes consensuades a l’administració. La feina feta demostra que els municipis són espais de construcció on es poden donar noves formes de fer política, no sols des de la institució.
Un cop recuperada la gestió per acord del ple municipal, la prioritat ha estat construir l’OAT: l’espai on la ciutadania pot participar de la gestió. Aquest es construeix a partir de tres conceptes fonamentals: autonomia, espai de treball, i de construcció de propostes des de la participació i concertació entre les parts. Així, l’OAT és l’eina que permet .
Actualment, l’OAT està definint els seus límits, apostant per una fórmula de col·laboració amb la institució però que desborda la normativa actual municipal. És un gran repte democràtic. L’OAT s’estructura en tres taules: la taula recerca, la taula educació i la xarxa ciutadana. Totes elles pretenen aprofundir en la Nova Cultura de l’Aigua i fer de la gestió pública una gestió pel bé comú.
La garantia del Dret Humà a l’Aigua i el Sanejament només és possible amb una gestió pública i democràtica
Maria Campuzano va detallar com el model de gestió de l’aigua a L’AMB afecta a les famílies en situació de vulnerabilitat i en règim de pobresa energètica, partint de la base que els subministraments bàsics repercuteixen a la vida de tots i totes.
Segons l’APE, Agbar vulnera el dret humà a l’aigua amb una gestió basada en talls, endeutaments, instruments opacs i campanyes publicitàries que condueixen a l’engany.
A diferència del que ens vol fer creure, Agbar no és una empresa responsable. Entre 2008 i 2015, la factura pujava un 61% a l’AMB, mentre es tallava l’aigua a més de 75.000 famílies a la ciutat de Barcelona. Si bé és cert que a partir de 2016 Agbar declara zero talls a famílies en situació de vulnerabilitat, això no és per voluntat de l’empresa. És gràcies la societat civil organitzada que va impulsar una ILP amb la voluntat de fer il·legal els talls de subministraments en famílies en situació de vulnerabilitat: l’aprovada llei 24/2015.
Avui dia, però, el DHAS encara no es garanteix. Els beneficis d’Agbar fan que el servei sigui poc assequible. L’APE veu com els endeutaments de les famílies no paren de créixer. Actualment el deute a l’AMB és de més de 18 milions d’euros.
Si comparem l’endeutament d’AGBAR amb d’altres operadors públics, veiem que el de l’operador privat és del doble. A l’hora, les ajudes que ofereix en forma de tarifa social és la menys garantista comparada amb les dels operadors públics. També és necessari destapar l’engany que suposa el Fons de Solidaritat d’Agbar: Un mecanisme que no es difon, molt restrictiu a l’hora d’acollir-se a ell i que prové dels beneficis de l’empresa apujant tarifa. No seria més raonable baixar tarifa i evitar que les famílies hagin de buscar ajudes?
Per últim, la Maria va explicar com l’empresa utilitza mitjans repressius i judicials quan l’APE es mobilitza i demana la condonació dels deutes. En una de les darreres accions on es va aconseguir la condonació que es demanava, com a càstig, AGBAR va denunciar a tres membres de l’APE. Per tot plegat, l’APE creu que l’única via per acabar amb la pobresa energètica i poder garantir el DHAS és via gestió pública i amb control i participació ciutadana.
Els atacs d’Agbar a la democràcia no s’entenen sense considerar els seus beneficis
Miriam Planas ens va recordar que, mentre es pujava en un 60% la tarifa de l’aigua, els beneficis anuals (de mitjana) volten els 34 milions d’euros. A més a més, aquests beneficis són un 60% per sobre del que establia el pla econòmic que justifica les tarifes que estem pagant. A l’hora, la gestió opaca dels comptadors els hi reporta 30 milions anuals i es desconeix el volum de beneficis que es generen a través el mercat secundari de subcontractacions a les empreses del grup Agbar. Tampoc no es coneixen els beneficis que es feien abans de 2012.
Partint d’aquest punt de desinformació, Aigua és Vida demana aquestes dades mitjançant la llei de transparència de la Generalitat. AGBAR s’hi oposa i actua com a soci privat negant l’accés a la informació i querellant-se en contra, inclús, de l’administració, que, en teoria, també participa de la gestió de l’actual empresa mixta (que ens recorda que es troba als tribunals perquè en el procés de creació es va adjudicar a dit la part privada i amb una incorrecta valoració d’actius) .
També han patit altres atacs: fins a 16 recursos judicials en contra d’una consulta ciutadana a la ciutat de Barcelona que volia conèixer l’opinió de la ciutadania vers la gestió de l’aigua. I no només això, sinó també una enorme campanya publicitària, manipulació de moviments socials i infiltració de detectius privats en les reunions del MAPiD.
És per tot això que el moviment per l’aigua de l’AMB creu més que mai que el repte actual és re-apropiar-se del govern de l’aigua a l’AMB. El moviment reclama que l’administració esdevingui un regulador i garanteixi el servei públic, s’assumeixi una gestió pública que garanteixi el DHAS, formuli una política hídrica que tingui en compte els reptes actuals ecosistèmics i permeti el control ciutadà via la creació d’Observatori Metropolità de l’Aigua.
La remunicipalització de l’aigua és possible. I ara més que mai -davant unes eleccions municipals i a l’espera de la sentència del suprem que pot anul·lar la creació de la mixta- és el moment de fer-ho.
Respostes des de la fila zero
Un cop acabades les ponències, la fila zero va opinar. Figueras, del PDeCAT BCN, es va mostrar contrari a totes les ponències, posant en dubte que una gestió pública garanteixi una millor qualitat del servei i mostrant preocupació pels costos que pugui suposar la remunicipalització. Badia, de BCN en Comú, rebat que el cost de la remunicipalització ja el coneixem, que surt favorable per l’administració. El model públic pot garantir un preu més baix, una gestió més transparent i de qualitat. Cerdà, de la CUP Capgirem BCN, es mostra d’acord amb Badia i afegeix que el context actual d’emergència climàtica fa que la recuperació del bé comú que és l’aigua no només sigui de sentit comú, sinó també imprescindible per garantir drets. Suriñach, d’ERC BCN, referma el compromís del partit amb la remunicipalització, prioritzant un procés de transició amb garanties. Del Barrio, de CCOO, va justificar, per al·lusions, la participació del sindicat en el Consell Assessor de Participació, Transparència i Acció Social. Segons Del Barrio participar del consell no contradiu vetllar pels drets laborals ni estar compromeses amb els serveis públics.
A continuació es va obrir el debat amb la resta de persones assistents, les quals van rebatre algunes afirmacions de les ponències, files zeros, i van introduir aspectes interessants al debat tals com la lloança i necessitat d’incloure les persones treballadores en tot el procés de remunicipalització, lloança a la feina feta pel MAPiD a l’AMB, la necessitat urgent d’abordar la pobresa energètica i la necessària voluntat política d’assumir la remunicipalització sabent que té garanties.
Celebrem l’èxit del Compromís per l’Aigua Pública!
Durant la Setmana del Dia Mundial de l’Aigua, des del Moviment per l’Aigua Pública i Democràtica vam presentar en roda de premsa el Compromís per l’Aigua Pública i Democràtica als Jardins de la Torre de les Aigües. Per això, vam comptar amb la participació de 14 de les més de dues centes organitzacions socials que ja s’han adherit.
A través d’una perspectiva transversal, les diferents entitats es van refermar en la importància de reclamar el retorn en mans públiques de la gestió de l’aigua mitjançant la participació i el control ciutadà, posant en evidència que l’aigua és una lluita conjunta que repercuteix en la nostra manera de viure i relacionar-nos amb el nostre entorn.
Si ets una organització social, adhereix-te al Compromís!
Amb tot, per si us ho vau perdre, us compartim el vídeo amb les intervencions de les organitzacions que es van mullar per l’aigua pública!
[Comunicat] La setmana del Dia Mundial de l’Aigua, a tocar les 200 organitzacions adherides al Compromís per l’Aigua Pública i Democràtica
-
Us convidem el dijous 21 de març a les 11:30h als Jardins de la Torre de les Aigües a celebrar l’èxit de la campanya!
-
Crida Oberta a les organitzacions socials a adherir-s’hi
L’aigua a Barcelona i la seva Àrea Metropolitana (AMB) ha estat gestionada per Agbar durant molts anys de forma il·legal, tal i com va sentenciar el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) el 2016.
Tanmateix, Agbar -propietat de la multinacional francesa Suez- ha recorregut al Tribunal Suprem de Justícia (TS) i la sentència està al caure. Molt probablement, el TS ratificarà la sentència perquè la sentència del TSJC va ser molt contundent . Serà un moment transcendental per a poder remunicipalitzar l’aigua a Barcelona i a l’AMB.
Des d’Aigua és Vida i el Moviment per l’Aigua Pública i Democràtica (MAPiD) fa molt de temps que lluitem per una gestió de l’Aigua Pública i Democràtica. Entre moltes altres accions, vam aconseguir més de 26.000 signatures perquè a Barcelona és pogués fer una Consulta Ciutadana sobre el model de gestió de l’aigua. ciutadana. Finament, Tot i els constants entrebancs d’Agbar, a la propera legislatura la consulta es podrà realitzar.
Com tenim a tocar les eleccions municipals catalanes i la sentència del TS, hem decidit continuar lluitant. Així, el passat 15 de Gener vam llençar el Compromís per l’Aigua Pública i Democràtica amb quatre grans objectius:
- Considerar l’Aigua i el Sanejament com un Dret Humà
- Gestionar el servei d’aigua i sanejament de forma pública i amb participació ciutadana
- Crear un Observatori Ciutadà de l’Aigua Metropolità
- Vetllar per la cura dels ecosistemes fluvials que abasteixen les ciutats de l’AMB
A hores d’ara, ja han signat el Compromís 180 organitzacions de perfils molt transversals. Per tot això, i en el marc de la setmana del #DiaMundialAigua, us convidem el dijous 21 de març a la presentació pública del Compromís. Serà a les 11:30h als Jardins de la Torre de les Aigües (C/Roger de Llúria, 56, metro Girona). Vine a celebrar que som molts i moltes les que creiem en models de gestió diferents, que posin la vida al centre!
Us convidem a la propera Assemblea Oberta per l’Aigua Pública i Democràtica a l’AMB. Serà el divendres 22 de Febrer, a Les Cotxeres de Sants (C/Sants, 79).
Inscriu-te aquí: FORMULARI
Després de la victòria de la Iniciativa Ciutadana, que va aconseguir prop de 27.000 signatures i de guanyar la Consulta de l’Aigua a Barcelona al ple del 26 d’Octubre. Ara la plataforma Aigua és Vida i el Moviment per l’Aigua Pública i Democràtica, hem llançat el Compromís per l’Aigua Pública i Democràtica a l’AMB.
Els objectius del Compromís per l’Aigua Pública i Democràtica son: l’acompliment del Dret humà a l’Aigua, un model de gestió pública, que tingui cura dels ecosistemes i amb un observatori de l’Aigua metropolità que garanteixi la rendició de comptes i el control social. Comptem amb el suport de més de 100 entitats.
Tot i això, els atacs d’Agbar a la democràcia no s’aturen, volen portar als tribunals la consulta perquè no pugui tirar endavant, les campanyes publicitàries enganyoses son constants als mitjans, i d’altra banda s’oposen a que podem accedir a informació que hauria de ser pública.
Per tot això, us proposem trobar-nos el divendres 22F per explicar-vos què ha passat, com està la campanya i seguir pensant juntes quines son les properes passes, i com podem fer extensiva la campanya a tots els barris i municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona.
Vine i participa de la construcció del pla de treball i calendari del moviment.
Entre totes estem construint la xarxa ciutadana que farà realitat el control ciutadà en la gestió pública de l’aigua a l’AMB.
Després de la Iniciativa Ciutadana a Barcelona de l’any passat, Aigua és Vida (AeV) i el Moviment per l’Aigua Pública i Democràtica hem llançat el Compromís per l’Aigua Pública i Democràtica a l’Àrea Metropolitana de Barcelona amb 5 demandes bàsiques per tal de re municipalitzar l’aigua:
(1) Considerar l’aigua i el sanejament com un Dret Humà, tal i com reconeix Nacions Unides
(2) Gestionar el servei d’aigua de forma pública i amb participació ciutadana
(3) Crear un observatori metropolità de l’aigua
(4) Vetllar per una gestió responsable i respectuosa amb el medi ambient
(5) Teixir i consolidar un moviment ciutadà a favor d’aquestes demandes
La campanya endegada per Aigua és Vida i el Moviment per l’Aigua Pública i Democràtica és tot un èxit i no deixa de rebre-hi un gran degoteig de suports. En només 15 dies es van adherir 77 entitats i a hores d’ara ja comptem amb més de 100 entitats i col·lectius per la gestió pública i democràtica de l’aigua!
Destaquem la transversalitat de les organitzacions adherides. Moltes de gran renom i d’una important labor socioambiental a l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Moviments veïnals, ecologistes, sindicals, de cooperació, de defensa dels drets humans, feministes, culturals, artístiques, etc.
Volem demostrar que som molts i moltes més les que volem una gestió pública i amb control ciutadà de l’aigua a l’AMB.
Per això és important que entre totes el donem a conèixer el Compromís, per tal que el major nombre d’entitats i col·lectius que defenen una gestió de l’aigua pública, democràtica i respectuosa amb els drets humans i ambientals es puguin adherir!!
Acompanyeu-nos i estigueu atentes a les pròximes activitats que portarem a terme per #AiguaPúblicaDemocràtica #CompromísAiguaAMB. Som-hi!!
Per la segona xerrada d’aquest cicle #GOVERNEMLAIGUA del juliol, tindrem el plaer de comptar amb la presència i l’experiència d’Anne Le Strat, antiga consellera municipal de París, primera presidenta de la companyia remunicipalitzada Eau de Paris i autora del llibre “La guerra contra les multinacionals“
La remunicipalització de l’aigua és una tendència mundial, moltes ciutats han demostrat que és possible i d’altres hi són a punt d’arribar. En concret, París és exemple de la lluita i victòria contra les multinacionals en el camí cap a la municipalització del servei de l’aigua.
Tal com París n’és exemple, a casa nostra també tenim exemples de victòries ciutadanes contre les empreses que fan negoci amb els béns comuns. Per això, el dia 11 juntament amb l’Anne Le Strat, comptarem amb la participació de l’Eloi Badia, regidor d’aigua i energia a l’Ajuntament de Barcelona, el Jordi Ballart, ex-alcalde de l’Ajuntament de Terrassa i la Pilar Castillejos, tinenta d’alcalde de l’Ajuntament Ripollet de Serveis Municipals i Municipalització
Remunicipalització: recuperant el govern de l’aigua. Experiències de París, Terrassa, Ripollet i Barcelona.
El primer acte del cicle #GovernemlAigua d’aquest juliol se centrarà en el control i la participació ciutadana en la gestió de l’aigua com a bé comú.
En aquesta conferència tindrem el plaer de comptar amb persones que ens explicaran, de primera mà, les experiències que han passat altres ciutats i regions en la lluita contra les multinacionals que fan negoci amb l’aigua. Parlarem de com, en tant a societat, necessitem organització i metodologies per poder incidir en la gestió dels recursos, i per què és necessari que ho fem.
Formaran part de la conferència el Noel García (Enginyeria Sense Fronteres – El Salvador) i Albert Pérez (Enginyeria Sense Fronteres – Equador), que ens parlaran i faran un repàs històric des de la necessitat de participació fins a la defensa d’aquesta als respectius països d’Amèrica Llatina. Seguidament aterrarem aquestes experiències a Catalunya amb la Taula de l’Aigua de Terrassa i Aigua és Vida, que repassaran l’actualitat a casa nostra i analitzaran les nostres necessitats.
QUÈ ÉS EL CONTROL CIUTADÀ? COM EL CONSTRUÏM?
Us presentem les conferències del cicle #Governemlaigua per aquest juliol.
Aquest cop ens enfocarem en dos temes cabdals en la remunicipalització de l’aigua: el control i participació ciutadana en la gestió d’aquest bé comú i les experiències d’altres ciutats en la lluita contra les multinacionals que fan negoci amb ella.
Dimecres dia 4 de juliol: Què és el control social de l’aigua? Com el construïm?
En aquesta primera xerrada del juliol coptarem amb les experiències d’Equador, El Salvador i Catalunya.
– A les 19h a l’Ateneu del Clot (C/ Muntanya, 16 bis, 08026 Barcelona)
– Apunta’t a la xerrada en aquest formulari!
Dimecres dia 11 de juliol: Remunicipalització: recuperant el govern de l’aigua. Experiències de París, Terrassa, Ripollet i Barcelona
La remunicipalització de l’aigua és una tendència mundial, moltes ciutats han demostrat que és possible i d’altres hi són a punt d’arribar. Us convidem a aquesta jornada per conèixer de primerà mà les seves lluites contra les multinacionals!
Comptarem amb Anne Le Strat, antiga consellera municipal de París, primera presidenta de la companyia remunicipalitzada Eau de Paris i autora del llibre ‘la guerra contra les multinacionals’.
– Tindrem traducció simultània al català.
– A les 19h al Museu d’Història de Barcelona (MUHBA) a la sala Martí l’Humà (Plaça del Rei, s/n, 08002 Barcelona)
– Apunta’t a la xerrada en aquest formulari!
Us hi esperem a totes i tots!
Aquí podeu veure de nou la primera jornada:
Els vídeos de la segona jornada els podeu gaudir a continuació:
Suport internacional a la remunicipalització de l’aigua a Barcelona
Avui #DiaMundialAigua presentem el següent vídeo on podreu escoltar diferents veus del món que, a través dels seus moviments socials de lluita per l’aigua, donen suport a la campanya per la remunicipalització de l’aigua a Barcelona.
De la mà de Blue Planet Project, del Consell de Canadà, on lluiten per la justícia global de l’aigua, ens envien tota la força per la campanya que encarem a Barcelona. També passem per Uruguai, on el sindicat Ffose ens recorda que considerar l’aigua i el sanejament com a dret fonamental de la constitució és bàsic però no suficient per deixar de lluitar dia a dia en contra de les privatitzacions. A Thessaloniki, Grècia, el col·lectiu SOSTE TO NEPO ens recorda el seu èxit en el referèndum contra la privatització d’aigua en un país castigat per les polítiques d’austeritat imposades per la Unió Europea. A Itàlia, Acqua Bene Comune commemora que la lluita per l’aigua és la lluita per la democràcia i pel canvi de paradigma de governança. A França, Eau Secours 34 celebra el seu pas de gestió privada a pública, amb els beneficis corresponents per la metròpoli de Montpellier. A Amsterdam, el Transnational Institute, centre de recerca i defensa compromès amb la construcció d’un món just, democràtic i sostenible, ens envia tota la força per fer fora a Agbar de Barcelona. I ben a la vora, la Berliner Wassertisch (Taula de l’aigua de Berlín), que va aconseguir remunicipalitzar el servei d’aigua i sanejament el 2013, ens desitja molta i molta sort.
De nord a sud i d’est a oest l’aigua i el sanejament és un dret humà i universal que no pot caure en mans privades que primen el benefici econòmic sobre el benefici social i ambiental. En aquesta lluita no estem soles. Per aquest motiu, vota SÍ a la remunicipalizació de l’aigua a Barcelona en la multiconsulta del juny i implica’t en la construcció del nou model públic i participatiu!
No falteu a #AssemblaOberta9M
Superat l’#objectiu15000, votem Sí a la remunicipalització de l’aigua a Barcelona!
Participa en aquest gran repte democràtic!
Ho hem fet, hem aconseguit superar l’objectiu de les 15000 firmes i l’experiència ha estat apassionant!
Ha estat un camí molt intens i ple d’alegria i estem molt contentes de la gran rebuda i participació de la campanya. Sens dubte ha estat un gran esforç col·lectiu que ha vingut de la mà de la ciutadania. Més de 330 voluntàries han sortit al carrer a parlar amb els barcelonins i barcelonines i a buscar firmes que recolzessin la iniciativa, 42 espais com ateneus, locals, biblioteques, cafès i petits comerços han estat punts fixes de recollida de firmes i hem comptat amb l’increïble suport de més de 50 entitats que ens han recolzat en tot moment.
En el primer recompte de firmes, el dilluns 12 de maig, ja en teníem més de 17.000 però vàrem seguir recollint-ne per demostrar que en som moltes i molts més les que volem una gestió pública i democràtica de l’aigua a la nostra ciutat.
Vam decidir demanar una petita pròrroga fins l’1 de març i el dia 28, dia abans de l’entrega final, ens havien arribat a la nostra oficina 26.389 signatures vàlides.
L’organització en cadascun dels districtes de Barcelona ha estat clau per aconseguir el que hem aconseguit. Persones de totes les edats i de tots els punts de la ciutat han organitzat actes, xerrades i taules de recollida de signatures.
Les firmes estan entregades i en procés de validació a l’Ajuntament de Barcelona, però la feina no acaba aquí!
Convoquem a totes les persones fedatàries o interessades en la remunicipalització de l’aigua a l’Assemblea Oberta que tindrà lloc el pròxim 9 de març a les 19h a Can Batlló (Carrer de la Constitució, 25, 08014 Barcelona).
Una assemblea per impulsar la gestió de l’aigua volem per la ciutat, per celebrar la feina feta, pensar juntes els següents passos i perque la consulta sigui un éxit!
Com hem viscut la recollida de firmes serà la primera part de l’Assemblea Oberta. La segona la volem dedicar a les qüestions logístiques que tenim per endavant amb la consulta, totes les que vulguem participar hem de conèixer el màxim de bé el procés que tindrà lloc els pròxims mesos. Com a últim punt de l’assemblea, debatrem quin considerem que ha de ser el millor camí per aconseguir un resultat positiu en la consulta que tindrà lloc properament i com ens organitzem per aconseguir-ho
Apunta’t a l’assemblea en aquest formulari: https://goo.gl/forms/uHrnzMjB5JxL70x62
… i en acabar l’assemblea: celebrem l’èxit amb una gran festa al mateix local on tothom hi és convidat! Hi haurà menjar, barra i música de tots els gustos, vine a passar una estona amb nosaltres i celebrem les 26.389 firmes i l’esforç de totes i tots!
Us hi esperem!
#26389firmes per una gestió de l’Aigua Pública i Democràtica
150 anys sense cap concurs públic ni estudi de viabilitat de gestió pública.
La campanya Remunicipalitzem l’Aigua a Barcelona ha aconseguit el gran repte de superar les 15.000 signatures que l’Ajuntament de Barcelona exigeix per organitzar una consulta ciutadana que pregunti a totes les persones empadronades majors de 16 anys si volen per la ciutat una gestió de l’aigua pública on la ciutadania hi pugui participar.
El 15 de desembre més de 40 entitats de Barcelona i més de 100 persones a títol individual varen decidir sortir als carrers, places, mercats i altres racons de la ciutat a aconseguir el suport necessari que faciliti la possibilitat d’aprofundir en la democràcia i recuperar la gestió d’un bé comú com l’aigua.
L’esforç col·lectiu ha estat un gran èxit. En tant sols 2 mesos i mig hem aconseguit 26.389 signatures que volen que es posi sobre la taula si l’aigua a Barcelona s’ha de gestionar de forma pública i amb participació de la ciutadania. Sens dubte, hem d’agrair a totes les persones que s’han volcat per la campanya: hem comptat amb 334 voluntàries per la recollida de signatures, 42 espais que s’han ofert a ser punt fixe de recollida de signatures i 50 entitats que s’han adherit a la campanya.
Una vegada engegada la recollida de signatures Agbar, la delegació del govern i la Cambra de Concessionaris, Empreses Vinculades al Sector Públic (CCIES) i Advocats per la Constitució varen presentar recursos judicials contra el Reglament de Participació Ciutadana aprovat per l’Ajuntament de Barcelona per aturar la consulta. La resposta de la multinacional francesa Agbar-Suez ha estat més ràpida del que pensàvem. Aquests recursos sumats a l’allau publicitari a la televisió, ràdios i espai públic de la ciutat ens indica que Agbar no vol obrir el debat de la gestió de l’aigua a Barcelona.
Nosaltres, seguim treballant per posar llum a la gestió de l’aigua a la ciutat i defensar els interessos de la ciutadania. Com pot ser que a Barcelona mai s’hagi fet cap concurs públic ni cap estudi per estudiar la viabilitat de la gestió? Com pot ser que el 56% del rebut de l’aigua siguin costos que considerem que caldria revisar? El 2016 el TSJC anul·là l’empresa Aigües de Barcelona, i ara nosaltres exigim el retorn de la democràcia.
Les irregularitats en la constitució de l’empresa mixta ja van ser detectades primer per un informe de la Oficina Antifrau i després per la sentència del TSJC del Març de 2016. L’informe de l’Oficina Antifrau ja va destacar que la valoració d’actius no s’havia fet correctament, una tesi que avalava la sentencia del TSJC. 5 anys després celebrem que l’administració hagi presentat una auditoria que verifica que les sospites eren certes, tal i com suggeria tant l’oficina antifrau, com el TSJC. L’estudi presentat avala que la valoració real dels actius aportats per Agbar a l’empresa mixta corresponen a una quarta part de la que era realment. Ara caldrà auditar els actius aportats per la part pública, que van ser xifrats en 50 milions d’€. Aquestes noves informacions donen una mica més de llum a un procés que ha estat opac des del principi, i on no queda clar els interessos de qui defensava l’administració en la constitució d’aquesta empresa mixta.
La quantitat de signatures recollides ens demostra que el debat sobre la gestió de l’aigua s’ha obert. El proper repte que tenim per endavant és la preparació de la consulta i com enfrontar la desigualtat de recursos econòmics. Com demostra la impressionant campanya publicitària que ha començat Agbar, els costos econòmics de la qual surten del rebut de l’aigua que paguen les famílies. Campanya impressionant que acapara tots els mitjans de comunicació des que vam llençar la iniciativa i que molt previsiblement seguirà in crescendo els propers mesos.
Per planificar els següents passos de la campanya, estem organitzant una assemblea oberta el dia 9 per tal de seguir construint una nova gestió de l’aigua amb participació ciutadana. Perquè es tracta de treballar perquè la gestió de l’aigua respongui als interessos de les persones i no d’uns pocs. Perquè els hi agradi o no, les coses ja no es faran com abans, arreglant contractes. Ara és el moment de democratitzar les nostres ciutats; de construir ciutats obertes on les persones podem debatre amb llibertat sobre la gestió dels nostres serveis més vitals.
Entitats adherides:
Ateneu Harmonia; ODESC – Observatori Drets econòmics, socials i culturals; EMBAT – Organització Llibertària de Catalunya; Ecoconcern Innovació Social; ASiA – Associació Salut i Agroecologia; ODG – Observatori del Deute en la Globalització; Moviment per la Justícia Climàtica; Attac – Asociación por la Tasación de las Transacciones financieras y por la Acción Ciudadana; Consell Joventut Barcelona; ESF – Enginyeria Sense Fronteres; ESF- uni – Assemblea uni; EntrePobles; ABTS – Assemblea de Barris per un Turisme Sostenible; PAH – Plataforma d’afectats per la hipoteca; APE – Aliança contra la Pobresa Energètica; Campanya Stop TTIP – CP ; XNCA – Xarxa per una Nova Cultura de l’Aigua.; Co.bas – Sindicat de Comissions de Base; CSC – Intersindical; Parlament ciutada; SEPC – Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans; Associacions de veïns; EeA – Ecologistes en Acció; Xarxa per la Sobirania Energètica ; ILP Renda garantida; ZOOXXI; FAVB – Federació D’Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona; Aula Aigua; Fòrum Narcís Monturiol; Assemblea Treballadors Aturats de BCN; Marea Pensionista; Marea de Marees; Xarxa de Consum Solidari; Vamos; IAC – Intersindical Alternativa de Catalunya ; CDR Gràcia; USOC – Unió Sindical Obrera de Catalunya; Assemblea 15M – Sarrià-St. Gervasi; CGT – Aigües Ter Llobregat; Ateneu Nou Barris; CEPA; Fotomovimiento; DiEM 25; CGT Ensenyament; CGT Barcelona Cicle de l’Aigua SA
Ànims, que tenim l’èxit a tocar! #Objectiu15000
Ànims, que tenim l’èxit a tocar!
Des de l’Equip de Coordinació de la Campanya Remunicipalitzem Barcelona hem tramès aquest escrit als més de 300 fedataris i fedatàries (cada dia en sumem més) per agrair-los el gran esforç que han fet i fan i demanar-los seguir, com ara, fins al final!
A més, un parell de coses:
1- RECOMPTE.
En aquest moment ens interessa tenir un recompte provisional de les firmes que disposem. Sisplau, els que tingueu plecs acabats, porteu-los aquesta setmana i agafeu-ne de nous a:
- Enginyeries Sense Fronteres (C/Múrcia, 24, 933022753) d’11 a 19h
- L’Aula de l’Aigua (Rector Triadó 13, 934327209) De 9 a 14h i de 17 a 20h
Recordeu que si voleu veure les activitats, podeu veure l’agenda fent click aquí.
Per veure les seus de districte i els llocs on es pot signar fes click aquí.
Si necessites més plecs, no dubtis en agafar-los!
2.- MÉS IDEES PER RECOLLIR FIRMES.
Potser ja ho has posat en pràctica, però si encara no ho has provat, t’animem a fer-ho doncs hem vist que amb aquests sistemes es recullen un munt de firmes en poc temps. Sol/a o amb un amic/ga pots:
Anar a llocs on la gent està parada i sense presses, on et poden escoltar i no has d’esperar que se t’acostin (alhora que amb una sola explicació i somriure, et firmen vàries persones).
- Terrasses dels bars, placetes, etc.
- Cues d’espectacles com cinemes, etc.
- Biblioteques (plenes d’estudiants)
Llocs de molta afluència de gent
- Entrades i sortides de camps de futbol, concerts, etc.
- Convocatòries de manifestacions
- A les portes de mercats, escoles, etc. a les hores addients
FINALMENT VOLEM DONAR-VOS UNA NOTÍCIA NOVA!
A partir d’ara i cada dia de dilluns a divendres fins que aconseguim les 15000 firmes ens trobarem en una PARADETA FIXA al Portal de l’Àngel!
CADA DIA DE DILLUNS A DIVENDRES.
DE 16 A 20H.
PORTAL DE L’ÀNGEL (PLAÇA DE CARLES PI I SUNYER )
COM M’APUNTO A FER TORNS, RECOLLIR FIRMES I PASSAR-M’HO BÉ AMB LES COMPANYES FEDATÀRIES?? APUNTAT EN AQUEST GRUP DE TELEGRAM: HTTPS://T.ME/JOINCHAT/HT-2EW6UVWJMD0RYJB1HIW
[No tens telegram? Envia’m un mail a consultaaiguabcn@gmail.com i ho arreglem!]
Recorda que el que fas (ho facis com ho facis) és molt important! I més que per ara, pel futur dels que visquin a Barcelona!
Molta força i endavant!
#Objectiu15000
-Equip de Coordinació de Remunicipalitzem Barcelona
