[COMUNICAT] Davant la venda d’Agbar, l’AMB ha de remunicipalitzar l’Aigua

Davant la venda d’Agbar, l’AMB ha de remunicipalitzar l’Aigua

  • Cal que l’AMB redueixi els 34 M€ de beneficis anuals d’AGBAR i empri tots els recursos per a remunicipalitzar el servei públic d’aigua.
  • L’Estat espanyol ha d’implementar les 6 peticions de la Red Agua Pública.
  • Cal que l’Estat espanyol treballi per abolir els efectes perversos dels Tractats Internacionals de Comerç i Inversió i que perdin tota la seva vigència en una situació d’urgència internacional com és la pandèmia COVID-19.

Davant el canvi radical que comportaria la venda d’AGBAR anunciada per SUEZ, és imprescindible que l’AMB faci tot el possible per reduir al màxim els beneficis de l’empresa mixta d’Aigües de Barcelona i empri tots els recursos per a remunicipalitzar el servei públic d’aigua de l’AMB. També instem a l’Estat espanyol a que posi en marxa les 6 peticions de la Red Agua Pública que es van sol·licitar a la ministra de Transició Ecològica. Així com estudiar les possibilitats  d’abolir els mecanismes d’arbitratge internacional que s’inclouen als Tractats Internacionals de Comerç i Inversió per a què no s’apliquin davant la urgència internacional sense precedents que provoca la COVID19.

Aigua és Vida, insta a l’AMB  a realitzar una baixada substancial de la tarifa de l’aigua per l’any 2021. Aquesta baixada s’hauria de sostenir disminuint els grans beneficis de la companyia mixta, que són de 34 milions d’€ anuals de mitjana i que serveixen a SUEZ, per a incrementar el valor d’AGBAR de cara a la seva venda. Com a conseqüència augmenta el risc de pobresa i endeutament dels veïns i veïnes de l’AMB, ara mateix afectades econòmicament per la COVID-19. A més, l’AMB hauria de recórrer la injusta sentència del Tribunal Suprem de novembre de 2019 que legitima la creació de la mixta, en tant que és una sentència injusta i que va en contra de la voluntat del 80% de la ciutadania de la pròpia AMB. Instem a l’AMB a analitzar els costos de liquidar l’empresa, davant els possibles riscos que comporta un procés del tot irregular i que pot arribar als Tribunals Europeus.

Per la seva banda, l’Estat espanyol ha de posar en marxa les sis peticions trameses per la Red Agua Pública a la Ministra de Transició Ecològica Teresa Ribera, per tal de salvar els desavantatges que provoca l’actual legislació en la gestió pública davant una gestió mercantilista de l’aigua molt blindada: (1) Suprimir les vigents limitacions i condicionalitats previstes a la Llei de Racionalització i Sostenibilitat de l’Administració Local; (2) Dotar de finançament suficient els serveis públics de gestió directe; (3) Prohibir per Llei els canons concessionals; (4)Facilitar procesos de remunicipalizació que assegurin l’estabilitat dels llocs de treball i assumeixin una gestió no lucrativa, pública, transparent i amb rendició de comptes,; (5)Enfortir la funció reguladora dels municipis amb la creació d’observatoris o laboratoris de l’aigua; (6) reconèixer i regular formalment el Dret Humà a l’aigua i al Sanejament. Cal recordar que davant l’actual pandèmia les empreses públiques d’aigua han sigut proactives i han aplicat mesures socials que les empreses privades rebutjaven en primera instància.

Per últim, els importants buffets d’advocats que treballen per aquestes companyies estudien com demandar els Estats per les mesures socials emprades per a fer front a la COVID-19 i que poden comportar pèrdues econòmiques per aquestes empreses. La prohibició dels talls d’aigua, llum i gas a l’Estat Espanyol pot ser un exemple. Els Tractats Internacionals de Comerç i Inversió contemplen acords de protecció recíproca d’inversions entre països mitjançant tribunals d’arbitratge internacional (els ISDS), una eina que otorga als inversors internacionals enormes privilegis com és el dret a demandar als estats quan les empreses consideren que les decisions de l’Estat poden afectar als seus interessos privats, tan actuals com futurs.