[COMUNICAT] Denunciem les pressions del Lobby privat per a poder tallar l’aigua en ple #COVID19
LA RAP DENUNCIEM LES PRESSIONS DEL LOBBY PRIVAT DELS SERVEIS DE L’AIGUA PER MANIPULAR L’ACTUAL CRISI SANITÀRIA PER AFAVORIR ELS INTERESSOS EMPRESARIALS I DÓNA SUPORT A LA GESTIÓ PÚBLICA DE L’AIGUA
- En plena crisi sanitària, es posa de manifest la importància de l’aigua, pel que fa a la seva disponibilitat és fonamental per a la vida, la higiene personal i domèstica i, en conseqüència, per a la salut.
- La Red de Agua Pública (RAP) reclama suport a ajuntaments i operadors públics en el seu compromís amb la defensa del Dret Humà a l’Aigua i al Sanejament, i denuncia la justificació de talls de subministraments i que els lobby privat dels operadors dels serveis d’aigua promoguin modificacions legislatives per a mantenir els seus beneficis.
- La RAP posa de manifest la necessitat de promoure i acometre la remunicipalització dels serveis privatitzats per a prioritzar la funció social i ambiental de l’aigua.
La RAP rebutja i qualifica d’egoista, insolidària i mesquina l’actitud del sector privat que ha sol·licitat al govern reprendre els talls d’aigua i ampliar la duració de les seves concessions. El passat 3 d’abril, el president de l’Asociación Española de Empresas Gestoras de los Servicios de Agua Urbana (AGA) va trametre una carta dirigida al govern on s’argumenta, sense aportar dades ni considerar que les mesures dels decrets llei emesos en relació al subministrament d’aigua són circumstancials mentre es mantingui la pandèmia, que, per a mantenir la sostenibilitat del servei, és necessari poder realitzar talls en el subministrament perquè, en cas contrari, s’augmentarà la morositat a molt curt termini produint un dèficit financer estructural. També plantegen la necessitat de modificar la durada dels contractes concessionals per a poder assumir les pèrdues ocasionades per la disminució del consum que creuen que es produirà per la crisi sanitària; és a dir, aprofiten la crisi sanitària per a demanar modificacions legislatives, que afecten a la Llei de Contractes del Sector Públic, no avalades per dades sinó només per expectatives, evadint la transferència de riscos que està implícita en els contractes de concessió.
AGA, que conjuntament amb la Asociación Española de Abastecimientos de Agua y Saneamiento (AEAS), conformen el lobby defensor dels interessos de les empreses privades de l’aigua a l’Estat espanyol, no ha dubtat en aplicar la doctrina del shock, aprofitant la situació actual de crisi sanitària, per intentar treure profit per als seus interessos empresarials.
El 17 i 31 de Març, el govern va aprovar ambdós decrets llei on es concretaven mesures extraordinàries en l’àmbit econòmic i social per a fer front a la crisi sanitària motivada pel coronavius, i específicament les destinades a garantir, en aquest context, el subministrament dels serveis públics d’aigua. En el primer decret llei (8/2020), se establia, l’obligació de garantir l’accés a l’aigua als col·lectius amb la condició de vulnerables, vulnerables severs o en risc d’exclusió social, mentre es mantingui l’estat d’alarma, atès que la condició de vulnerabilitat és previsible que s’ampliï substancialment.
Aquestes mesures són coherents amb el Dret Humà a l’aigua, que estableix l’obligació de disposar d’un subministrament continu i la prohibició de talls per motius de vulnerabilitat econòmica o social. A més, en plena crisi sanitària, es posa de manifest la importància de l’aigua, pel que fa a la seva disponibilitat és fonamental per a la vida, la higiene personal i domèstica i, en conseqüència, per a la salut.
Al contrari que el sector privat, els operadors públics d’aigua han garantit el subministrament en les condicions establertes en ambdós decrets llei avançant-se, fins i tot, a la seva aplicació a l’assumir les obligacions del Dret Humà a l’aigua de respectar-lo, protegir-lo i acomplir-lo.
En el context de crisi sanitària, i davant l’actitud d’AGA, la RAP reivindica els punts següents:
- Suprimir les vigents limitacions i condicionalitats a la gestió i finançament públic dels serveis d’aigua previstos en la Llei de Racionalització i Sostenibilitat de l’Administració Local, com a pas previ a la seva derogació. Establir nous enfocs i línies de finançament que afavoreixin la gestió pública d’aquests serveis públics essencials vinculats a Drets Humans.
- Dotar de finançament suficient a tots els serveis públics, en particular la sanitat i els serveis d’aigua, intrínsecament relacionats al tenir ambdós la consideració de Drets Humans i, com es posa contínuament en evidència durant la pandèmia, ser garants del manteniment de la salut humana.
- Facilitar processos de remunicipalització que assumeixin la gestió no lucrativa, pública, transparent i amb rendició de comptes d’acord amb el paradigma definit pel marc conceptual del Dret Humà a l’Aigua.
- Després de 10 anys del reconeixement del Dret Humà a l’aigua per part de l’Assemblea General de les Nacions Unides, és necessari reconèixer-lo i regular-lo formalment, amb l’objectiu que no es manipuli el seu abast i contingut en relació amb els seus criteris i principis definitoris, i específicament els relatius a la no discriminació, universalitat, assequibilitat i disponibilitat, com l’expressa prohibició de talls de subministrament.
La gent ho té clar #AiguaPúblicaDemocràtica
Llancem un vídeo de suport als processos de remunicipalització
S’escriu aigua, es llegeix democràcia
Davant l’emergència climàtica, aigua pública amb control ciutadà
Avui, Aigua és Vida i el Moviment per l’Aigua Pública i Democràtica a l’AMB (MAPiD) llancem un vídeo que posa veu a una gran majoria de la població catalana que prefereix que la gestió de l’aigua estigui en mans públiques i no respongui al lucre d’empreses privades.
Una voluntat que es confronta amb la situació que tenim a Catalunya: prop del 80% de la població és abastida per empreses privades. Alhora, el 70% del negoci privat és de la multinacional Agbar-Suez.
A l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), en concret, el 75,5% de la població aposta per un model públic i democràtic. Un model de gestió que les organitzacions socials i locals portem exigint amb legitimitat des de fa temps. Un model que sabem que és viable i pot comportar grans beneficis socials i ambientals, com París, Valladolid i Terrassa ens demostren. Mentrestant, Aigües de Barcelona, empresa mixta controlada en un 70% per Agbar, és qui abasteix a 23 municipis de l’AMB.
El passat novembre el Tribunal Suprem (TS) va acabar fallant a favor d’Agbar, avalant-se en una llei franquista, sense contemplar que l’AMB havia atorgat a dit la part privada de l’empresa mixta a Agbar, incomplint el Tractat de Funcionament de la Unió Europea (TFUE) que exigeix publicitat i concurs públic davant d’aquest tipus de concessions.
A més a més, el TS també va obviar que, segons una auditoria encarregada per l’AMB i tal i com apuntava la sentència del TSJC, en el moment de constituir la mixta els actius d’Agbar es van sobrevalorar 4 vegades mentre que els públics es van infravalorar 10 vegades per sota del seu valor real, amb el greu perjudici econòmic que suposa per la ciutadania de l’AMB.
La sentència del TS posa traves a la remunicipalització de l’aigua. Aigües de Barcelona, o el que vindria a ser Agbar, seguirà fent negoci amb un bé essencial per la vida. Una multinacional que vulnera el Dret Humà a l’Aigua i el Sanejament i s’oposa a conèixer l’opinió de la ciutadania que abasteix.
Tanmateix, la voluntat de la ciutadania és una altra. L’aigua és un bé comú que no pot estar en mans privades, molt menys en un context d’emergència climàtica com el que vivim avui dia. Així ho clamem les més de 260 organitzacions socials signatàries del Compromís per l’Aigua Pública i Democràtica a l’AMB.
Si creus que l’aigua és un Dret Humà que cal garantir, un bé comú que cal treure de la lògica del lucre i una font de vida de la qual tenim el dret d’opinar, participar i controlar, adhereix-te al #CompromísAiguaAMB!
Encara és possible dibuixar el camí cap a la remunicipalització de l’aigua. La gent #HoTenimClar. Volem #AiguaPúblicaDemocràtica!
[Convo] L’exemple de París: una victòria davant les multinacionals
De París a Barcelona. La traducció incorpora el relat dels casos més significatius de remunicipalització a Catalunya i l’Estat espanyol
El proper dijous 21 de novembre de 2019, a les 18H a la primera planta de la seu de CCOO (Via Laietana, 16), tindrà lloc la presentació del Llibre “Una victòria contra les multinacionals” sobre la remunicipalització de l’aigua de París, escrit per la ex-tinenta alcaldessa de París que va liderar la reforma.
Debatrem sobre la situació a Barcelona i a l’AMB, les similituds i diferències amb París, comptarem amb l’autora i amb expertes internacionals per a debatre sobre la situació actual.
De tots els processos de retorn a la gestió pública, el de París és dels de més impacte mediàtic i que ha generat precedents per altres experiències de remunicipalització, com a Valladolid i Terrassa.
També a l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), on arran de l’anulació de l’empresa mixta Aigües de Barcelona -encapçalada per Agbar-Suez- s’obre l’oportunitat de remunicipalitzar l’aigua a l’AMB.
Si bé és cert que els processos de París i Barcelona son diferents, les estratègies de les multinacionals són semblants quan es tracta de tocar els beneficis que extreuen de la gestió d’un Dret Humà com l’aigua.
Per tot això, us convidem a la presentació del llibre i al posterior debat sobre la remunicipalització del servei de l’aigua. Un servei públic que és possible de recuperar si hi ha voluntat política, amb enormes beneficis institucionals, socials i ambientals.
El llibre detalla el pols a pols en la lluita per remunicipalitzar la gestió de l’aigua a la ciutat de París. Una batalla contra les grans multinacionals franceses de l’aigua: Suez i Veolia. I la nova versió traduïda afegeix un nou capítol, escrit per les portaveus d’Aigua és Vida Miriam Planas i Quim Pérez, que relata l’estat de la remunicipalització a Catalunya i l’Estat espanyol.
Inscriviu-vos en el següent formulari: www.bit.ly/Apunteuvos
Comencem nova campanya! A l’AMB, exigim #AiguaClara!
Llancem vídeo denunciant l’estafa del negoci de l’aigua a l’AMB.
La sentència en ferm del Tribunal Suprem ha de comportar endegar la remunicipalització i apartar Agbar de la gestió
Els mitjans de comunicació han publicat que estem a només 8 dies que el Tribunal Suprem (TS) es reuneixi per decidir si ratificarà de forma definitiva la Sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que Agbar va recórrer l’any 2016. Aquesta sentència va anul·lar l’empresa mixta creada el 2012 per Agbar i l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), la qual gestiona el subministrament d’aigua de 23 municipis de l’AMB i els 3 milions de persones que hi viuen.
Des d’Aigua és Vida i el Moviment per l’Aigua Pública i Democràtica a l’AMB comencem una nova i determinant campanya per remunicipalitzar l’aigua arran de la sentència. Llancem el següent vídeo per treure’n aigua clara i fer entenedora la creació il·legal de l’empresa mixta.
Abans de la creació de la mixta, Agbar ja gestionava l’aigua sense contracte i incomplint el Dret Humà a l’Aigua i el Sanejament per incrementar els seus beneficis.
La sentència del TSJC diu que, en la formació de la mixta, es va concedir a dit la part privada a Agbar. També assenyala la incorrecta valoració d’actius. La proporció 85% d’accions per a Agbar i 15% d’accions per a l’AMB no s’ajustava al valor real de cadascuna de les parts. La repartició que es va fer perjudicava i infravalorava la part pública, mentre afavoria els interessos privats d’Agbar.
Així ho demostren nous informes de l’AMB que conclouen que l’aportació d’Agbar a la mixta és va valorar quatre vegades per sobre del seu valor real, mentre que l’aportació pública es va valorar deu vegades per sota de l’aportació real.
Per si no fos poc, la creació de la mixta és una obra d’enginyeria financera d’Agbar-Suez. La multinacional es va embutxacar en un no res 196 milions d’euros al vendre un 5% d’accions a l’AMB. L’empresa mixta començava a gestionar l’aigua amb un gran deute per part de l’AMB que hauria de pagar la ciutadania amb el rebut de l’aigua.
Per tot plegat, considerem que en cas que el TS ratifiqui l’anul·lació no hi haurà cap excusa per a no endegar el procés de remunicipalització, apartant al soci privat de la gestió. Un govern de l’AMB que pretengui mantenir l’actual model de gestió anirà en contra de la Institució Metropolitana que ha de vetllar pel bé comú.
Uneix-te a l’onada per la remunicipalització de l’aigua. Ja som més de 260 organitzacions socials les que creiem en un nou model de gestió pública i democràtica de l’aigua a l’AMB. Adhereix-te al Compromís per l’Aigua Pública i Democràtica a l’AMB. Clama amb nosaltres: A la privatització, ni aigua!
No repetim errors, Agbar és #AiguaPassada! Exigim #AiguaClara!
[COMUNICAT] Agbar persisteix en el seu atac a la democràcia
Cinc nous recursos interposats per aturar la participació ciutadana a Barcelona
El 26 d’octubre 2018 el ple de l’Ajuntament va aprovar per majoria la celebració d’una consulta que venia avalada per 27000 signatures ciutadanes per decidir si la gestió de l’aigua a Barcelona havia de ser pública amb participació ciutadana.
Agbar ha interposat 5 Contenciosos Administratius en contra d’aquesta decisió democràtica aprovada pel ple del Consell de Barcelona. Desconeixem encara els arguments d’aquests recursos, i no entenem quins interessos s’amaguen darrere aquesta obsessió en impedir la consulta, que no siguin la defensa dels seus interessos per sobre dels de la ciutadania.
Els recursos els interposen 5 entitats diferents amb algun tipus de vincle amb Agbar q son CCIES, SGAB (Agbar), Aigües de Barcelona, Comité Intercentros d’Aigües de Barcelona i Abogados Catalanes por la Constitución, per tal d’escampar els contenciosos en diversos jutjats perquè en algun soni la flauta a favor dels seus interessos i multiplicar per cinc els costos de l’administració que defensa els seus interessos i als de les organitzacions sense afany de lucre que en volem fer seguiment. No podem comprendre perquè no es poden unificar en un de sol.
La insistència d’Agbar en bloquejar les consultes a Barcelona impedeix implementar l’’aprofundiment democràtic que suposava el reglament de participació i pel qual tant hem treballat des de la FAVB i el Consell d’Associacions de Barcelona.
La multinacional Agbar de capital 100% francés (SUEZ) pretèn mantenir els seus privilegis que durant tantes decades ha tingut a la.ciutat de Barcelona i que tants beneficis li ha comportat gràcies al rebut que paguen les famílies amb costos molt sobredimensionats i aprovats en despatxos d’esquenes a la ciutadania.
Per tot plegat, demanem a tots els grups municipals de l’Ajuntament que defensin la decisió presa al ple de l’Ajuntament de Barcelona i es comprometin a convocar la consulta ciutadana en els primers mesos de mandat. Així mateix, manifestem la nostra plena confiança plena en els serveis jurídics de l’Ajuntament en la defensa de la institució per sobre dels evidents interessos d’aquesta empresa multinacional francesa.
Relatoria de la Taula rodona a l’Ateneu Barcelonès: La gestió de l’Aigua a Barcelona
L’Ateneu Barcelonès és una associació que treballa des de fa més de cent cinquanta anys qüestions socials i culturals amb la voluntat d’esdevenir un dels principals centres de debat intel·lectual. Amb l’objectiu d’impulsar el diàleg obert, transversal i constructiu amb la societat civil, ahir 14 de maig es va realitzar una conferència en format taula rodona sobre la gestió de l’Aigua a Barcelona i l’Àrea Metropolitana. Les ponències i presentacions van despertar molt interès, atès que la sala d’actes Oriol Bohigas, amb un aforament de 170 persones, va quedar gairebé plena.
El Debat el va moderar Santiago Vilanova, ponent de la secció d’Ecologia i Recursos Naturals de l’Ateneu Barcelonès, a qui agraïm la realització de l’acte. Van intervenir Joan Gaya, enginyer i estudiós de la gestió de l’aigua; Juan Martínez, president de l’Observatori de l’Aigua de Terrassa; Maria Campuzano, portaveu de l’Aliança contra la Pobresa Energètica i Miriam Planas, portaveu d’Aigua és Vida i del Moviment per l’Aigua Pública i Democràtica. També vam comptar amb una fila zero amb candidatures de grups polítics de la ciutat de Barcelona i representants sindicals. Biel Figueras per JxCat, Eloi Badia de Barcelona en Comú, Marc Cerdà de la CUP Capgirem BCN, Rosa Suriñach d’ERC i Carlos del Barrio de CCOO. UGT es va excusar per un problema d’agendes.
Impotència, inhibició, participació reactiva i iniciativa política
Joan Gaya va exposar i sintetitzar aquesta relació en 4 etapes: Impotència, inhibició, participació reactiva i iniciativa política. A continuació s’expliquen.
Davant la baixa capacitat política i econòmica de l’Ajuntament durant el segle XIX, aquest adquireix una actitud d’impotència davant la gestió de l’aigua. Això permet a la Sociedad General de Aguas de Barcelona (SGAB = AGBAR) adquirir-ne la gestió, qui va lidiar amb les necessitats hídriques del creixement urbanístic, absorbint les petites empreses del sector.
Amb les competències municipals adquirides el 1924 s’obria la porta a la possibilitat de municipalitzar el servei, però per inhibició política i interessos econòmics no va ser així. L’Ajuntament considerava que l’aigua no era un problema seu, inclús en períodes de sequeres, amb problemes d’higiene i tractant grans concessions d’abastament d’aigua potable que feia SGAB sense contractes
La tercera etapa és la de participació reactiva, on l’Ajuntament, davant problemes de qualitat i quantitat d’aigua, opta pel transvasament d’aigua del Ter. L’alcalde Porcioles va fer seu el problema i intervé municipalment en la qüestió, això sí, amb una forta influència per part d’AGBAR. Així, Barcelona adquiria drets d’aigua, mentre SGAB buscava acords, acabant per adquirir la distribució de l’aigua però sense firmar cap contracte.
Barcelona va partir una altra oportunitat perduda de municipalització: El 1978 SGAB va entrar en fallida i va ser rescatada des de l’administració. Es va decidir delegar la competència d’aigua a l’AMB i crear així el servei metropolità d’abastament en alta. Respecte la distribució en baixa, es garantia a SGAB caudals però no s’entrava a definir la regulació del servei.
En la història de la gestió de l’aigua a Barcelona només hi ha hagut dos moments on l’Ajuntament de Barcelona ha tingut iniciativa política de controlar el servei de l’aigua i parar els peus als interessos privats d’AGBAR: quan Porcioles va mantenir que l’aigua transvasada del Ter havia d’estar a nom de l’Ajuntament de Barcelona i no d’una empresa privada; i el 2016 amb la decisió d’acceptar la sentència del TSJC que anul·la l’actual empresa mixta de gestió de l’aigua en baixa.
Els interessos públics i privats al llarg dels anys han configurat l’actual escenari hídric. Avui en dia, ens trobem en una etapa d’iniciativa política on volem recuperar el control del servei. No podem desoir la història, que ens permet comprendre, recordar i aprendre.
La Taula de l’Aigua de Terrassa: un moviment de construcció social
Juan Martínez considera que la proposta de la Taula de l’Aigua de Terrassa de construcció de l’Observatori de l’Aigua de Terrassa evidencia la transformació d’un moviment de protesta a un moviment de construcció social. La Taula de l’Aigua de Terrassa ens recorda que sense apoderament ciutadà és impossible revertir situacions com les relatades per Gaya a la capital de país.
A Terrassa, l’enxarxament social ha estat fonamental. La municipalització de l’aigua va ser prioritària pels moviments socials de la ciutat. La força ciutadana és qui va impulsar la lluita i qui va portar unes propostes consensuades a l’administració. La feina feta demostra que els municipis són espais de construcció on es poden donar noves formes de fer política, no sols des de la institució.
Un cop recuperada la gestió per acord del ple municipal, la prioritat ha estat construir l’OAT: l’espai on la ciutadania pot participar de la gestió. Aquest es construeix a partir de tres conceptes fonamentals: autonomia, espai de treball, i de construcció de propostes des de la participació i concertació entre les parts. Així, l’OAT és l’eina que permet .
Actualment, l’OAT està definint els seus límits, apostant per una fórmula de col·laboració amb la institució però que desborda la normativa actual municipal. És un gran repte democràtic. L’OAT s’estructura en tres taules: la taula recerca, la taula educació i la xarxa ciutadana. Totes elles pretenen aprofundir en la Nova Cultura de l’Aigua i fer de la gestió pública una gestió pel bé comú.
La garantia del Dret Humà a l’Aigua i el Sanejament només és possible amb una gestió pública i democràtica
Maria Campuzano va detallar com el model de gestió de l’aigua a L’AMB afecta a les famílies en situació de vulnerabilitat i en règim de pobresa energètica, partint de la base que els subministraments bàsics repercuteixen a la vida de tots i totes.
Segons l’APE, Agbar vulnera el dret humà a l’aigua amb una gestió basada en talls, endeutaments, instruments opacs i campanyes publicitàries que condueixen a l’engany.
A diferència del que ens vol fer creure, Agbar no és una empresa responsable. Entre 2008 i 2015, la factura pujava un 61% a l’AMB, mentre es tallava l’aigua a més de 75.000 famílies a la ciutat de Barcelona. Si bé és cert que a partir de 2016 Agbar declara zero talls a famílies en situació de vulnerabilitat, això no és per voluntat de l’empresa. És gràcies la societat civil organitzada que va impulsar una ILP amb la voluntat de fer il·legal els talls de subministraments en famílies en situació de vulnerabilitat: l’aprovada llei 24/2015.
Avui dia, però, el DHAS encara no es garanteix. Els beneficis d’Agbar fan que el servei sigui poc assequible. L’APE veu com els endeutaments de les famílies no paren de créixer. Actualment el deute a l’AMB és de més de 18 milions d’euros.
Si comparem l’endeutament d’AGBAR amb d’altres operadors públics, veiem que el de l’operador privat és del doble. A l’hora, les ajudes que ofereix en forma de tarifa social és la menys garantista comparada amb les dels operadors públics. També és necessari destapar l’engany que suposa el Fons de Solidaritat d’Agbar: Un mecanisme que no es difon, molt restrictiu a l’hora d’acollir-se a ell i que prové dels beneficis de l’empresa apujant tarifa. No seria més raonable baixar tarifa i evitar que les famílies hagin de buscar ajudes?
Per últim, la Maria va explicar com l’empresa utilitza mitjans repressius i judicials quan l’APE es mobilitza i demana la condonació dels deutes. En una de les darreres accions on es va aconseguir la condonació que es demanava, com a càstig, AGBAR va denunciar a tres membres de l’APE. Per tot plegat, l’APE creu que l’única via per acabar amb la pobresa energètica i poder garantir el DHAS és via gestió pública i amb control i participació ciutadana.
Els atacs d’Agbar a la democràcia no s’entenen sense considerar els seus beneficis
Miriam Planas ens va recordar que, mentre es pujava en un 60% la tarifa de l’aigua, els beneficis anuals (de mitjana) volten els 34 milions d’euros. A més a més, aquests beneficis són un 60% per sobre del que establia el pla econòmic que justifica les tarifes que estem pagant. A l’hora, la gestió opaca dels comptadors els hi reporta 30 milions anuals i es desconeix el volum de beneficis que es generen a través el mercat secundari de subcontractacions a les empreses del grup Agbar. Tampoc no es coneixen els beneficis que es feien abans de 2012.
Partint d’aquest punt de desinformació, Aigua és Vida demana aquestes dades mitjançant la llei de transparència de la Generalitat. AGBAR s’hi oposa i actua com a soci privat negant l’accés a la informació i querellant-se en contra, inclús, de l’administració, que, en teoria, també participa de la gestió de l’actual empresa mixta (que ens recorda que es troba als tribunals perquè en el procés de creació es va adjudicar a dit la part privada i amb una incorrecta valoració d’actius) .
També han patit altres atacs: fins a 16 recursos judicials en contra d’una consulta ciutadana a la ciutat de Barcelona que volia conèixer l’opinió de la ciutadania vers la gestió de l’aigua. I no només això, sinó també una enorme campanya publicitària, manipulació de moviments socials i infiltració de detectius privats en les reunions del MAPiD.
És per tot això que el moviment per l’aigua de l’AMB creu més que mai que el repte actual és re-apropiar-se del govern de l’aigua a l’AMB. El moviment reclama que l’administració esdevingui un regulador i garanteixi el servei públic, s’assumeixi una gestió pública que garanteixi el DHAS, formuli una política hídrica que tingui en compte els reptes actuals ecosistèmics i permeti el control ciutadà via la creació d’Observatori Metropolità de l’Aigua.
La remunicipalització de l’aigua és possible. I ara més que mai -davant unes eleccions municipals i a l’espera de la sentència del suprem que pot anul·lar la creació de la mixta- és el moment de fer-ho.
Respostes des de la fila zero
Un cop acabades les ponències, la fila zero va opinar. Figueras, del PDeCAT BCN, es va mostrar contrari a totes les ponències, posant en dubte que una gestió pública garanteixi una millor qualitat del servei i mostrant preocupació pels costos que pugui suposar la remunicipalització. Badia, de BCN en Comú, rebat que el cost de la remunicipalització ja el coneixem, que surt favorable per l’administració. El model públic pot garantir un preu més baix, una gestió més transparent i de qualitat. Cerdà, de la CUP Capgirem BCN, es mostra d’acord amb Badia i afegeix que el context actual d’emergència climàtica fa que la recuperació del bé comú que és l’aigua no només sigui de sentit comú, sinó també imprescindible per garantir drets. Suriñach, d’ERC BCN, referma el compromís del partit amb la remunicipalització, prioritzant un procés de transició amb garanties. Del Barrio, de CCOO, va justificar, per al·lusions, la participació del sindicat en el Consell Assessor de Participació, Transparència i Acció Social. Segons Del Barrio participar del consell no contradiu vetllar pels drets laborals ni estar compromeses amb els serveis públics.
A continuació es va obrir el debat amb la resta de persones assistents, les quals van rebatre algunes afirmacions de les ponències, files zeros, i van introduir aspectes interessants al debat tals com la lloança i necessitat d’incloure les persones treballadores en tot el procés de remunicipalització, lloança a la feina feta pel MAPiD a l’AMB, la necessitat urgent d’abordar la pobresa energètica i la necessària voluntat política d’assumir la remunicipalització sabent que té garanties.
Celebrem l’èxit del Compromís per l’Aigua Pública!
Durant la Setmana del Dia Mundial de l’Aigua, des del Moviment per l’Aigua Pública i Democràtica vam presentar en roda de premsa el Compromís per l’Aigua Pública i Democràtica als Jardins de la Torre de les Aigües. Per això, vam comptar amb la participació de 14 de les més de dues centes organitzacions socials que ja s’han adherit.
A través d’una perspectiva transversal, les diferents entitats es van refermar en la importància de reclamar el retorn en mans públiques de la gestió de l’aigua mitjançant la participació i el control ciutadà, posant en evidència que l’aigua és una lluita conjunta que repercuteix en la nostra manera de viure i relacionar-nos amb el nostre entorn.
Si ets una organització social, adhereix-te al Compromís!
Amb tot, per si us ho vau perdre, us compartim el vídeo amb les intervencions de les organitzacions que es van mullar per l’aigua pública!
[Comunicat] La setmana del Dia Mundial de l’Aigua, a tocar les 200 organitzacions adherides al Compromís per l’Aigua Pública i Democràtica
-
Us convidem el dijous 21 de març a les 11:30h als Jardins de la Torre de les Aigües a celebrar l’èxit de la campanya!
-
Crida Oberta a les organitzacions socials a adherir-s’hi
L’aigua a Barcelona i la seva Àrea Metropolitana (AMB) ha estat gestionada per Agbar durant molts anys de forma il·legal, tal i com va sentenciar el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) el 2016.
Tanmateix, Agbar -propietat de la multinacional francesa Suez- ha recorregut al Tribunal Suprem de Justícia (TS) i la sentència està al caure. Molt probablement, el TS ratificarà la sentència perquè la sentència del TSJC va ser molt contundent . Serà un moment transcendental per a poder remunicipalitzar l’aigua a Barcelona i a l’AMB.
Des d’Aigua és Vida i el Moviment per l’Aigua Pública i Democràtica (MAPiD) fa molt de temps que lluitem per una gestió de l’Aigua Pública i Democràtica. Entre moltes altres accions, vam aconseguir més de 26.000 signatures perquè a Barcelona és pogués fer una Consulta Ciutadana sobre el model de gestió de l’aigua. ciutadana. Finament, Tot i els constants entrebancs d’Agbar, a la propera legislatura la consulta es podrà realitzar.
Com tenim a tocar les eleccions municipals catalanes i la sentència del TS, hem decidit continuar lluitant. Així, el passat 15 de Gener vam llençar el Compromís per l’Aigua Pública i Democràtica amb quatre grans objectius:
- Considerar l’Aigua i el Sanejament com un Dret Humà
- Gestionar el servei d’aigua i sanejament de forma pública i amb participació ciutadana
- Crear un Observatori Ciutadà de l’Aigua Metropolità
- Vetllar per la cura dels ecosistemes fluvials que abasteixen les ciutats de l’AMB
A hores d’ara, ja han signat el Compromís 180 organitzacions de perfils molt transversals. Per tot això, i en el marc de la setmana del #DiaMundialAigua, us convidem el dijous 21 de març a la presentació pública del Compromís. Serà a les 11:30h als Jardins de la Torre de les Aigües (C/Roger de Llúria, 56, metro Girona). Vine a celebrar que som molts i moltes les que creiem en models de gestió diferents, que posin la vida al centre!
Us convidem a la propera Assemblea Oberta per l’Aigua Pública i Democràtica a l’AMB. Serà el divendres 22 de Febrer, a Les Cotxeres de Sants (C/Sants, 79).
Inscriu-te aquí: FORMULARI
Després de la victòria de la Iniciativa Ciutadana, que va aconseguir prop de 27.000 signatures i de guanyar la Consulta de l’Aigua a Barcelona al ple del 26 d’Octubre. Ara la plataforma Aigua és Vida i el Moviment per l’Aigua Pública i Democràtica, hem llançat el Compromís per l’Aigua Pública i Democràtica a l’AMB.
Els objectius del Compromís per l’Aigua Pública i Democràtica son: l’acompliment del Dret humà a l’Aigua, un model de gestió pública, que tingui cura dels ecosistemes i amb un observatori de l’Aigua metropolità que garanteixi la rendició de comptes i el control social. Comptem amb el suport de més de 100 entitats.
Tot i això, els atacs d’Agbar a la democràcia no s’aturen, volen portar als tribunals la consulta perquè no pugui tirar endavant, les campanyes publicitàries enganyoses son constants als mitjans, i d’altra banda s’oposen a que podem accedir a informació que hauria de ser pública.
Per tot això, us proposem trobar-nos el divendres 22F per explicar-vos què ha passat, com està la campanya i seguir pensant juntes quines son les properes passes, i com podem fer extensiva la campanya a tots els barris i municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona.
Vine i participa de la construcció del pla de treball i calendari del moviment.
Entre totes estem construint la xarxa ciutadana que farà realitat el control ciutadà en la gestió pública de l’aigua a l’AMB.
Després de la Iniciativa Ciutadana a Barcelona de l’any passat, Aigua és Vida (AeV) i el Moviment per l’Aigua Pública i Democràtica hem llançat el Compromís per l’Aigua Pública i Democràtica a l’Àrea Metropolitana de Barcelona amb 5 demandes bàsiques per tal de re municipalitzar l’aigua:
(1) Considerar l’aigua i el sanejament com un Dret Humà, tal i com reconeix Nacions Unides
(2) Gestionar el servei d’aigua de forma pública i amb participació ciutadana
(3) Crear un observatori metropolità de l’aigua
(4) Vetllar per una gestió responsable i respectuosa amb el medi ambient
(5) Teixir i consolidar un moviment ciutadà a favor d’aquestes demandes
La campanya endegada per Aigua és Vida i el Moviment per l’Aigua Pública i Democràtica és tot un èxit i no deixa de rebre-hi un gran degoteig de suports. En només 15 dies es van adherir 77 entitats i a hores d’ara ja comptem amb més de 100 entitats i col·lectius per la gestió pública i democràtica de l’aigua!
Destaquem la transversalitat de les organitzacions adherides. Moltes de gran renom i d’una important labor socioambiental a l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Moviments veïnals, ecologistes, sindicals, de cooperació, de defensa dels drets humans, feministes, culturals, artístiques, etc.
Volem demostrar que som molts i moltes més les que volem una gestió pública i amb control ciutadà de l’aigua a l’AMB.
Per això és important que entre totes el donem a conèixer el Compromís, per tal que el major nombre d’entitats i col·lectius que defenen una gestió de l’aigua pública, democràtica i respectuosa amb els drets humans i ambientals es puguin adherir!!
Acompanyeu-nos i estigueu atentes a les pròximes activitats que portarem a terme per #AiguaPúblicaDemocràtica #CompromísAiguaAMB. Som-hi!!
Diàleg amb l’Anne Le Strat, ex-tinent d’alcalde de París i màxima precursora de la remunicipalització de l’aigua i taula rodona amb la participació de les diferents forces polítiques de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB).
Per la segona xerrada d’aquest cicle #GOVERNEMLAIGUA del juliol, tindrem el plaer de comptar amb la presència i l’experiència d’Anne Le Strat, antiga consellera municipal de París, primera presidenta de la companyia remunicipalitzada Eau de Paris i autora del llibre “La guerra contra les multinacionals“
La remunicipalització de l’aigua és una tendència mundial, moltes ciutats han demostrat que és possible i d’altres hi són a punt d’arribar. En concret, París és exemple de la lluita i victòria contra les multinacionals en el camí cap a la municipalització del servei de l’aigua.
Tal com París n’és exemple, a casa nostra també tenim exemples de victòries ciutadanes contre les empreses que fan negoci amb els béns comuns. Per això, el dia 11 juntament amb l’Anne Le Strat, comptarem amb la participació de l’Eloi Badia, regidor d’aigua i energia a l’Ajuntament de Barcelona, el Jordi Ballart, ex-alcalde de l’Ajuntament de Terrassa i la Pilar Castillejos, tinenta d’alcalde de l’Ajuntament Ripollet de Serveis Municipals i Municipalització
Remunicipalització: recuperant el govern de l’aigua. Experiències de París, Terrassa, Ripollet i Barcelona.
