Agbar demana una pujada del 7’4% del rebut de l’aigua a l’AMB mentre seguim pagant costos no associats a l’aigua en l’actual tarifa

• Exigim a l’Àrea Metropolitana de Barcelona que congeli el rebut de l’aigua i auditi els costos de la tarifa actual per eliminar els no associats al servei de l’aigua

• La pujada del 7,4% equival a facturar 20M€, que coincidex amb la quantitat de beneficis que l’empresa ha deixat de guanyar entre 2019 i 2020

• L’augment del 7,4% del rebut de l’aigua per augmentar el negoci d’Agbar/Veolia estaria per sobre de la pujada del 2,5% de les pensions de 2022 i  del 6,5% de l’IPC de 2021

Avui coneixíem per la premsa que Agbar/Veolia ha proposat una pujada de tarifes del 7,4% a l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) per l’any 2022, mentre a Catalunya el 26,3% de la població està en risc de pobresa o exclusió social, segons el darrer informe d’INSOCAT. Aquesta proposta de pujada de tarifes, només respon a la voluntat de la multinacional d’augmentar els beneficis que els darrers anys ha perdut. La pujada del 7,4% equival a augmentar 20M€ la facturació, xifra que coincideix amb la quantitat de beneficis que l’empresa ha deixat de guanyar anualment^[1] degut a les baixades de tarifes dels darrers anys.

Des d’Aigua és Vida exigim a l’AMB que exerceixi les seves competències de regulador del servei, per acordar una congelació de tarifes per l’any 2022 mentre s’audita la tarifa actual per eliminar tots els costos no associats a l’aigua com la publicitat, els beneficis privats o els costos judicials, que paguem la ciutadania amb el rebut mes a mes.

Des de l’any 2013 Aigua és Vida denunciem aquests costos no associats al servei de l’aigua que paguem amb el rebut a l’AMB, com és la publicitat, els costos judicials, els sous d’alts directius i el “know how”.  En els darrers 10 anys, hem pagat 100 milions a SGAB (Agbar), el soci privat de l’empresa mixta Aigües de Barcelona – ABEMCIA,  només en concepte de “know how”. Aquest “know how” és el cost que paguem per poder accedir al coneixement privat d’Agbar. Un cost no auditat, que no sabem en què es gasta, i que no reverteix al servei públic donat que és propietat de l’empresa privada. Actualment seguim pagant 10 milions anuals per aquest concepte.

Només amb la gestió de l’aigua als 23 municipis de l’AMB, Agbar va guanyar 22M€ l’any 2019, beneficis que van caure fins als 3,8M€ l’any 2020. Clarament no en tenen prou amb 4M€ i volen recuperar els 20M€ de beneficis que han deixat de guanyar a costa de les butxaques de la ciutadania de l’AMB. A l’anàlisi dels resultats del negoci de l’aigua d’Europa, Suez explicava el descens en els beneficis com a conseqüència de “l’increment de despeses relatives a estudis tècnics, comunicació i costos legals per tal de defensar el model d’empreses mixtes a l’Estat Espanyol”.

La tarifa de l’aigua de l’empresa mixta de l’AMB fa molts anys que és la més cara de l’Estat espanyol. I el nivell d’endeutament de les famílies als municipis on opera Agbar és el doble que els municipis metropolitans amb gestió pública. Durant els 8 anys de Crisi, la tarifa de l’aigua va pujar prop d’un 70%, mentre es tallava l’aigua a 75.000 famílies només a Barcelona. Gràcies a la pressió ciutadana vam aconseguir paralitzar els talls de subministrament amb la Ilei 24/2015, que prohibeix els talls per motius econòmics.

Malgrat aquest avenç, ha costat suor i llàgrimes aconseguir que Agbar pagui el deute dels rebuts no pagats. La lluita de l’Aliança contra la Pobresa Energètica va aconseguir la condonació d’aquest deute. Avui, Agbar presumeix d’una tarifa social que garanteix el dret a l’aigua. Però la veritat és que els mecanismes socials que implementa son a costa d’apujar la tarifa per tothom. La garantia del dret a l’aigua mai no s’ha assumit com un compromís de l’empresa. És per això que demanem que no s’apugin tarifes, perquè l’empresa torni a guanyar els mateixos beneficis, sinó que s’assumeixin les polítiques socials a compte del risc i ventura de la concessió i no a costa de garantir uns beneficis a la concessionària.

No acceptarem ni un cèntim de pujada mentre no existeixi transparència i un debat ciutadà sobre l’actual tarifa i el model de gestió de l’aigua. El 75,5% de la població de l’AMB aposta per un model de gestió públic i democràtic. És hora d’eliminar del rebut de l’aigua qualsevol benefici privat i qualsevol cost no associat al servei. L’aigua paga l’aigua, i l’aigua és un bé comú que no pot estar subjecte als interessos d’un sol actor privat.

^[1] https://www.iagua.es/noticias/redaccion-iagua/espana-lastra-resultados-suez-que-gana-28-menos-y-acelerara-plan-recortes?amp

Victòria del Moviment per l’Aigua Pública i Democràtica

• Les dades aconseguides per Aigua és Vida per denunciar els 75.000 talls d’aigua (2008-15) executats per Agbar a l’Àrea Metropolitana de Barcelona són legals
• L’abús de poder d’Agbar persisteix, 40 municipis de Catalunya encara tenen pendents demandes de la multinacional pel fet de voler remunicipalitzar l’aigua democràticament
• L’Aigua és un Dret Humà i s’ha de gestionar amb nous models de governança més democràtics i transparents. És imprescindible la creació i implantació d’Observatoris Ciutadans de l’Aigua per garantir una veritable gestió democràtica 

Victòria pel Moviment per l’Aigua Pública i Democràtica a  l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) amb la retirada de l’empresa mixta Aigües de Barcelona, controlada per Agbar, de la causa judicial contra l’Agència de Transparència de l’AMB perquè sabia que tenia totes les de perdre.

És una victòria per a totes les veïnes i veïns de l’AMB perquè confirma que l’accés a la informació és un dret de la ciutadania què l’abús constant de poder d’Agbar no ha pogut tombar.

L’any 2018 Aigua és Vida, Ecologistes en Acció i Enginyeria Sense Fronteres vam fer ús del dret d’accés a la informació per analitzar l’assequibilitat del Dret Humà a l’Aigua i el Sanejament a l’AMB. Fruit d’aquesta consulta publicàvem aquest estudi. Agbar va qüestionar el dret legal a la cessió d’aquesta informació per part de l’AMB i la va portar als tribunals al·legant que la informació que demanàvem és privada i en cap cas pot ser pública. 

Ja ho vam fer en el seu dia, però tornem a recordar-li a Agbar que amb l’empresa mixta presten un servei públic i per tant tenen l’obligació de rendir comptes davant l’administració i la ciutadania. 

Però la victòria té un sabor agredolç. És molt probable que a Agbar no li importés el resultat d’aquesta sentència abans d’iniciar el procés. El seu objectiu de fons és la intimidació a través d’una brutal estratègia judicial que demostra el seu clar abús de poder allà on opera. Actualment a Catalunya més de 40 municipis i ens locals tenen alguna causa judicial amb Agbar en el seu afany per aturar les decisions democràtiques que es prenen per recuperar el govern i la gestió directa de l’aigua. 

Aquest abús de poder s’ha trobat amb un ampli front comú social que s’oposa a la judicialització dels processos de remunicipalització i també a la persecució de persones i organitzacions que defensen el dret humà a l’aigua i la gestió pública i democràtica d’aquest bé comú. L’abús de poder que exerceix Agbar a través dels seus tentacles en el poder judicial, mediàtic i econòmic només s’acabarà fent costat al 80% de la ciutadania de Catalunya que prefereix un model de gestió públic i democràtic de l’aigua. 

Aquests fets demostren que, ara més que mai, és imprescindible aprofundir en una gestió transparent i democràtica, i posar en marxa eines com els Observatoris Ciutadans de l’Aigua. Ciutats com Terrassa han demostrat que és possible fer-ho. L’Observatori de l’Aigua de Terrassa és un bon exemple de com recuperar el govern de l’aigua i posar a l’abast de la ciutadania informació essencial com son les dades del servei per l’elaboració de polítiques públiques que reverteixin en l’interès comú. Girona, Osona i Xàtiva estan en procés d’elaboració dels seus Observatoris Ciutadans de l’Aigua. A Barcelona i l’AMB, la gestió publicoprivada d’Agbar amb vigència fins 2047 no és cap impediment per la construcció d’un Observatori Ciutadà Metropolità de l’Aigua. Tot al contrari, l’actitud bel·ligerant d’Agbar i els seus interessos privats reforcen la necessitat d’un espai públic-comunitari on exercir el govern de l’aigua i fixar la política de l’aigua des d’una perspectiva comuna. 

El problema de l’abús de poder de les grans corporacions que gestionen els béns comuns ha arribat també a l’agenda de la Unió Europea, que actualment treballa en l’elaboració d’un marc legal contra els Plets Estratègics Contra la Participació Pública (SLAPP, per les sigles en anglès).  Els SLAPP son demandes judicials dels grans poders econòmics i polítics amb l’objectiu d’assetjar, intimidar i silenciar les veus crítiques que puguin sorgir contra la seva gestió abusiva. Els actors que utilitzen els SLAPP no persegueixen l’objectiu de guanyar la demanda, sinó que tenen com a principal objectiu fer abandonar les causes dels seus opositors per l’elevat cost econòmic i el desgast emocional que suposa assumir una demanda judicial. I en això AGBAR és tot una experta a Catalunya. Per fer-hi front, Catalunya i l’AMB tenen l’oportunitat d’esdevenir referents en la construcció d’eines de participació i co-govern que posin al centre la ciutadania i l’escrutini públic.

[DECLARACIÓ] AGBAR: Prou abús de poder

A Catalunya aquests darrers anys s’està disputant el futur de l’aigua. L’aigua és un element essencial per a la vida tal i com la coneixem, tant per les persones com pels ecosistemes. Per això observem amb certa inquietud els darrers esdeveniments que se sumen a una dinàmica de persecució dels actors socials que lluiten per protegir i tenir cura de l’aigua com a bé comú que és per assegurar la vida.

L’aigua és un dret humà essencial per a la vida reconegut des l’any 2010 per les Nacions Unides. Els éssers humans no podem viure més de 3 dies sense aigua. L’emergència climàtica i el canvi global estan incrementant les afectacions sobre l’aigua amb un augment de la concentració de precipitacions, sequeres i disminució de l’aigua dolça disponibles. Amb aquesta perspectiva l’aigua es convertirà en un dels grans detonants de potencials conflictes i migracions climàtiques, i serà d’especial rellevància a la regió mediterrània, el que fa inqüestionable la seva gestió des de l’interès comú.

A Catalunya, 3 de cada 4 habitants rebem l’aigua d’operadors pilotats per AGBAR. Això representa un monopoli de facto de la gestió de l’aigua, en mans d’un sol grup empresarial que ostenta la gestió del servei a la majoria de municipis mitjans i grans de Catalunya. El 100% d’Agbar pertany a la multinacional francesa SUEZ, recentment absorbida per l’altra gran multinacional francesa en el negoci de l’aigua, VEOLIA.

Seguint aquesta lògica mercantilitzadora, el passat desembre l’aigua entrava a cotitzar al mercat de futurs de Wall Street. L’aigua com producte financer és un valor segur, que amb la perspectiva d’un augment de la demanda i la disminució de la disponibilitat, fa de l’aigua una aposta segura  que ansien grans especuladors i inversors. Aquesta entrada als mercats financers és un pas més enllà en la mercantilització de l’aigua que lliga l’aigua només al seu valor econòmic i financer, i la deslliga de tota la seva resta de valors imprescindibles per a la vida humana i dels ecosistemes.

Malgrat això, arreu del món fa anys que ha començat una onada remunicipalitzadora per recuperar la gestió i el control de l’aigua a mans públiques. Els objectius que persegueix la recuperació del control sobre l’aigua son una gestió més eficaç, transparent, democràtica, arrelada als municipis i amb objectius socials i ambientals, i no guiada pel lucre. A Catalunya, des de l’any 2010, 28 municipis han decidit recuperar la gestió de l’aigua. La majoria d’ells han estat portats als tribunals per AGBAR arran de la decisió democràtica d’aquests municipis de recuperar el control sobre l’aigua i revertir el servei de privat a públic, passant de gestió indirecta a directa.

Aquesta gran ofensiva judicial d’Agbar afecta a una quarantena de municipis i ens locals que han fet passos cap a una gestió directa, i s’encabeix en la cursa global per la mercantilització i financiarització de l’aigua. Aquest atac constitueix un clar abús de poder, on mitjançant el poder judicial, el poder mediàtic i sobretot el poder econòmic tracten que els seus interessos passin per sobre de l’interès del bé comú, de les decisions democràtiques dels ajuntaments i de la ciutadania que vol en un 80,6% una gestió pública. Un poder econòmic que prové dels costos il·legítims cobrats a la factura de l’aigua, com ara la publicitat, el cànon de coneixement, el manteniment dels comptadors, els litigis judicials per mantenir la gestió privada i operacions financeres en els mercats globals realitzades en la creació de l’empresa mixta metropolitana a l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Alguns d’aquests costos poden arribar a suposar el 56% de la tarifa de l’aigua.

Diferents moviments socials i organitzacions hem patit la judicialització, intimidació i difamació per part d’Agbar quan hem obert el debat sobre l’aigua i reclamat mesures socials que toquen els seus beneficis. La Iniciativa Ciutadana de l’Aigua a Barcelona, que van signar més de 25.000 barcelonines, ha estat portada als tribunals i bloquejada per 5 contenciosos administratius interposats per AGBAR i els seus lobbies. Agbar va portar l’APE a judici per demanar la condonació del deute de les famílies, condonació que finalment va accedir a donar després de denunciar 3 activistes de l’Aliança. Espies del sector privat es van infiltrar al moviment ciutadà per la remunicipalització de l’aigua a Barcelona, unes pràctiques que mai no van ser confirmades ni desmentides per part d’Agbar. L’últim episodi ha estat la campanya difamatòria que qüestiona el finançament rebut per part de les entitats que van donar suport a la consulta de l’aigua a Barcelona, i per la tasca social en la defensa de drets que desenvolupen.

D’altra banda, entre el març del 2016 i el maig del 2018, Agbar va destinar més d’1,4 milions d’euros en publicitat, patrocinis o convenis només a TV3 i Catalunya Ràdio. La companyia va patrocinar diversos programes dels mitjans públics catalans, com ara la sèrie ‘Com si fos ahir’, ‘La TdP’ o ‘Joc de cartes’, entre d’altres. Les accions publicitàries es van intensificar també amb altres canals i mitjans privats, coincidint amb l’emergència de la consulta ciutadana sobre el model de gestió de l’aigua a Barcelona. Desconeixem a quant ascendeix la xifra total de despesa en publicitat que, a la fi,  paguem la ciutadania amb els nostres rebuts.

Per tot plegat, fem una crida a les organitzacions socials i ambientals de tots els àmbits a donar suport aquesta declaració per tal que els nostres governs prenguin totes les mesures necessàries per facilitar la gestió pública i democràtica de l’aigua i acabar amb l’abús de poder de les multinacionals que hi especulen i negocien.

Video de la rooda de premsa de presentació de la declaració

Adhereix-te aquí a la declaració

Recull de premsa:

Diari Ara: Acusen Agbar d'”intimidar” amb litigis els municipis que volen l’aigua pública

Nació Digital: Més de 60 entitats reclamen la municipalització de l’aigua i denuncien la “judicialització” d’Agbar

VilaWeb: Més de seixanta entitats denuncien Agbar i demanen la remunicipalització de l’aigua

Betevé: 67 entitats fan front comú contra Agbar

LaRepública: Més de 60 entitats reclamen la municipalització de l’aigua i lamenten la judicialització dels processos per part d’Agbar

Social.cat: Més de 60 entitats reclamen la municipalització de l’aigua i lamenten la judicialització dels processos per part d’Agbar

Cadena SER (min 17:55)

Entitats promotores

Lafede.cat – organitzacions per a la justícia global

Consell Nacional de la Joventut de Catalunya

Consell d’Associacions de Barcelona

Federació d’Associacions Veïnals de Barcelona

Aliança contra la Pobresa Energètica

Alianza de Mareas y movimientos sociales

Consell de la Joventut de Barcelona

Xarxa Justícia Climàtica

Plataforma Aigua és Vida

Primeres entitats adherides

Acció Ecofeminista

Afectados BB Serveis

Àgora dels moviments socioambientals de la conca del Besòs

Aigua és Vida Girona

Aigua Pública Manlleu

Assemblea 15M Sarrià St. Gervasi

Assemblea d’Aturats i Aturades de Nou Barris

Associació Catalana d’Enginyeria Sense Fronteres

Associació Cultural Nou Barris Taller d’ Idees

Associació de Municipis i Entitats per l’Aigua Pública (AMAP)

Associació de Naturalistes de Girona

Associació de veïnes i veïns del barri Gòtic

Associació Els Verds de Badalona

Associació Institut de les Desigualtats

Associació Sediments

Associació Ateneu Transformadors

ASiA – Assoc. Salut i Agroecologia

Ateneu Roig

Ateneu Independentista d’Hostafrancs – Espai Basset

Ateneu Popular Esplugues

Attac-catalunya

Av Centre Castelldefels

A Granel Sccl

Consell d’Associacions de Barcelona

Coordinadora d’Entitats del Poble Sec

Coordinadora d’ONG Solidàries de les comarques gironines i l’Alt Maresme

Coordinadora Obrera Sindical

Dones d’Aigua

Ecologistes en Acció de Catalunya

El globus vermell

Entrepobles

Escoltes Catalans

Fridays for Future Barcelona

Fundació Goteo

Fundació l’Alternativa

Girona pel Clima

Grup de Defensa del Ter

La Marea Verde SAB

La Negreta del Gòtic

La Garrofera de Sants, SCCL

LA PERA COMUNICACIÓ SCCL

Les Vilaretes

Marea Pensionista de Catalunya

Moviment Residencias Catalunya

Moviment per l’Aigua Pública i Democràtica de l’AMB

Moviment Ethos

Movimiento Pensionista XLA DIGNIDAD SOCIAL

Observatori DESC

Observatori del Deute en la Globalització

PAH Catalanes

PAH Barcelona

Platoniq

Plataforma Prou Sal

Plataforma d’Entitats de Roquetes

Psicologia Sense Fronteres Catalunya

Rebel·lió o Extinció Barcelona

Rebel·lió o Extinció Girona

Resistim al Gòtic

Revo Prosperidad Sostenible

SALVEM LO MONTSIÀ

Sindicat co.bas comissions de base

Sindicat de Llogateres

SOS Baix Llobregat i l’Hospitalet

Taula Catalana per la Pau i els Drets Humans a Colòmbia

Taula de l’aigua de Terrassa

Taula de l’aigua de Vilamajor

Taula Aigua Mollet

Upla LA UNIÓN

Volem l’Aigua Neta Clara i Nostra

Xarxa d’Economia Solidària

Xarxa per la Sobirania Energètica

Xarxa Socialisme 21

Xnet

[CONVOCATÒRIA] Apunta’t als Cafès de l’Aigua

Inscripcions als Cafès de l’Aigua: Aquí

A partir de la Iniciativa Ciutadana que va aconseguir al març de 2018 més de 26.000 signatures per a què l’Ajuntament de Barcelona preguntés als seus veïns i veïnes de Barcelona si volien una gestió de l’aigua pública i amb participació ciutadana es va crear el Moviment per l’Aigua Pública i Democràtica.

A principis de gener de 2.019 gairebé 300 organitzacions de l’Àrea Metropolitana de Barcelona varen adherir-se al Compromís per l’Aigua Pública i Democràtica que aquest moviment va promoure per a instar als municipis i al Consell de l’AMB a 5 demandes concretes:

• Aplicació del Dret Humà a l’Aigua i el Sanejament
• Implementació d’un model públic i democràtic de gestió i governança de l’aigua
• Preservació dels ecosistemes aquàtics que alimenten el territori metropolità
• Teixir i consolidar un moviment ciutadà a favor de la remunicipalització de l’aigua
• Creació d’un Observatori Ciutadà Metropolità de l’Aigua, com a espai de control ciutadà

A fi de fer realitat el cinquè punt, la creació de l’Observatori Ciutadà Metropolità de l’Aigua a l’Àrea Metropolitana de Barcelona, us convidem als Cafès de l’Aigua. Una dinàmica participativa per a col·lectivament definir-lo.

Participa en la creació de la definició de l’Observatori Ciutadà Metropolita de l’aigua. Inscriu-t’hi.

[COMUNICAT] Els moviments socials demanen un pas endavant en democratitzar i millorar el bon estat ecològic de les masses d’aigua a Catalunya

• La governança de l’aigua ha de fer un salt endavant en transparència i democràcia. La creació d’Observatoris de l’Aigua a l’AMB, Girona i Osona segueix l’estela de l’Observatori de l’Aigua de Terrassa.

• 13 municipis a L’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) tenen l’oportunitat de remunicipalitzar l’aigua.

• La preservació del Delta de l’Ebre, cabal pel riu Ter, la renaturalització dels trams urbans de rius i el bon estat de les aigües superficials, subterrànies i costaneres són també ineludibles grans reptes.

En motiu del Dia Mundial de l’Aigua d’aquest 2.021, els moviments socials de l’aigua instem a les administracions locals, metropolitanes, nacional i estatal a implementar totes les mesures necessàries per una política d’aigua a Catalunya que apliqui una gestió pública i democràtica, pel Dret Humà a l’Aigua i al Sanejament i aconsegueixi el bon estat ecològic de les masses d’aigua.

*Transparència i democràcia. 

És imprescindible que des de les administracions es faci un pas endavant en aconseguir una governança de l’aigua més transparent i democràtica. Tal i com han fet a Terrassa amb la creació de l’Observatori de l’Aigua, que avui llança una campanya per fomentar el consum d’aigua de l’aixeta a la ciutat. Inspirats en l’experiència de Terrassa, des dels moviments s’està impulsant la creació d’observatoris al Consell Comarcal d’Osona, Girona i l’Àrea Metropolitana de Barcelona, per tal de poder establir mecanismes d’accés a la informació, transparència, participació i rendició de comptes sobre les polítiques de l’aigua. Amb això, els observatoris volen ser eines de creació de coneixement en la gestió de l’aigua, i eines clau en la connexió entre els ecosistemes que proveeixen el subministrament d’aigua a les ciutats.

*Municipalització 

A tota Catalunya han acabat o acabaran concessió en els propers anys més de 150 municipis dels més de 400 que tenen l’aigua privatitzada. D’aquests, 13 municipis es troben a l’Àrea Metropolitana de Barcelona i per primer cop podran estudiar com seria una gestió pública de l’aigua. L’AMB ha creat una comissió per decidir el futur de la gestió d’aquests municipis, que el que esta aconseguint és endarrerir el procés d’una forma opaca i poc democràtica. Els moviments de l’aigua de l’AMB reclamen participar-hi. Cal que aquesta decisió es prengui de forma democràtica, i d’acord amb la voluntat ciutadana i la voluntat que expressin els plens municipals. Fins ara, la voluntat de l’AMB ha estat segrestada i supeditada als interessos de l’empresa que abasteix més dels 70% dels catalans Agbar-Suez. Per això és imprescindible complir amb les indicacions de l’ultim informe del relator de Nacions Unides on recomana: Promoure la participació activa, lliure i significativa de la societat civil i les comunitats afectades durant tot el procés de decisió sobre el tipus de proveïdor, vetllant perquè es tinguin degudament en compte les opinions de les comunitats. 

*Sanejament i depuració

El sanejament va ser reconegut com a Dret Humà l’any 2010, Ecologistes en Acció avui presenta el seu informe ‘Sanejament i depuració al litoral de l’Estat espanyol. Anàlisi de l’any 2019 ‘, on analitza 288 Estacions de Depuració d’Aigües Residuals (EDAR) del litoral i del Domini Públic Marítim-Terrestre (DPMT) de tot l’Estat espanyol.  A Catalunya s’han analitzat 39 EDAR del litoral de més de 2.000 habitants equivalents. Tot i que, l’ACA només ha facilitat mitjanes anuals, 5 EDAR presenten valors de concentració o rendiment insuficients. Així mateix, les aigües costaneres del delta del Llobregat i del Besòs i de Tarragona, segons EPTI 2.019, es troben en mal estat ecològic.

*Restauració d’ecosistemes i mitigació de canvi climàtic.

La pandèmia ha posat llum sobre com de necessari és el bon estat ecològic de la natura, de com el seu deteriorament comporta efectes negatius sobre la salut de les persones. La renaturalització dels trams urbans de masses d’aigua molt modificades com és el cas del tram baix del Besòs o del Francolí al seu pas per Tarragona en són exemple. Per aquest motiu Ecologistes en Acció va presentar el projecte de renaturalització del Besòs l’any 2019 i enguany la del Francolí.

D’altra banda, els efectes del canvi climàtic agreugen la desmesurada petjada humana sobre els ecosistemes que proveeixen d’aigua les ciutats. Respectar el cabals ambientals i permetre la circulació de sorres i sediments fins arribar a desembocadures i zones deltaiques és fonamental per a equilibrar la pujada i la força del mar. Al delta de l’Ebre i al Ter al seu pas per Girona els moviments ecologistes exigeixen cabals al riu i que els embassaments deixin de segrestar sediments pel fet de no obrir mai les seves comportes per l’interès econòmic de les multinacionals energètiques.

Al Ministerio de Transición Ecológica y el Reto Demográfico, el Ministerio de Sanidad del Gobierno de España, els Departaments de Territori i Sostenibilitat, d’Indústria i de Salut de la Generalitat de Catalunya, l’Agència Catalana de l’Aigua, l’Àrea Metropolitana de Barcelona,el Consorci del Besòs, els Ajuntaments de Barcelona, Sant Adrià del Besòs, Santa Coloma de Gramenet, Montcada i Reixac i Badalona:

Declaració de la primera Àgora dels Moviments Socioambientals del Besòs

Vers un acord social per l’aigua davant el canvi climàtic, en defensa dels nostres rius i aqüífers, i d’una gestió pública i democràtica de l’aigua; renaturalitzem la Conca del Besòs 

El passat dissabte 14 de novembre es celebrava la primera Àgora dels Moviments Socioambientals del Besòs per denunciar que a l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) patim greus problemes de sanejament de l’aigua i degradació dels ecosistemes associats al riu Besòs.

La construcció massiva a les conques del Besòs i del Llobregat -aprovada al Pla General Metropolità franquista de 1976 i que continua amb la mateixa inèrcia creixentista fins a dia d’avui- ha comportat que el sanejament de l’aigua de l’AMB sigui insuficient amb les infraestructures actuals. Les deficiències es fan especialment paleses els dies de pluja, quan les depuradores sovint col·lapsen i les aigües contaminades, amb fecals i sòlids grans  de tota mena, s’estenen per la conca i a través de sobreeixidors són abocats al mar sense tractament adequat.

El 2010 les Nacions Unides van reconèixer El Dret Humà a l’Aigua i el Sanejament (DHAS). Aquest dret contempla 5 dimensions que s’han de respectar pel seu gaudi: accessibilitat, disponibilitat, assequibilitat, qualitat i adequació cultural. A l’AMB, l’empresa gestora del cicle integral de l’aigua, Aigües de Barcelona -controlada per la multinacional Agbar/Suez- vulnera la dimensió de qualitat relativa al dret al sanejament. A les conques del Besòs i del Llobregat patim episodis de contaminació de les masses d’aigua natural per culpa d’un sistema de sanejament molt insuficient, amb conseqüències desastroses pels ecosistemes. 

L’empresa inverteix en grans campanyes publicitàries anunciant l’eficiència de la seva gestió, però la realitat és que en ple segle XXI a l’AMB no comptem amb una xarxa de clavegueram dual que separi les aigües de pluja de les residuals. El sistema unitari actual no respon a les necessitats de sanejament i qualitat del servei. L’obsolescència o infradimensionament del col·lector-interceptor de Llevant, del Barcelonès Nord, provoca vessaments d’aigües fecals a mar cada cada vegada amb més freqüència, i que son visibles sense haver plogut. A tot això, cal sumar l’impacte econòmic i ambiental de les enormes pèrdues de la xarxa d’aigua potable. Al Besòs, l’empresa tampoc inverteix en infraestructures. Les depuradores no tenen un sistema terciari de depuració i l’estació de bombament de la desembocadura del Besòs no compta amb un sistema de desodorificació. 

Tots aquests problemes se sumen a la sobreexplotació i contaminació dels aqüífers amb  purins, pesticides i fertilitzants, a la contaminació fecal per les filtracions del clavegueram i als desastres ecològics que suposen els vessaments industrials puntuals com el causat per l’empresa DITECSA SA,  a Montornès del Vallès el desembre de l’any passat. L’Àgora denunciem els vessaments d’aigües industrials al riu Besòs procedents de la Central Tèrmica de Cicle Combinat (Endesa Generación SA) i la incineradora TERSA, que arrosseguen biocides, greixos, dissolvents, desincrustants i agua de refrigeració de les escòries, amb una temperatura i un pH que afecten greument la qualitat química i biològica del tram final del riu.

Per tot plegat, l’Àgora del Besòs instem a totes les administracions competents a prendre totes les mesures que estiguin al seu abast per tal d’evitar la contaminació constant de les aigües del Besòs, dels seus aqüífers, de les aigües litorals i platges, de la contaminació atmosfèrica, dels sòls i ecosistemes associats. 

Els instem, també, a la implementació d’una moratòria urbanística per tal d’aturar la imminent proliferació de promocions que impliquen un creixement desmesurat i comporten uns increments de la incapacitat de sanejar les aigües, de la contaminació atmosfèrica, de la impermeabilització del sòl i de la destrucció dels espais públics i naturals. L’única actuació acceptable és la renaturalització de la conca del Besòs. Cal tenir en compte que el riu Besòs no pot cumplir la funció subsidiaria d’espai verd i esbarjo de qualitat, que la ciutadania no troba a les seves ciutats per la priorització de la promoció immobiliària sobre la preservació dels espais verds de qualitat que garanteixin la biodiversitat i un ambient saludable, i que conformin una barrera natural que contraresti la contaminació urbana que patim.  

Fem una crida a les forces polítiques que ens governen perquè facin tot el possible per incorporar a la legislació catalana i estatal normatives que evitin falsedats, tan perilloses per al medi ambient, com la promoció de tovalloletes incorrectament qualificades com a “biodegradables” o la fabricació de productes de plàstic d’un sòl ús. És imprescindible aturar el consum desenfrenat davant la incapacitat de gestionar les tones i tones de residus que causen la contaminació de l’aire, del sòl, dels rius i del mar.   

Finalment, l’Àgora del Besòs anunciem l’inici d’un procés, de la mà dels grups socioambientals de la Conca del Llobregat,  per a la celebració d’un Parlament Ciutadà Metropolità com a eina d’incidència metropolitana. L’objectiu és la validació de propostes que instin les administracions competents a prendre les mesures necessàries envers la justícia social i la regeneració ambiental i ecològica de les zones humides, dels marjals, dels aiguamolls, dels boscos de ribera i dels aqüífers, que tan urgentment requereixen la conca del Besòs, la conca del Llobregat i el Pla Metropolità de Barcelona.

Totes aquestes demandes les fem avui, 19 de novembre, Dia Mundial del Sanejament de l’Aigua. Data clau per conscienciar sobre la importància del sanejament de l’aigua. Avui dia, 2.300 milions de persones no tenen accés a serveis bàsics de sanejament. Uns 1.000 nens i nenes moren cada dia per la falta d’aigua potable i d’un sanejament adequat. 

Entitats i organitzacions que firmen la declaració: 

• Aigua és Vida
• Aire Net
• Associació per la defensa del Corredor-Montnegre i el Baix Montseny
• Associació de Persones afectades per Productes Químics i Radiacions Ambientals i altres Síndromes de Sensibilització Central (APQUIRA)
• Associació Veïnal Sant Joan Baptista
• Associació de Veïns i Veïnes del barri del Besòs
• Associació de Veïns i Veïnes del barri del  Maresme de Barcelona
• Associació La Xopera de Sant Fost de Campsentelles
• Associació Catalana d’Enginyeria Sense Fronteres 
• Agrupació per a la Protecció del Medi Ambient del Garraf (APMA)
• Ateneu de Gallecs
• Badalona Mar
• Badalona pel Clima
• Centre d’Anàlisi i Programes Sanitaris (CAPS)
• Ecologistes en Acció
• Espai Besòs
• Els Verds de Badalona
• Federació d’Associacions de Veïns i veïnes de Santa Coloma de Gramenet (FAVGram)
• La Horda
• La Forja Badalona
• La Marea Verde SAB
• Mollet pel Futur
• Montcada Som-Rius
• Montgat Net
• Moviment per l’Aigua Pública i Democràtica a l’AMB
• Parlament Ciutadà
• Platoniq
• Plataforma d’Entitats i Veïns/es de la Mina
• Plataforma Alternativa a l’Abocador de Cruïlles (PAAC)
• Plataforma per la conservació de les Tres Xemeneies de Sant Adrià
• Plataforma per a la Defensa de Gallecs
• Plataforma Tanquem Can Mata
• Rebel·lió o Extinció Gramenet
• SOS Baix Llobregat i l’Hospitalet
• Stop Crematori SAB
• Taula de l’Aigua de Mollet
• Viu la Riera
• Salvem el Calderí

Per més informació, contactar amb:

Alex Ovejero (La Marea Verde SAB) 637 181 389 

Eva Marquez (Badalona Mar) 654 75 78 22 

Silvina Frucella (AireNet) 634 60 88 97  

Dante Maschio (Moviment per l’Aigua Pública i Democràtica) 640 79 70 90        

RECULL DE PREMSA 

Badalona Tres60 (23/11/2020, a partir del minut 54:40). http://bdncom.alacarta.cat/badalona-tres60/capitol/23-de-novembre-de-2020-tres60 

Diari de Badalona (23/11/2020). Badalona Mar se suma per renaturalitzar la Conca del Besòs 

Betevé (20/11/2020). 30 entitats demanen solucions urgents contra la contaminació del riu Besòs 

Badalona Notícies (20/11/2020, a partir del minut 17:48). http://bdncom.alacarta.cat/informatiu/capitol/19-de-novembre-de-2020-vespre 

La República (19/11/2020). Entitats ecologistes de la conca del Besòs reclamen un acord social per frenar-ne la contaminació 

La Vanguardia (18/11/2020). Cuarenta entidades exigen una moratoria urbanística y descontaminar el Besòs 

Punt Vallès (18/11/2020). Entitats ecologistes de la conca del Besòs insten a impulsar un acord per frenar la contaminació

Som Sant Fost (18/11/2020). Entitats ecologistes de la conca del Besòs reclamen un acord social per frenar-ne la contaminació

Més de 3.000 organitzacions i moviments socials exigeixen que es recuperi la moratòria de talls de subministrament dels serveis essencials

• El Govern central va acordar fa més d’un mes no prorrogar la moratòria de talls de subministraments en totes les llars de l’Estat.

• Les organitzacions han presentat un manifest on exigeixen una rectificació immediata i que el Govern d’Espanya aprovi com més aviat millor una pròrroga indefinida de la prohibició de talls en l’àmbit domèstic.

Més de 3.000 organitzacions i moviments socials han volgut expressar la importància de l’accés als serveis bàsics d’aigua, llum i gas, i han exigit al Govern de l’Estat la recuperació de la moratòria de talls en ple estat d’alarma i pandèmia mundial a través d’un manifest.

Precisament aquesta setmana es feien públiques les dades de l’increment exponencial dels beneficiaris del bo social. Des d’abril de 2018 fins a abril de 2020 s’ha passat de 449.267 llars acollides (per a les organitzacions signants “una xifra ridícula”) a 1.311.662, és a dir, un 191% més de beneficiaris. Però des d’abril de 2020, amb la nova via d’accés al bo social, hi ha hagut més de 200 llars noves al dia acollides a aquesta mesura. Aquestes xifres no fan més que posar sobre la taula el considerable augment de famílies en situació de pobresa energètica arran de la pandèmia.

Durant aquest mes d’octubre les persones i famílies que no han pogut fer front a les factures mentre estava en vigor la moratòria han començat a rebre cartes d’avís de tall per part de les empreses de subministraments bàsics. Aquesta situació està generant una angoixa enorme i un desemparament total en les persones en situació de vulnerabilitat. 

Les organitzacions signants reclamen a l’executiu de Pedro Sánchez que, fins que no s’estableixi de manera efectiva el principi de precaució en la legislació espanyola en matèria de pobresa energètica, es prorrogui de manera indefinida la prohibició de talls en l’àmbit domèstic.

Han declarat: “No deixar ningú enrere vol dir garantir els subministraments a totes les persones i a totes les famílies en plena pandèmia. No hi ha habitatge digne sense subministraments. Exigim fets i drets, no meres paraules.”  

El manifest s’ha registrat en el Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, Vicepresidència de Drets Socials i Agenda 2030, Ministeri de Foment i Defensor del Poble. Aquest no és més que el primer pas per a exigir una resposta contundent per part del govern per frenar els talls d’aigua, llum i gas a l’Estat espanyol. Les organitzacions seguiran planejant accions fins que es prenguin mesures valentes que prioritzin els interessos de les persones per sobre dels beneficis d’aquestes grans empreses.

ManifiestoMoratoriaCortesSuministros_2020.pdf

Àgora dels moviments Socioambientals de la conca del Besòs

Dissabte 14 de Novembre 2020

10.30 – 13.45H. On-line

Enllaç inscripcions: www.bit.ly/AgoraBesos

Moltes decisions importants es prenen en el marc de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), més enllà dels límits municipals. El govern de l’AMB és desconegut però té un gran impacte per les més de 3 milions de persones que hi vivim. 

És aquí on s’identifica la necessitat de construir una eina metropolitana de pressió política que serveixi per als moviments socials i ambientals. Ara mateix existeixen diverses iniciatives dels moviments que cal enxarxar. Els conflictes entorn l’aigua i els creixements urbanístics poden servir per aconseguir unir forces i incidir conjuntament allà on cal. 

A la conca del Besòs existeixen diversos moviments que lluiten per a fer front a problemes de contaminació del mar, del riu, de l’aire, dels impactes dels creixements urbanístics desmesurats que impermeabilitzen el sòl i destrueixen espais públics que podrien ser espais verds o de sobirania alimentària. D’altra banda, el Besòs, tot i la gran superfície urbanitzada que ocupa les seves zones inundables, té un gran potencial de connexió ecològica entre el mar, la Serralada Marina, Collserola, el Montseny i  Corredor Montnegre que cal preservar. Així mateix, existeixen greus problemes de sanejament molt notables quan plou, on les depuradores col·lapsen i aboquen un munt de residus i contaminants a mar. D’altra banda, l’aigua als municipis de la conca del Besòs i tota l’AMB són gestionats per una empresa mixta controlada per una multinacional francesa. Un model de gestió de l’aigua que el 80% de la ciutadania de l’AMB no desitja. En definitiva, existeixen un conjunt de conflictes socioambientals on diferents moviments porten anys reclamant solucions i fent propostes de millora a unes administracions que es topen diferents sostres de cristall, entre ells la opaca AMB. 

A la conca veïna del Llobregat, els moviments socials i ambientals han teixit un moviment socioambiental constituït com a SOS Baix Llobregat i l’Hospitalet que precisament camina en aquesta línia. 

Per tot plegat, organitzem aquesta primera Àgora del Besòs amb l’objectiu de proposar un enxarxament de moviments socioambientals de la conca que contacti amb els que estan al Sud de l’AMB, a la conca del Llobregat, per explorar vincles comuns i trobar les eines i maneres d’incidir políticament. 

Entitats convocants: Aigua és Vida, Aire Net, Associació per la defensa del Corredor-Montnegre i el Baix Montseny, Associació de Persones afectades per Productes Químics i Radiacions Ambientals i altres Síndromes de Sensibilització Central (APQUIRA), Associació Veïnal Sant Joan Baptista, Associació de Veïns i Veïnes del barri del Besòs, Agrupació per a la Protecció del Medi Ambient del Garraf (APMA), Badalona Mar, Centre d’Anàlisi i Programes Sanitaris (CAPS), Ecologistes en Acció, Espai Besòs, Els Verds de Badalona, Federació d’Associacions de Veïns i veïnes de Santa Coloma de Gramenet (FAVGram), La Horda, Marea Verde SAB, Mollet pel Futur, Montcada Som-Rius, Moviment per l’Aigua Pública i Democràtica a l’AMB, Platoniq, Plataforma d’Entitats i Veïns/es de la Mina, Plataforma Alternativa a l’Abocador de Cruïlles (PAAC), Plataforma per la conservació de les Tres Xemeneies de Sant Adrià, Plataforma Tanquem Can Mata, SOS Baix Llobregat i l’Hospitalet, Stop Crematori SAB, Taula de l’Aigua de Mollet, Viu la Riera, Salvem el Calderí, Parlament Ciutadà. 

CONVOCATÒRIA/TALLER: Parlament Ciutadà Metropolità

Aquest dissabte 24 d’octubre a les 10:45H el Moviment per l’Aigua Pública i Democràtica (MAPiD) participem al taller online: Parlament Ciutadà Metropolità,  que s’encabeix en la jornada contra l’especulació urbanística organitzada per SOS Baix Llobregat i l’Hospitalet. L’acte se celebrarà per videoconferència i conté diferents tallers monotemàtics amb una assemblea oberta posterior de SOS Baix Llobregat i l’Hospitalet. 

SOS Baix Llobregat i l’Hospitalet i el MAPiD col·laborem en aquesta jornada perquè els creixements urbanístics que ens estan imposant degradaran encara més un territori ja molt vulnerable. Cada vegada son més freqüents els episodis de contaminació de rius, platges i mar quan cauen quatre gotes. Els nostres sistemes de sanejament no poden suportar el creixement demogràfic que els hi estem imposant. No té cap sentit seguir creixent amb els problemes ambientals que tenim avui dia. 

El taller que proposem s’emmarca en el projecte del (Co)Incidim que vam engegar el gener passat. Les signatàries del Compromís per l’Aigua Pública i Democràtica a l’AMB ens hem unit i hem creat una plataforma digital de codi obert i lliure per pensar entre totes com recuperar la governança de l’aigua i obrir el llarg camí cap a la democratització de l’AMB. 

En aquest procés hem identificat que som moltes les organitzacions que lluitem per models alternatius, garantistes de drets humans i ambientals, però tenim un sostre de vidre que és el govern de l’AMB. 

Per què no enxarxar-nos i unir forces per reclamar allò que se’ns nega i és essencial? Per què no dotar-nos de poder legislatiu i reclamar les nostres propostes fonamentades amb el coneixement situat que tenim? Per què hem de delegar decisions cabdals sobre les nostres vides a tercers que no representen l’interès comú? 

Si vols aprofundir en aquestes qüestions, inscriu-te a la Jornada i al nostre taller en el següent enllaç: https://sosbaixllobregat.cat/inscriviu-vos-al-24-doctubre/ 

Per les que us apunteu, és recomanable que assistiu en nom de la vostra entitat/organització, i porteu informació sobre la feina que feu i les propostes que farieu en un hipotètic Parlament Ciutadà Metropolità. 

No us ho perdeu!

Us presentem el (Co)incidim i us animem a respondre una enquesta

Des de gener de 2020 que un conjunt d’organitzacions signants del Compromís per l’Aigua Pública i Democràtica a l’AMB ens trobem per treballar una proposta conjunta amb l’objectiu de facilitar i millorar la participació ciutadana en el servei de l’aigua a l’AMB. 

El 2010 les Nacions Unides van reconèixer el Dret Humà a l’Aigua i el Sanejament. Tots els drets humans contemplen uns principis bàsics com son la igualtat i no discriminació en la seva garantia, la rendició de comptes i la participació i inclusió. 

És per això que hem posat en marxa (Co)incidim, una plataforma digital de codi obert i lliure per pensar entre totes com millorar la governança de l’aigua i apropar-la a tota la ciutadania interessada. 

L’AMB és un territori format per diferents municipis i realitats. La seva extensió i complexitat fa que l’articulació de processos participatius en el marc propi de l’AMB sigui gairebé nula. 

Alhora, l’AMB compta amb institució que decideix qüestions molt importants per a les nostres vides i que per tant necessita de la fiscalització, col·laboració i participació ciutadana. Davant d’aquesta situació, i tenint en compte el reclam de les més de 270 organitzacions de l’AMB que demanen un Observatori Metropolità com a espai per fer efectiu el co-govern de l’aigua i vetllar per la gestió del servei com a bé comú, creiem que la incorporació d’eines digitals pot millorar la participació necessària en el sector de l’aigua. 

Per començar a col·laborar, us animem a respondre la següent enquesta per conèixer les vostres percepcions sobre el servei de l’aigua a l’AMB i enfocar el pla de treball de cara a elaborar una proposta concreta de l’Observatori Metropolità de l’Aigua. Només has de dedicar-hi 3 minuts. 

Participa per millorar la gestió de l’aigua a l’AMB i fer-la més democràtica! 

 https://coincidim.cat/processes/aiguaAMB/f/24/

[COMUNICAT] Denunciem les pressions del Lobby privat per a poder tallar l’aigua en ple #COVID19

LA RAP DENUNCIEM LES PRESSIONS DEL LOBBY PRIVAT DELS SERVEIS DE L’AIGUA PER MANIPULAR L’ACTUAL CRISI SANITÀRIA PER AFAVORIR ELS INTERESSOS EMPRESARIALS I DÓNA SUPORT A LA GESTIÓ PÚBLICA DE L’AIGUA

•     En plena crisi sanitària, es posa de manifest la importància de     l’aigua, pel que fa a la seva disponibilitat és fonamental per a la vida, la higiene personal i domèstica i, en conseqüència, per a la salut.

•     La Red de Agua Pública (RAP) reclama suport a ajuntaments i     operadors públics en el seu compromís amb la defensa del Dret Humà a l’Aigua i al Sanejament, i denuncia la justificació de talls de subministraments i que els lobby privat dels operadors dels serveis d’aigua promoguin modificacions legislatives per a mantenir els seus beneficis.

•     La RAP posa de manifest la necessitat de promoure i acometre la     remunicipalització dels serveis privatitzats per a prioritzar la     funció social i ambiental de l’aigua.

La RAP rebutja i qualifica d’egoista, insolidària i mesquina l’actitud del sector privat que ha sol·licitat al govern reprendre els talls d’aigua i ampliar la duració de les seves concessions. El passat 3 d’abril, el president de l’Asociación Española de Empresas Gestoras de los Servicios de Agua Urbana (AGA) va trametre una carta dirigida al govern on s’argumenta, sense aportar dades ni considerar que les mesures dels decrets llei emesos en relació al subministrament d’aigua són circumstancials mentre es mantingui la pandèmia, que, per a mantenir la sostenibilitat del servei, és necessari poder realitzar talls en el subministrament perquè, en cas contrari, s’augmentarà la morositat a molt curt termini produint un dèficit financer estructural. També plantegen la necessitat de modificar la durada dels contractes concessionals per a poder assumir les pèrdues ocasionades per la disminució del consum que creuen que es produirà per la crisi sanitària; és a dir, aprofiten la crisi sanitària per a demanar modificacions legislatives, que afecten a la Llei de Contractes del Sector Públic, no avalades per dades sinó només per expectatives, evadint la transferència de riscos que està implícita en els contractes de concessió.

AGA, que conjuntament amb la Asociación Española de Abastecimientos de Agua y Saneamiento (AEAS), conformen el lobby defensor dels interessos de les empreses privades de l’aigua a l’Estat espanyol, no ha dubtat en aplicar la doctrina del shock, aprofitant la situació actual de crisi sanitària, per intentar treure profit per als seus interessos empresarials.

El 17 i 31 de Març, el govern va aprovar ambdós decrets llei on es concretaven mesures extraordinàries en l’àmbit econòmic i social per a fer front a la crisi sanitària motivada pel coronavius, i específicament les destinades a garantir, en aquest context, el subministrament dels serveis públics d’aigua. En el primer decret llei (8/2020), se establia, l’obligació de garantir l’accés a l’aigua als col·lectius amb la condició de vulnerables, vulnerables severs o en risc d’exclusió social, mentre es mantingui l’estat d’alarma, atès que la condició de vulnerabilitat és previsible que s’ampliï substancialment.

Aquestes mesures són coherents amb el Dret Humà a l’aigua, que estableix l’obligació de disposar d’un subministrament continu i la prohibició de talls per motius de vulnerabilitat econòmica o social. A més, en plena crisi sanitària, es posa de manifest la importància de l’aigua, pel que fa a la seva disponibilitat és fonamental per a la vida, la higiene personal i domèstica i, en conseqüència, per a la salut.

Al contrari que el sector privat, els operadors públics d’aigua han garantit el subministrament en les condicions establertes en ambdós decrets llei avançant-se, fins i tot, a la seva aplicació a l’assumir les obligacions del Dret Humà a l’aigua de respectar-lo, protegir-lo i acomplir-lo.

En el context de crisi sanitària, i davant l’actitud d’AGA, la RAP reivindica els punts següents:

• Suprimir     les vigents limitacions i condicionalitats a la gestió i     finançament públic dels serveis d’aigua previstos en la Llei de Racionalització i Sostenibilitat de l’Administració Local, com a pas previ a la seva derogació. Establir nous enfocs i línies de finançament que afavoreixin la gestió pública d’aquests serveis públics essencials vinculats a Drets Humans.

• Dotar     de finançament suficient a tots els serveis públics, en particular la sanitat i els serveis d’aigua, intrínsecament relacionats al tenir ambdós la consideració de Drets Humans i, com es posa contínuament en evidència durant la pandèmia, ser garants del manteniment de la salut humana.

• Facilitar processos de remunicipalització que assumeixin la gestió no     lucrativa, pública, transparent i amb rendició de comptes d’acord amb el paradigma definit pel marc conceptual del Dret Humà a l’Aigua.

• Després de 10 anys del reconeixement del Dret Humà a l’aigua per part de     l’Assemblea General de les Nacions Unides, és necessari reconèixer-lo i regular-lo formalment, amb l’objectiu que no es     manipuli el seu abast i contingut en relació amb els seus criteris i principis definitoris, i específicament els relatius a la no discriminació, universalitat, assequibilitat i disponibilitat, com     l’expressa prohibició de talls de subministrament.

La gent ho té clar #AiguaPúblicaDemocràtica

Llancem un vídeo de suport als processos de remunicipalització 

S’escriu aigua, es llegeix democràcia 

Davant l’emergència climàtica, aigua pública amb control ciutadà

Avui, Aigua és Vida i el Moviment per l’Aigua Pública i Democràtica a l’AMB (MAPiD) llancem un vídeo que posa veu a una gran majoria de la població catalana que prefereix que la gestió de l’aigua estigui en mans públiques i no respongui al lucre d’empreses privades. 

Una voluntat que es confronta amb la situació que tenim a Catalunya: prop del 80% de la població és abastida per empreses privades. Alhora, el 70% del negoci privat és de la multinacional Agbar-Suez.

A l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), en concret, el 75,5% de la població aposta per un model públic i democràtic. Un model de gestió que les organitzacions socials i locals portem exigint amb legitimitat des de fa temps. Un model que sabem que és viable i pot comportar grans beneficis socials i ambientals, com París, Valladolid i Terrassa ens demostren. Mentrestant, Aigües de Barcelona, empresa mixta controlada en un 70% per Agbar, és qui abasteix a 23 municipis de l’AMB. 

El passat novembre el Tribunal Suprem (TS) va acabar fallant a favor d’Agbar, avalant-se en una llei franquista, sense contemplar que l’AMB havia atorgat a dit la part privada de l’empresa mixta a Agbar, incomplint el Tractat de Funcionament de la Unió Europea (TFUE) que exigeix publicitat i concurs públic davant d’aquest tipus de concessions. 

A més a més, el TS també va obviar que, segons una auditoria encarregada per l’AMB i tal i com apuntava la sentència del TSJC, en el moment de constituir la mixta els actius d’Agbar es van sobrevalorar 4 vegades mentre que els públics es van infravalorar 10 vegades per sota del seu valor real, amb el greu perjudici econòmic que suposa per la ciutadania de l’AMB.

La sentència del TS posa traves a la remunicipalització de l’aigua. Aigües de Barcelona, o el que vindria a ser Agbar, seguirà fent negoci amb un bé essencial per la vida. Una multinacional que vulnera el Dret Humà a l’Aigua i el Sanejament i s’oposa a conèixer l’opinió de la ciutadania que abasteix. 

Tanmateix, la voluntat de la ciutadania és una altra. L’aigua és un bé comú que no pot estar en mans privades, molt menys en un context d’emergència climàtica com el que vivim avui dia. Així ho clamem les més de 260 organitzacions socials signatàries del Compromís per l’Aigua Pública i Democràtica a l’AMB. 

Si creus que l’aigua és un Dret Humà que cal garantir, un bé comú que cal treure de la lògica del lucre i una font de vida de la qual tenim el dret d’opinar, participar i controlar, adhereix-te al #CompromísAiguaAMB! 

Encara és possible dibuixar el camí cap a la remunicipalització de l’aigua. La gent #HoTenimClar. Volem #AiguaPúblicaDemocràtica!