Al Ministerio de Transición Ecológica y el Reto Demográfico, el Ministerio de Sanidad del Gobierno de España, els Departaments de Territori i Sostenibilitat, d’Indústria i de Salut de la Generalitat de Catalunya, l’Agència Catalana de l’Aigua, l’Àrea Metropolitana de Barcelona,el Consorci del Besòs, els Ajuntaments de Barcelona, Sant Adrià del Besòs, Santa Coloma de Gramenet, Montcada i Reixac i Badalona:

 

Declaració de la primera Àgora dels Moviments Socioambientals del Besòs

Vers un acord social per l’aigua davant el canvi climàtic, en defensa dels nostres rius i aqüífers, i d’una gestió pública i democràtica de l’aigua; renaturalitzem la Conca del Besòs 

 

El passat dissabte 14 de novembre es celebrava la primera Àgora dels Moviments Socioambientals del Besòs per denunciar que a l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) patim greus problemes de sanejament de l’aigua i degradació dels ecosistemes associats al riu Besòs.

 

La construcció massiva a les conques del Besòs i del Llobregat -aprovada al Pla General Metropolità franquista de 1976 i que continua amb la mateixa inèrcia creixentista fins a dia d’avui- ha comportat que el sanejament de l’aigua de l’AMB sigui insuficient amb les infraestructures actuals. Les deficiències es fan especialment paleses els dies de pluja, quan les depuradores sovint col·lapsen i les aigües contaminades, amb fecals i sòlids grans  de tota mena, s’estenen per la conca i a través de sobreeixidors són abocats al mar sense tractament adequat.

 

El 2010 les Nacions Unides van reconèixer El Dret Humà a l’Aigua i el Sanejament (DHAS). Aquest dret contempla 5 dimensions que s’han de respectar pel seu gaudi: accessibilitat, disponibilitat, assequibilitat, qualitat i adequació cultural. A l’AMB, l’empresa gestora del cicle integral de l’aigua, Aigües de Barcelona -controlada per la multinacional Agbar/Suez- vulnera la dimensió de qualitat relativa al dret al sanejament. A les conques del Besòs i del Llobregat patim episodis de contaminació de les masses d’aigua natural per culpa d’un sistema de sanejament molt insuficient, amb conseqüències desastroses pels ecosistemes. 

 

L’empresa inverteix en grans campanyes publicitàries anunciant l’eficiència de la seva gestió, però la realitat és que en ple segle XXI a l’AMB no comptem amb una xarxa de clavegueram dual que separi les aigües de pluja de les residuals. El sistema unitari actual no respon a les necessitats de sanejament i qualitat del servei. L’obsolescència o infradimensionament del col·lector-interceptor de Llevant, del Barcelonès Nord, provoca vessaments d’aigües fecals a mar cada cada vegada amb més freqüència, i que son visibles sense haver plogut. A tot això, cal sumar l’impacte econòmic i ambiental de les enormes pèrdues de la xarxa d’aigua potable. Al Besòs, l’empresa tampoc inverteix en infraestructures. Les depuradores no tenen un sistema terciari de depuració i l’estació de bombament de la desembocadura del Besòs no compta amb un sistema de desodorificació. 

 

Tots aquests problemes se sumen a la sobreexplotació i contaminació dels aqüífers amb  purins, pesticides i fertilitzants, a la contaminació fecal per les filtracions del clavegueram i als desastres ecològics que suposen els vessaments industrials puntuals com el causat per l’empresa DITECSA SA,  a Montornès del Vallès el desembre de l’any passat. L’Àgora denunciem els vessaments d’aigües industrials al riu Besòs procedents de la Central Tèrmica de Cicle Combinat (Endesa Generación SA) i la incineradora TERSA, que arrosseguen biocides, greixos, dissolvents, desincrustants i agua de refrigeració de les escòries, amb una temperatura i un pH que afecten greument la qualitat química i biològica del tram final del riu.

 

Per tot plegat, l’Àgora del Besòs instem a totes les administracions competents a prendre totes les mesures que estiguin al seu abast per tal d’evitar la contaminació constant de les aigües del Besòs, dels seus aqüífers, de les aigües litorals i platges, de la contaminació atmosfèrica, dels sòls i ecosistemes associats. 

 

Els instem, també, a la implementació d’una moratòria urbanística per tal d’aturar la imminent proliferació de promocions que impliquen un creixement desmesurat i comporten uns increments de la incapacitat de sanejar les aigües, de la contaminació atmosfèrica, de la impermeabilització del sòl i de la destrucció dels espais públics i naturals. L’única actuació acceptable és la renaturalització de la conca del Besòs. Cal tenir en compte que el riu Besòs no pot cumplir la funció subsidiaria d’espai verd i esbarjo de qualitat, que la ciutadania no troba a les seves ciutats per la priorització de la promoció immobiliària sobre la preservació dels espais verds de qualitat que garanteixin la biodiversitat i un ambient saludable, i que conformin una barrera natural que contraresti la contaminació urbana que patim.  

 

Fem una crida a les forces polítiques que ens governen perquè facin tot el possible per incorporar a la legislació catalana i estatal normatives que evitin falsedats, tan perilloses per al medi ambient, com la promoció de tovalloletes incorrectament qualificades com a “biodegradables” o la fabricació de productes de plàstic d’un sòl ús. És imprescindible aturar el consum desenfrenat davant la incapacitat de gestionar les tones i tones de residus que causen la contaminació de l’aire, del sòl, dels rius i del mar.   

 

Finalment, l’Àgora del Besòs anunciem l’inici d’un procés, de la mà dels grups socioambientals de la Conca del Llobregat,  per a la celebració d’un Parlament Ciutadà Metropolità com a eina d’incidència metropolitana. L’objectiu és la validació de propostes que instin les administracions competents a prendre les mesures necessàries envers la justícia social i la regeneració ambiental i ecològica de les zones humides, dels marjals, dels aiguamolls, dels boscos de ribera i dels aqüífers, que tan urgentment requereixen la conca del Besòs, la conca del Llobregat i el Pla Metropolità de Barcelona.

 

Totes aquestes demandes les fem avui, 19 de novembre, Dia Mundial del Sanejament de l’Aigua. Data clau per conscienciar sobre la importància del sanejament de l’aigua. Avui dia, 2.300 milions de persones no tenen accés a serveis bàsics de sanejament. Uns 1.000 nens i nenes moren cada dia per la falta d’aigua potable i d’un sanejament adequat. 

 

Entitats i organitzacions que firmen la declaració: 

  • Aigua és Vida
  • Aire Net
  • Associació per la defensa del Corredor-Montnegre i el Baix Montseny
  • Associació de Persones afectades per Productes Químics i Radiacions Ambientals i altres Síndromes de Sensibilització Central (APQUIRA)
  • Associació Veïnal Sant Joan Baptista
  • Associació de Veïns i Veïnes del barri del Besòs
  • Associació de Veïns i Veïnes del barri del  Maresme de Barcelona
  • Associació La Xopera de Sant Fost de Campsentelles
  • Associació Catalana d’Enginyeria Sense Fronteres 
  • Agrupació per a la Protecció del Medi Ambient del Garraf (APMA)
  • Ateneu de Gallecs
  • Badalona Mar
  • Badalona pel Clima
  • Centre d’Anàlisi i Programes Sanitaris (CAPS)
  • Ecologistes en Acció
  • Espai Besòs
  • Els Verds de Badalona
  • Federació d’Associacions de Veïns i veïnes de Santa Coloma de Gramenet (FAVGram)
  • La Horda
  • La Forja Badalona
  • La Marea Verde SAB
  • Mollet pel Futur
  • Montcada Som-Rius
  • Montgat Net
  • Moviment per l’Aigua Pública i Democràtica a l’AMB
  • Parlament Ciutadà
  • Platoniq
  • Plataforma d’Entitats i Veïns/es de la Mina
  • Plataforma Alternativa a l’Abocador de Cruïlles (PAAC)
  • Plataforma per la conservació de les Tres Xemeneies de Sant Adrià
  • Plataforma per a la Defensa de Gallecs
  • Plataforma Tanquem Can Mata
  • Rebel·lió o Extinció Gramenet
  • SOS Baix Llobregat i l’Hospitalet
  • Stop Crematori SAB
  • Taula de l’Aigua de Mollet
  • Viu la Riera
  • Salvem el Calderí

 

Per més informació, contactar amb:

Alex Ovejero (La Marea Verde SAB) 637 181 389 

Eva Marquez (Badalona Mar) 654 75 78 22 

Silvina Frucella (AireNet) 634 60 88 97  

Dante Maschio (Moviment per l’Aigua Pública i Democràtica) 640 79 70 90        

 

RECULL DE PREMSA 

Badalona Tres60 (23/11/2020, a partir del minut 54:40). http://bdncom.alacarta.cat/badalona-tres60/capitol/23-de-novembre-de-2020-tres60 

Diari de Badalona (23/11/2020). Badalona Mar se suma per renaturalitzar la Conca del Besòs 

Betevé (20/11/2020). 30 entitats demanen solucions urgents contra la contaminació del riu Besòs 

Badalona Notícies (20/11/2020, a partir del minut 17:48). http://bdncom.alacarta.cat/informatiu/capitol/19-de-novembre-de-2020-vespre 

La República (19/11/2020). Entitats ecologistes de la conca del Besòs reclamen un acord social per frenar-ne la contaminació 

La Vanguardia (18/11/2020). Cuarenta entidades exigen una moratoria urbanística y descontaminar el Besòs 

Punt Vallès (18/11/2020). Entitats ecologistes de la conca del Besòs insten a impulsar un acord per frenar la contaminació

Som Sant Fost (18/11/2020). Entitats ecologistes de la conca del Besòs reclamen un acord social per frenar-ne la contaminació

 

Més de 3.000 organitzacions i moviments socials exigeixen que es recuperi la moratòria de talls de subministrament dels serveis essencials

 

  • El Govern central va acordar fa més d’un mes no prorrogar la moratòria de talls de subministraments en totes les llars de l’Estat.

  • Les organitzacions han presentat un manifest on exigeixen una rectificació immediata i que el Govern d’Espanya aprovi com més aviat millor una pròrroga indefinida de la prohibició de talls en l’àmbit domèstic.

 


Més de 3.000 organitzacions i moviments socials han volgut expressar la importància de l’accés als serveis bàsics d’aigua, llum i gas, i han exigit al Govern de l’Estat la recuperació de la moratòria de talls en ple estat d’alarma i pandèmia mundial a través d’un manifest.

 

Precisament aquesta setmana es feien públiques les dades de l’increment exponencial dels beneficiaris del bo social. Des d’abril de 2018 fins a abril de 2020 s’ha passat de 449.267 llars acollides (per a les organitzacions signants “una xifra ridícula”) a 1.311.662, és a dir, un 191% més de beneficiaris. Però des d’abril de 2020, amb la nova via d’accés al bo social, hi ha hagut més de 200 llars noves al dia acollides a aquesta mesura. Aquestes xifres no fan més que posar sobre la taula el considerable augment de famílies en situació de pobresa energètica arran de la pandèmia.

 

Durant aquest mes d’octubre les persones i famílies que no han pogut fer front a les factures mentre estava en vigor la moratòria han començat a rebre cartes d’avís de tall per part de les empreses de subministraments bàsics. Aquesta situació està generant una angoixa enorme i un desemparament total en les persones en situació de vulnerabilitat. 

 

Les organitzacions signants reclamen a l’executiu de Pedro Sánchez que, fins que no s’estableixi de manera efectiva el principi de precaució en la legislació espanyola en matèria de pobresa energètica, es prorrogui de manera indefinida la prohibició de talls en l’àmbit domèstic.

 

Han declarat: “No deixar ningú enrere vol dir garantir els subministraments a totes les persones i a totes les famílies en plena pandèmia. No hi ha habitatge digne sense subministraments. Exigim fets i drets, no meres paraules.”  

 

El manifest s’ha registrat en el Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, Vicepresidència de Drets Socials i Agenda 2030, Ministeri de Foment i Defensor del Poble. Aquest no és més que el primer pas per a exigir una resposta contundent per part del govern per frenar els talls d’aigua, llum i gas a l’Estat espanyol. Les organitzacions seguiran planejant accions fins que es prenguin mesures valentes que prioritzin els interessos de les persones per sobre dels beneficis d’aquestes grans empreses.

 

ManifiestoMoratoriaCortesSuministros_2020.pdf

Àgora dels moviments Socioambientals de la conca del Besòs

 

Dissabte 14 de Novembre 2020

10.30 – 13.45H. On-line

Enllaç inscripcions: www.bit.ly/AgoraBesos

 

Moltes decisions importants es prenen en el marc de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), més enllà dels límits municipals. El govern de l’AMB és desconegut però té un gran impacte per les més de 3 milions de persones que hi vivim. 

 

És aquí on s’identifica la necessitat de construir una eina metropolitana de pressió política que serveixi per als moviments socials i ambientals. Ara mateix existeixen diverses iniciatives dels moviments que cal enxarxar. Els conflictes entorn l’aigua i els creixements urbanístics poden servir per aconseguir unir forces i incidir conjuntament allà on cal. 

 

A la conca del Besòs existeixen diversos moviments que lluiten per a fer front a problemes de contaminació del mar, del riu, de l’aire, dels impactes dels creixements urbanístics desmesurats que impermeabilitzen el sòl i destrueixen espais públics que podrien ser espais verds o de sobirania alimentària. D’altra banda, el Besòs, tot i la gran superfície urbanitzada que ocupa les seves zones inundables, té un gran potencial de connexió ecològica entre el mar, la Serralada Marina, Collserola, el Montseny i  Corredor Montnegre que cal preservar. Així mateix, existeixen greus problemes de sanejament molt notables quan plou, on les depuradores col·lapsen i aboquen un munt de residus i contaminants a mar. D’altra banda, l’aigua als municipis de la conca del Besòs i tota l’AMB són gestionats per una empresa mixta controlada per una multinacional francesa. Un model de gestió de l’aigua que el 80% de la ciutadania de l’AMB no desitja. En definitiva, existeixen un conjunt de conflictes socioambientals on diferents moviments porten anys reclamant solucions i fent propostes de millora a unes administracions que es topen diferents sostres de cristall, entre ells la opaca AMB. 

 

A la conca veïna del Llobregat, els moviments socials i ambientals han teixit un moviment socioambiental constituït com a SOS Baix Llobregat i l’Hospitalet que precisament camina en aquesta línia. 

 

Per tot plegat, organitzem aquesta primera Àgora del Besòs amb l’objectiu de proposar un enxarxament de moviments socioambientals de la conca que contacti amb els que estan al Sud de l’AMB, a la conca del Llobregat, per explorar vincles comuns i trobar les eines i maneres d’incidir políticament. 

 

Entitats convocants: Aigua és Vida, Aire Net, Associació per la defensa del Corredor-Montnegre i el Baix Montseny, Associació de Persones afectades per Productes Químics i Radiacions Ambientals i altres Síndromes de Sensibilització Central (APQUIRA), Associació Veïnal Sant Joan Baptista, Associació de Veïns i Veïnes del barri del Besòs, Agrupació per a la Protecció del Medi Ambient del Garraf (APMA), Badalona Mar, Centre d’Anàlisi i Programes Sanitaris (CAPS), Ecologistes en Acció, Espai Besòs, Els Verds de Badalona, Federació d’Associacions de Veïns i veïnes de Santa Coloma de Gramenet (FAVGram), La Horda, Marea Verde SAB, Mollet pel Futur, Montcada Som-Rius, Moviment per l’Aigua Pública i Democràtica a l’AMB, Platoniq, Plataforma d’Entitats i Veïns/es de la Mina, Plataforma Alternativa a l’Abocador de Cruïlles (PAAC), Plataforma per la conservació de les Tres Xemeneies de Sant Adrià, Plataforma Tanquem Can Mata, SOS Baix Llobregat i l’Hospitalet, Stop Crematori SAB, Taula de l’Aigua de Mollet, Viu la Riera, Salvem el Calderí, Parlament Ciutadà. 

 

CONVOCATÒRIA/TALLER: Parlament Ciutadà Metropolità

 

Aquest dissabte 24 d’octubre a les 10:45H el Moviment per l’Aigua Pública i Democràtica (MAPiD) participem al taller online: Parlament Ciutadà Metropolità,  que s’encabeix en la jornada contra l’especulació urbanística organitzada per SOS Baix Llobregat i l’Hospitalet. L’acte se celebrarà per videoconferència i conté diferents tallers monotemàtics amb una assemblea oberta posterior de SOS Baix Llobregat i l’Hospitalet. 

 

SOS Baix Llobregat i l’Hospitalet i el MAPiD col·laborem en aquesta jornada perquè els creixements urbanístics que ens estan imposant degradaran encara més un territori ja molt vulnerable. Cada vegada son més freqüents els episodis de contaminació de rius, platges i mar quan cauen quatre gotes. Els nostres sistemes de sanejament no poden suportar el creixement demogràfic que els hi estem imposant. No té cap sentit seguir creixent amb els problemes ambientals que tenim avui dia. 

 

El taller que proposem s’emmarca en el projecte del (Co)Incidim que vam engegar el gener passat. Les signatàries del Compromís per l’Aigua Pública i Democràtica a l’AMB ens hem unit i hem creat una plataforma digital de codi obert i lliure per pensar entre totes com recuperar la governança de l’aigua i obrir el llarg camí cap a la democratització de l’AMB. 

 

En aquest procés hem identificat que som moltes les organitzacions que lluitem per models alternatius, garantistes de drets humans i ambientals, però tenim un sostre de vidre que és el govern de l’AMB. 

 

Per què no enxarxar-nos i unir forces per reclamar allò que se’ns nega i és essencial? Per què no dotar-nos de poder legislatiu i reclamar les nostres propostes fonamentades amb el coneixement situat que tenim? Per què hem de delegar decisions cabdals sobre les nostres vides a tercers que no representen l’interès comú? 

 

Si vols aprofundir en aquestes qüestions, inscriu-te a la Jornada i al nostre taller en el següent enllaç: https://sosbaixllobregat.cat/inscriviu-vos-al-24-doctubre/ 

 

Per les que us apunteu, és recomanable que assistiu en nom de la vostra entitat/organització, i porteu informació sobre la feina que feu i les propostes que farieu en un hipotètic Parlament Ciutadà Metropolità. 

 

No us ho perdeu!

Us presentem el (Co)incidim i us animem a respondre una enquesta

 

 

Des de gener de 2020 que un conjunt d’organitzacions signants del Compromís per l’Aigua Pública i Democràtica a l’AMB ens trobem per treballar una proposta conjunta amb l’objectiu de facilitar i millorar la participació ciutadana en el servei de l’aigua a l’AMB. 

El 2010 les Nacions Unides van reconèixer el Dret Humà a l’Aigua i el Sanejament. Tots els drets humans contemplen uns principis bàsics com son la igualtat i no discriminació en la seva garantia, la rendició de comptes i la participació i inclusió. 

És per això que hem posat en marxa (Co)incidim, una plataforma digital de codi obert i lliure per pensar entre totes com millorar la governança de l’aigua i apropar-la a tota la ciutadania interessada. 

L’AMB és un territori format per diferents municipis i realitats. La seva extensió i complexitat fa que l’articulació de processos participatius en el marc propi de l’AMB sigui gairebé nula. 

Alhora, l’AMB compta amb institució que decideix qüestions molt importants per a les nostres vides i que per tant necessita de la fiscalització, col·laboració i participació ciutadana. Davant d’aquesta situació, i tenint en compte el reclam de les més de 270 organitzacions de l’AMB que demanen un Observatori Metropolità com a espai per fer efectiu el co-govern de l’aigua i vetllar per la gestió del servei com a bé comú, creiem que la incorporació d’eines digitals pot millorar la participació necessària en el sector de l’aigua. 

Per començar a col·laborar, us animem a respondre la següent enquesta per conèixer les vostres percepcions sobre el servei de l’aigua a l’AMB i enfocar el pla de treball de cara a elaborar una proposta concreta de l’Observatori Metropolità de l’Aigua. Només has de dedicar-hi 3 minuts. 

 

Participa per millorar la gestió de l’aigua a l’AMB i fer-la més democràtica! 

 https://coincidim.cat/processes/aiguaAMB/f/24/

[COMUNICAT] Denunciem les pressions del Lobby privat per a poder tallar l’aigua en ple #COVID19

 

 

LA RAP DENUNCIEM LES PRESSIONS DEL LOBBY PRIVAT DELS SERVEIS DE L’AIGUA PER MANIPULAR L’ACTUAL CRISI SANITÀRIA PER AFAVORIR ELS INTERESSOS EMPRESARIALS I DÓNA SUPORT A LA GESTIÓ PÚBLICA DE L’AIGUA

 

  •     En plena crisi sanitària, es posa de manifest la importància de     l’aigua, pel que fa a la seva disponibilitat és fonamental per a la vida, la higiene personal i domèstica i, en conseqüència, per a la salut.
  •     La Red de Agua Pública (RAP) reclama suport a ajuntaments i     operadors públics en el seu compromís amb la defensa del Dret Humà a l’Aigua i al Sanejament, i denuncia la justificació de talls de subministraments i que els lobby privat dels operadors dels serveis d’aigua promoguin modificacions legislatives per a mantenir els seus beneficis.
  •     La RAP posa de manifest la necessitat de promoure i acometre la     remunicipalització dels serveis privatitzats per a prioritzar la     funció social i ambiental de l’aigua.

 

La RAP rebutja i qualifica d’egoista, insolidària i mesquina l’actitud del sector privat que ha sol·licitat al govern reprendre els talls d’aigua i ampliar la duració de les seves concessions. El passat 3 d’abril, el president de l’Asociación Española de Empresas Gestoras de los Servicios de Agua Urbana (AGA) va trametre una carta dirigida al govern on s’argumenta, sense aportar dades ni considerar que les mesures dels decrets llei emesos en relació al subministrament d’aigua són circumstancials mentre es mantingui la pandèmia, que, per a mantenir la sostenibilitat del servei, és necessari poder realitzar talls en el subministrament perquè, en cas contrari, s’augmentarà la morositat a molt curt termini produint un dèficit financer estructural. També plantegen la necessitat de modificar la durada dels contractes concessionals per a poder assumir les pèrdues ocasionades per la disminució del consum que creuen que es produirà per la crisi sanitària; és a dir, aprofiten la crisi sanitària per a demanar modificacions legislatives, que afecten a la Llei de Contractes del Sector Públic, no avalades per dades sinó només per expectatives, evadint la transferència de riscos que està implícita en els contractes de concessió.

 

AGA, que conjuntament amb la Asociación Española de Abastecimientos de Agua y Saneamiento (AEAS), conformen el lobby defensor dels interessos de les empreses privades de l’aigua a l’Estat espanyol, no ha dubtat en aplicar la doctrina del shock, aprofitant la situació actual de crisi sanitària, per intentar treure profit per als seus interessos empresarials.

 

El 17 i 31 de Març, el govern va aprovar ambdós decrets llei on es concretaven mesures extraordinàries en l’àmbit econòmic i social per a fer front a la crisi sanitària motivada pel coronavius, i específicament les destinades a garantir, en aquest context, el subministrament dels serveis públics d’aigua. En el primer decret llei (8/2020), se establia, l’obligació de garantir l’accés a l’aigua als col·lectius amb la condició de vulnerables, vulnerables severs o en risc d’exclusió social, mentre es mantingui l’estat d’alarma, atès que la condició de vulnerabilitat és previsible que s’ampliï substancialment.

 

Aquestes mesures són coherents amb el Dret Humà a l’aigua, que estableix l’obligació de disposar d’un subministrament continu i la prohibició de talls per motius de vulnerabilitat econòmica o social. A més, en plena crisi sanitària, es posa de manifest la importància de l’aigua, pel que fa a la seva disponibilitat és fonamental per a la vida, la higiene personal i domèstica i, en conseqüència, per a la salut.

 

Al contrari que el sector privat, els operadors públics d’aigua han garantit el subministrament en les condicions establertes en ambdós decrets llei avançant-se, fins i tot, a la seva aplicació a l’assumir les obligacions del Dret Humà a l’aigua de respectar-lo, protegir-lo i acomplir-lo.

 

En el context de crisi sanitària, i davant l’actitud d’AGA, la RAP reivindica els punts següents:

 

  • Suprimir     les vigents limitacions i condicionalitats a la gestió i     finançament públic dels serveis d’aigua previstos en la Llei de Racionalització i Sostenibilitat de l’Administració Local, com a pas previ a la seva derogació. Establir nous enfocs i línies de finançament que afavoreixin la gestió pública d’aquests serveis públics essencials vinculats a Drets Humans.
  • Dotar     de finançament suficient a tots els serveis públics, en particular la sanitat i els serveis d’aigua, intrínsecament relacionats al tenir ambdós la consideració de Drets Humans i, com es posa contínuament en evidència durant la pandèmia, ser garants del manteniment de la salut humana.
  • Facilitar processos de remunicipalització que assumeixin la gestió no     lucrativa, pública, transparent i amb rendició de comptes d’acord amb el paradigma definit pel marc conceptual del Dret Humà a l’Aigua.
  • Després de 10 anys del reconeixement del Dret Humà a l’aigua per part de     l’Assemblea General de les Nacions Unides, és necessari reconèixer-lo i regular-lo formalment, amb l’objectiu que no es     manipuli el seu abast i contingut en relació amb els seus criteris i principis definitoris, i específicament els relatius a la no discriminació, universalitat, assequibilitat i disponibilitat, com     l’expressa prohibició de talls de subministrament.

La gent ho té clar #AiguaPúblicaDemocràtica

Llancem un vídeo de suport als processos de remunicipalització 

S’escriu aigua, es llegeix democràcia 

Davant l’emergència climàtica, aigua pública amb control ciutadà

 

Avui, Aigua és Vida i el Moviment per l’Aigua Pública i Democràtica a l’AMB (MAPiD) llancem un vídeo que posa veu a una gran majoria de la població catalana que prefereix que la gestió de l’aigua estigui en mans públiques i no respongui al lucre d’empreses privades. 

 

Una voluntat que es confronta amb la situació que tenim a Catalunya: prop del 80% de la població és abastida per empreses privades. Alhora, el 70% del negoci privat és de la multinacional Agbar-Suez.

 

A l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), en concret, el 75,5% de la població aposta per un model públic i democràtic. Un model de gestió que les organitzacions socials i locals portem exigint amb legitimitat des de fa temps. Un model que sabem que és viable i pot comportar grans beneficis socials i ambientals, com París, Valladolid i Terrassa ens demostren. Mentrestant, Aigües de Barcelona, empresa mixta controlada en un 70% per Agbar, és qui abasteix a 23 municipis de l’AMB. 

 

El passat novembre el Tribunal Suprem (TS) va acabar fallant a favor d’Agbar, avalant-se en una llei franquista, sense contemplar que l’AMB havia atorgat a dit la part privada de l’empresa mixta a Agbar, incomplint el Tractat de Funcionament de la Unió Europea (TFUE) que exigeix publicitat i concurs públic davant d’aquest tipus de concessions. 

 

A més a més, el TS també va obviar que, segons una auditoria encarregada per l’AMB i tal i com apuntava la sentència del TSJC, en el moment de constituir la mixta els actius d’Agbar es van sobrevalorar 4 vegades mentre que els públics es van infravalorar 10 vegades per sota del seu valor real, amb el greu perjudici econòmic que suposa per la ciutadania de l’AMB.

 

La sentència del TS posa traves a la remunicipalització de l’aigua. Aigües de Barcelona, o el que vindria a ser Agbar, seguirà fent negoci amb un bé essencial per la vida. Una multinacional que vulnera el Dret Humà a l’Aigua i el Sanejament i s’oposa a conèixer l’opinió de la ciutadania que abasteix. 

 

Tanmateix, la voluntat de la ciutadania és una altra. L’aigua és un bé comú que no pot estar en mans privades, molt menys en un context d’emergència climàtica com el que vivim avui dia. Així ho clamem les més de 260 organitzacions socials signatàries del Compromís per l’Aigua Pública i Democràtica a l’AMB. 

 

Si creus que l’aigua és un Dret Humà que cal garantir, un bé comú que cal treure de la lògica del lucre i una font de vida de la qual tenim el dret d’opinar, participar i controlar, adhereix-te al #CompromísAiguaAMB! 

 

Encara és possible dibuixar el camí cap a la remunicipalització de l’aigua. La gent #HoTenimClar. Volem #AiguaPúblicaDemocràtica! 

 

 

 

[Convo] L’exemple de París: una victòria davant les multinacionals

De París a Barcelona. La traducció incorpora el relat dels casos més significatius de remunicipalització a Catalunya i l’Estat espanyol

 

 

El proper dijous 21 de novembre de 2019, a les 18H a la primera planta de la seu de CCOO (Via Laietana, 16), tindrà lloc la presentació del Llibre “Una victòria contra les multinacionals” sobre la remunicipalització de l’aigua de París, escrit per la ex-tinenta alcaldessa de París que va liderar la reforma.

 

Debatrem sobre la situació a Barcelona i a l’AMB, les similituds i diferències amb París, comptarem amb l’autora i amb expertes internacionals per a debatre sobre la situació actual.

 

De tots els processos de retorn a la gestió pública, el de París és dels de més impacte mediàtic i que ha generat precedents per altres experiències de remunicipalització, com a Valladolid i Terrassa.

 

També a l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), on arran de l’anulació de l’empresa mixta Aigües de Barcelona -encapçalada per Agbar-Suez- s’obre l’oportunitat de remunicipalitzar l’aigua a l’AMB.

 

Si bé és cert que els processos de París i Barcelona son diferents, les estratègies de les multinacionals són semblants quan es tracta de tocar els beneficis que extreuen de la gestió d’un Dret Humà com l’aigua.

 

Per tot això, us convidem a la presentació del llibre i al posterior debat sobre la remunicipalització del servei de l’aigua. Un servei públic que és possible de recuperar si hi ha voluntat política, amb enormes beneficis institucionals, socials i ambientals.

 

El llibre detalla el pols a pols en la lluita per remunicipalitzar la gestió de l’aigua a la ciutat de París. Una batalla contra les grans multinacionals franceses de l’aigua: Suez i Veolia. I la nova versió traduïda afegeix un nou capítol, escrit per les portaveus d’Aigua és Vida Miriam Planas i Quim Pérez, que relata l’estat de la remunicipalització a Catalunya i l’Estat espanyol.

 

 

Inscriviu-vos en el següent formulari: www.bit.ly/Apunteuvos 

Comencem nova campanya! A l’AMB, exigim #AiguaClara!

Llancem vídeo denunciant l’estafa del negoci de l’aigua a l’AMB.

La sentència en ferm del Tribunal Suprem ha de comportar endegar la remunicipalització i apartar Agbar de la gestió 

Els mitjans de comunicació han publicat que estem a només 8 dies que el Tribunal Suprem (TS) es reuneixi per decidir si ratificarà de forma definitiva la Sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que Agbar va recórrer l’any 2016. Aquesta sentència va anul·lar l’empresa mixta creada el 2012 per Agbar i l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), la qual gestiona el subministrament d’aigua de 23 municipis de l’AMB i els 3 milions de persones que hi viuen.

Des d’Aigua és Vida i el Moviment per l’Aigua Pública i Democràtica a l’AMB comencem una nova i determinant campanya per remunicipalitzar l’aigua arran de la sentència. Llancem el següent vídeo per treure’n aigua clara i fer entenedora la creació il·legal de l’empresa mixta.

Abans de la creació de la mixta, Agbar ja gestionava l’aigua sense contracte i incomplint el Dret Humà a l’Aigua i el Sanejament per incrementar els seus beneficis. 

La sentència del TSJC diu que, en la formació de la mixta, es va concedir a dit la part privada a Agbar. També assenyala la incorrecta valoració d’actius. La proporció 85% d’accions  per a Agbar i 15% d’accions per a l’AMB no s’ajustava al valor real de cadascuna de les parts. La repartició que es va fer perjudicava i infravalorava la part pública, mentre afavoria els interessos privats d’Agbar. 

Així ho demostren nous informes de l’AMB que conclouen que l’aportació d’Agbar a la mixta és va valorar quatre vegades per sobre del seu valor real, mentre que l’aportació pública es va valorar deu vegades per sota de l’aportació real. 

Per si no fos poc, la creació de la mixta és una obra d’enginyeria financera d’Agbar-Suez. La multinacional es va embutxacar en un no res 196 milions d’euros al vendre un 5% d’accions a l’AMB. L’empresa mixta començava a gestionar l’aigua amb un gran deute per part de l’AMB que hauria de pagar la ciutadania amb el rebut de l’aigua.

Per tot plegat, considerem que en cas que el TS ratifiqui l’anul·lació no hi haurà cap excusa per a no endegar el procés de remunicipalització, apartant al soci privat de la gestió. Un govern de l’AMB que pretengui mantenir l’actual model de gestió anirà en contra de la Institució Metropolitana que ha de vetllar pel bé comú.

Uneix-te a l’onada per la remunicipalització de l’aigua. Ja som més de 260 organitzacions socials les que creiem en un nou model de gestió pública i democràtica de l’aigua a l’AMB. Adhereix-te al Compromís per l’Aigua Pública i Democràtica a l’AMB.  Clama amb nosaltres: A la privatització, ni aigua!

No repetim errors, Agbar és #AiguaPassada! Exigim #AiguaClara! 

[COMUNICAT] Agbar persisteix en el seu atac a la democràcia

Cinc nous recursos interposats per aturar la participació ciutadana a Barcelona

El 26 d’octubre 2018 el ple de l’Ajuntament va aprovar per majoria la celebració d’una consulta que venia avalada per 27000 signatures ciutadanes per decidir si la gestió de l’aigua a Barcelona havia de ser pública amb participació ciutadana.

Agbar ha interposat 5 Contenciosos Administratius en contra d’aquesta decisió democràtica aprovada pel ple del Consell de Barcelona. Desconeixem encara els arguments d’aquests recursos, i no entenem quins interessos s’amaguen darrere aquesta obsessió en impedir la consulta, que no siguin la defensa dels seus interessos per sobre dels de la ciutadania.

Els recursos els interposen 5 entitats diferents amb algun tipus de vincle amb Agbar q son CCIES, SGAB (Agbar), Aigües de Barcelona, Comité Intercentros d’Aigües de Barcelona i Abogados Catalanes por la Constitución, per tal d’escampar els contenciosos en diversos jutjats perquè en algun soni la flauta a favor dels seus interessos i multiplicar per cinc els costos de l’administració que defensa els seus interessos i als de les organitzacions sense afany de lucre que en volem fer seguiment. No podem comprendre perquè no es poden unificar en un de sol.

La insistència d’Agbar en bloquejar les consultes a Barcelona impedeix implementar l’’aprofundiment democràtic que suposava el reglament de participació i pel qual tant hem treballat des de la FAVB i el Consell d’Associacions de Barcelona.

La multinacional Agbar de capital 100% francés (SUEZ) pretèn mantenir els seus privilegis que durant tantes decades ha tingut a la.ciutat de Barcelona i que tants beneficis li ha comportat gràcies al rebut que paguen les famílies amb costos molt sobredimensionats i aprovats en despatxos d’esquenes a la ciutadania.

Per tot plegat, demanem a tots els grups municipals de l’Ajuntament que defensin la decisió presa al ple de l’Ajuntament de Barcelona i es comprometin a convocar la consulta ciutadana en els primers mesos de mandat. Així mateix, manifestem la nostra plena confiança plena en els serveis jurídics de l’Ajuntament en la defensa de la institució per sobre dels evidents interessos d’aquesta empresa multinacional francesa.

Relatoria de la Taula rodona a l’Ateneu Barcelonès: La gestió de l’Aigua a Barcelona

 

 

L’Ateneu Barcelonès és una associació que treballa des de fa més de cent cinquanta anys qüestions socials i culturals amb la voluntat d’esdevenir un dels principals centres de debat intel·lectual. Amb l’objectiu d’impulsar el diàleg obert, transversal i constructiu amb la societat civil, ahir 14 de maig es va realitzar una conferència en format taula rodona sobre la gestió de l’Aigua a Barcelona i l’Àrea Metropolitana. Les ponències i presentacions van despertar molt interès, atès que la sala d’actes Oriol Bohigas, amb un aforament de 170 persones, va quedar gairebé plena.

El Debat el va moderar Santiago Vilanova, ponent de la secció d’Ecologia i Recursos Naturals de l’Ateneu Barcelonès, a qui agraïm la realització de l’acte. Van intervenir Joan Gaya, enginyer i estudiós de la gestió de l’aigua; Juan Martínez, president de l’Observatori de l’Aigua de Terrassa; Maria Campuzano, portaveu de l’Aliança contra la Pobresa Energètica i Miriam Planas, portaveu d’Aigua és Vida i del Moviment per l’Aigua Pública i Democràtica. També vam comptar amb una fila zero amb candidatures de grups polítics de la ciutat de Barcelona i representants sindicals. Biel Figueras per JxCat, Eloi Badia de Barcelona en Comú, Marc Cerdà de la CUP Capgirem BCN, Rosa Suriñach d’ERC i Carlos del Barrio de CCOO. UGT es va excusar per un problema d’agendes.

 

Impotència, inhibició, participació reactiva i iniciativa política

Joan Gaya va exposar i sintetitzar aquesta relació en 4 etapes: Impotència, inhibició, participació reactiva i iniciativa política. A continuació s’expliquen.

Davant la baixa capacitat política i econòmica de l’Ajuntament durant el segle XIX, aquest adquireix una actitud d’impotència davant la gestió de l’aigua. Això permet a la Sociedad General de Aguas de Barcelona (SGAB = AGBAR) adquirir-ne la gestió, qui va lidiar amb les necessitats hídriques del creixement urbanístic, absorbint les petites empreses del sector.

Amb les competències municipals adquirides el 1924 s’obria la porta a la possibilitat de municipalitzar el servei, però per inhibició política i interessos econòmics no va ser així. L’Ajuntament considerava que l’aigua no era un problema seu, inclús en períodes de sequeres, amb problemes d’higiene i tractant grans concessions d’abastament d’aigua potable que feia SGAB sense contractes

La tercera etapa és la de participació reactiva, on l’Ajuntament, davant problemes de qualitat i quantitat d’aigua, opta pel transvasament d’aigua del Ter. L’alcalde Porcioles va fer seu el problema i intervé municipalment en la qüestió, això sí, amb una forta influència per part d’AGBAR. Així, Barcelona adquiria drets d’aigua, mentre SGAB buscava acords, acabant per adquirir la distribució de l’aigua però sense firmar cap contracte.

Barcelona va partir una altra oportunitat perduda de municipalització: El 1978 SGAB va entrar en fallida i va ser rescatada des de l’administració. Es va decidir delegar la competència d’aigua a l’AMB i crear així el servei metropolità d’abastament en alta. Respecte la distribució en baixa, es garantia a SGAB caudals però no s’entrava a definir la regulació del servei.

En la història de la gestió de l’aigua a Barcelona només hi ha hagut dos moments on l’Ajuntament de Barcelona ha tingut iniciativa política de controlar el servei de l’aigua i parar els peus als interessos privats d’AGBAR: quan Porcioles va mantenir que l’aigua transvasada del Ter havia d’estar a nom de l’Ajuntament de Barcelona i no d’una empresa privada; i el 2016 amb la decisió d’acceptar la sentència del TSJC que anul·la l’actual empresa mixta de gestió de l’aigua en baixa.

Els interessos públics i privats al llarg dels anys han configurat l’actual escenari hídric. Avui en dia, ens trobem en una etapa d’iniciativa política on volem recuperar el control del servei. No podem desoir la història, que ens permet comprendre, recordar i aprendre.

 

La Taula de l’Aigua de Terrassa: un moviment de construcció social

Juan Martínez considera que la proposta de la Taula de l’Aigua de Terrassa de construcció de l’Observatori de l’Aigua de Terrassa evidencia la transformació d’un moviment de protesta a un moviment de construcció social. La Taula de l’Aigua de Terrassa ens recorda que sense apoderament ciutadà és impossible revertir situacions com les relatades per Gaya a la capital de país.

A Terrassa, l’enxarxament social ha estat fonamental. La municipalització de l’aigua va ser prioritària pels moviments socials de la ciutat. La força ciutadana és qui va impulsar la lluita i qui va portar unes propostes consensuades a l’administració. La feina feta demostra que els municipis són espais de construcció on es poden donar noves formes de fer política, no sols des de la institució.

Un cop recuperada la gestió per acord del ple municipal, la prioritat ha estat construir l’OAT: l’espai on la ciutadania pot participar de la gestió. Aquest es construeix a partir de tres conceptes fonamentals: autonomia, espai de treball, i de construcció de propostes des de la participació i concertació entre les parts. Així, l’OAT és l’eina que permet .

Actualment, l’OAT està definint els seus límits, apostant per una fórmula de col·laboració amb la institució però que desborda la normativa actual municipal. És un gran repte democràtic. L’OAT s’estructura en tres taules: la taula recerca, la taula educació i la xarxa ciutadana. Totes elles pretenen aprofundir en la Nova Cultura de l’Aigua i fer de la gestió pública una gestió pel bé comú.

 

La garantia del Dret Humà a l’Aigua i el Sanejament només és possible amb una gestió pública i democràtica

Maria Campuzano va detallar com el model de gestió de l’aigua a L’AMB afecta a les famílies en situació de vulnerabilitat i en règim de pobresa energètica, partint de la base que els subministraments bàsics repercuteixen a la vida de tots i totes.

Segons l’APE, Agbar vulnera el dret humà a l’aigua amb una gestió basada en talls, endeutaments, instruments opacs i campanyes publicitàries que condueixen a l’engany.

A diferència del que ens vol fer creure, Agbar no és una empresa responsable. Entre 2008 i 2015, la factura pujava un 61% a l’AMB, mentre es tallava l’aigua a més de 75.000 famílies a la ciutat de Barcelona. Si bé és cert que a partir de 2016 Agbar declara zero talls a famílies en situació de vulnerabilitat, això no és per voluntat de l’empresa. És gràcies la societat civil organitzada que va impulsar una ILP amb la voluntat de fer il·legal els talls de subministraments en famílies en situació de vulnerabilitat: l’aprovada llei 24/2015.

Avui dia, però, el DHAS encara no es garanteix. Els beneficis d’Agbar fan que el servei sigui poc assequible. L’APE veu com els endeutaments de les famílies no paren de créixer. Actualment el deute a l’AMB és de més de 18 milions d’euros.

Si comparem l’endeutament d’AGBAR amb d’altres operadors públics, veiem que el de l’operador privat és del doble. A l’hora, les ajudes que ofereix en forma de tarifa social és la menys garantista comparada amb les dels operadors públics. També és necessari destapar l’engany que suposa el Fons de Solidaritat d’Agbar: Un mecanisme que no es difon, molt restrictiu a l’hora d’acollir-se a ell i que prové dels beneficis de l’empresa apujant tarifa. No seria més raonable baixar tarifa i evitar que les famílies hagin de buscar ajudes?

Per últim, la Maria va explicar com l’empresa utilitza mitjans repressius i judicials quan l’APE es mobilitza i demana la condonació dels deutes. En una de les darreres accions on es va aconseguir la condonació que es demanava, com a càstig, AGBAR va denunciar a tres membres de l’APE. Per tot plegat, l’APE creu que l’única via per acabar amb la pobresa energètica i poder garantir el DHAS és via gestió pública i amb control i participació ciutadana.

 

Els atacs d’Agbar a la democràcia no s’entenen sense considerar els seus beneficis

Miriam Planas ens va recordar que, mentre es pujava en un 60% la tarifa de l’aigua, els beneficis anuals (de mitjana) volten els 34 milions d’euros. A més a més, aquests beneficis són un 60% per sobre del que establia el pla econòmic que justifica les tarifes que estem pagant. A l’hora, la gestió opaca dels comptadors els hi reporta 30 milions anuals i es desconeix el volum de beneficis que es generen a través el mercat secundari de subcontractacions a les empreses del grup Agbar. Tampoc no es coneixen els beneficis que es feien abans de 2012.

Partint d’aquest punt de desinformació, Aigua és Vida demana aquestes dades mitjançant la llei de transparència de la Generalitat. AGBAR s’hi oposa i actua com a soci privat negant l’accés a la informació i querellant-se en contra, inclús, de l’administració, que, en teoria, també participa de la gestió de l’actual empresa mixta (que ens recorda que es troba als tribunals perquè en el procés de creació es va adjudicar a dit la part privada i amb una incorrecta valoració d’actius) .

També han patit altres atacs: fins a 16 recursos judicials en contra d’una consulta ciutadana a la ciutat de Barcelona que volia conèixer l’opinió de la ciutadania vers la gestió de l’aigua. I no només això, sinó també una enorme campanya publicitària, manipulació de moviments socials i infiltració de detectius privats en les reunions del MAPiD.

És per tot això que el moviment per l’aigua de l’AMB creu més que mai que el repte actual és re-apropiar-se del govern de l’aigua a l’AMB. El moviment reclama que l’administració esdevingui un regulador i garanteixi el servei públic, s’assumeixi una gestió pública que garanteixi el DHAS, formuli una política hídrica que tingui en compte els reptes actuals ecosistèmics i permeti el control ciutadà via la creació d’Observatori Metropolità de l’Aigua.

La remunicipalització de l’aigua és possible. I ara més que mai -davant unes eleccions municipals i a l’espera de la sentència del suprem que pot anul·lar la creació de la mixta- és el moment de fer-ho.

Respostes des de la fila zero

Un cop acabades les ponències, la fila zero va opinar. Figueras, del PDeCAT BCN, es va mostrar contrari a totes les ponències, posant en dubte que una gestió pública garanteixi una millor qualitat del servei i mostrant preocupació pels costos que pugui suposar la remunicipalització. Badia, de BCN en Comú, rebat que el cost de la remunicipalització ja el coneixem, que surt favorable per l’administració. El model públic pot garantir un preu més baix, una gestió més transparent i de qualitat. Cerdà, de la CUP Capgirem BCN, es mostra d’acord amb Badia i afegeix que el context actual d’emergència climàtica fa que la recuperació del bé comú que és l’aigua no només sigui de sentit comú, sinó també imprescindible per garantir drets. Suriñach, d’ERC BCN, referma el compromís del partit amb la remunicipalització, prioritzant un procés de transició amb garanties. Del Barrio, de CCOO, va justificar, per al·lusions, la participació del sindicat en el Consell Assessor de Participació, Transparència i Acció Social. Segons Del Barrio participar del consell no contradiu vetllar pels drets laborals ni estar compromeses amb els serveis públics.

A continuació es va obrir el debat amb la resta de persones assistents, les quals van rebatre algunes afirmacions de les ponències, files zeros, i van introduir aspectes interessants al debat tals com la lloança i necessitat d’incloure les persones treballadores en tot el procés de remunicipalització, lloança a la feina feta pel MAPiD a l’AMB, la necessitat urgent d’abordar la pobresa energètica i la necessària voluntat política d’assumir la remunicipalització sabent que té garanties.

Celebrem l’èxit del Compromís per l’Aigua Pública!

Durant la Setmana del Dia Mundial de l’Aigua, des del Moviment per l’Aigua Pública i Democràtica vam presentar en roda de premsa el Compromís per l’Aigua Pública i Democràtica als Jardins de la Torre de les Aigües. Per això, vam comptar amb la participació de 14 de les més de dues centes organitzacions socials que ja s’han adherit.

A través d’una perspectiva transversal, les diferents entitats es van refermar en la importància de reclamar el retorn en mans públiques de la gestió de l’aigua mitjançant la participació i el control ciutadà, posant en evidència que l’aigua és una lluita conjunta que repercuteix en la nostra manera de viure i relacionar-nos amb el nostre entorn.

Si ets una organització social, adhereix-te al Compromís!

Amb tot, per si us ho vau perdre, us compartim el vídeo amb les intervencions de les organitzacions que es van mullar per l’aigua pública!