Empezamos nueva campaña! En la AMB, exigimos #AiguaClara!
Lanzamos video denunciando la estafa del negocio del agua en la AMB
La sentencia firme del Tribunal Supremo tiene que comportar el inicio de la remunicipalización y apartar Agbar de la gestión
Los medios de comunicación han publicado que estamos a 8 días para que el Tribunal Supremo (TS) se reúna para decidir si ratifica de forma definitiva la sentencia del Tribunal Superior de Justicia de Catalunya (TSJC) que Agbar recurrió el 2.016. Esta sentencia anuló la empresa mixta creada el 2.012 por Agbar y la Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), la cual gestiona el suministro de agua de 23 municipios de la AMB y los 3 miliones de persones que viven.
Desde Aigua és Vida y el Moviment per l’Aigua Pública i Democràtica a l’AMB empezamos una nueva y determinante campanya para remunicipalizar el agua a partir de la sentencia. Lanzamos el siguiente video para conseguir agua clara y poder hacer entendible la creación irregular de la empresa mixta.
Antes de la creación de la mixta, Agbar ya gestionaba el agua sin contrato e incumpliendo el Derecho Humano y al Saneamiento para incrementar sus beneficios.
La sentencia del TSJC dice que, en la formación de la mixta, se concedió a dedo la parte privada a Agbar. Tambien señala la incorrecta valoración de activos. La proporción 85% de acciones para Agbar y 15% de acciones para la AMB no se ajustaba al valor real de cada una de las partes. La repartición que se hizo perjudicaba e infravaloraba la parte pública, mientras los intereses privados de Agbar.
Así lo demuestran nuevos informes de la AMB que concluyen que la aportación de Agbar a la mixta se valoró cuatro veces por encima de su valor real, mientras que la aportación pública se valoró diez veces por debajo de la aportación real.
Por si no fuera poco, la creación de la mixta es una obra de ingeniería financiera de Agbar-Suez. La multinacional se embuchacó en un momento 196 millones de euros al vender un 5% de acciones a la AMB. La empresa mixta empezaba a gestionar el agua con una gran deuda por parte de la AMB que debería pagar la ciudadanía con el recibo del agua.
Por todo ello, consideramos que en caso que el TS ratifique la anulación no habrá ninguna escusa para no iniciar el proceso de remunicipalización, apartando el socio privado de la gestión. Un gobierno de la AMB que pretende mantener el actual modelo de gestión irá en contra de la Institución Metropolitana que tiene que velar por el bien comú.
Unete a la ola por la remunicipalización del agua. Ya somos más de 260 organizaciones sociales las que creemos en un nuevo modelo de gestión pública y democrática del agua a la AMB. Adhiérete al Compromís per l’Aigua Pública i Democràtica a l’AMB. Clama con nosotros: A la privatización, ni agua!
No repitamos errores, Agbar es #AiguaPassada! Exijamos #AiguaClara!
[COMUNICAT] Agbar persisteix en el seu atac a la democràcia
Cinc nous recursos interposats per aturar la participació ciutadana a Barcelona
El 26 d’octubre 2018 el ple de l’Ajuntament va aprovar per majoria la celebració d’una consulta que venia avalada per 27000 signatures ciutadanes per decidir si la gestió de l’aigua a Barcelona havia de ser pública amb participació ciutadana.
Agbar ha interposat 5 Contenciosos Administratius en contra d’aquesta decisió democràtica aprovada pel ple del Consell de Barcelona. Desconeixem encara els arguments d’aquests recursos, i no entenem quins interessos s’amaguen darrere aquesta obsessió en impedir la consulta, que no siguin la defensa dels seus interessos per sobre dels de la ciutadania.
Els recursos els interposen 5 entitats diferents amb algun tipus de vincle amb Agbar q son CCIES, SGAB (Agbar), Aigües de Barcelona, Comité Intercentros d’Aigües de Barcelona i Abogados Catalanes por la Constitución, per tal d’escampar els contenciosos en diversos jutjats perquè en algun soni la flauta a favor dels seus interessos i multiplicar per cinc els costos de l’administració que defensa els seus interessos i als de les organitzacions sense afany de lucre que en volem fer seguiment. No podem comprendre perquè no es poden unificar en un de sol.
La insistència d’Agbar en bloquejar les consultes a Barcelona impedeix implementar l’’aprofundiment democràtic que suposava el reglament de participació i pel qual tant hem treballat des de la FAVB i el Consell d’Associacions de Barcelona.
La multinacional Agbar de capital 100% francés (SUEZ) pretèn mantenir els seus privilegis que durant tantes decades ha tingut a la.ciutat de Barcelona i que tants beneficis li ha comportat gràcies al rebut que paguen les famílies amb costos molt sobredimensionats i aprovats en despatxos d’esquenes a la ciutadania.
Per tot plegat, demanem a tots els grups municipals de l’Ajuntament que defensin la decisió presa al ple de l’Ajuntament de Barcelona i es comprometin a convocar la consulta ciutadana en els primers mesos de mandat. Així mateix, manifestem la nostra plena confiança plena en els serveis jurídics de l’Ajuntament en la defensa de la institució per sobre dels evidents interessos d’aquesta empresa multinacional francesa.
Relatoria de la Taula rodona a l’Ateneu Barcelonès: La gestió de l’Aigua a Barcelona
L’Ateneu Barcelonès és una associació que treballa des de fa més de cent cinquanta anys qüestions socials i culturals amb la voluntat d’esdevenir un dels principals centres de debat intel·lectual. Amb l’objectiu d’impulsar el diàleg obert, transversal i constructiu amb la societat civil, ahir 14 de maig es va realitzar una conferència en format taula rodona sobre la gestió de l’Aigua a Barcelona i l’Àrea Metropolitana. Les ponències i presentacions van despertar molt interès, atès que la sala d’actes Oriol Bohigas, amb un aforament de 170 persones, va quedar gairebé plena.
El Debat el va moderar Santiago Vilanova, ponent de la secció d’Ecologia i Recursos Naturals de l’Ateneu Barcelonès, a qui agraïm la realització de l’acte. Van intervenir Joan Gaya, enginyer i estudiós de la gestió de l’aigua; Juan Martínez, president de l’Observatori de l’Aigua de Terrassa; Maria Campuzano, portaveu de l’Aliança contra la Pobresa Energètica i Miriam Planas, portaveu d’Aigua és Vida i del Moviment per l’Aigua Pública i Democràtica. També vam comptar amb una fila zero amb candidatures de grups polítics de la ciutat de Barcelona i representants sindicals. Biel Figueras per JxCat, Eloi Badia de Barcelona en Comú, Marc Cerdà de la CUP Capgirem BCN, Rosa Suriñach d’ERC i Carlos del Barrio de CCOO. UGT es va excusar per un problema d’agendes.
Impotència, inhibició, participació reactiva i iniciativa política
Joan Gaya va exposar i sintetitzar aquesta relació en 4 etapes: Impotència, inhibició, participació reactiva i iniciativa política. A continuació s’expliquen.
Davant la baixa capacitat política i econòmica de l’Ajuntament durant el segle XIX, aquest adquireix una actitud d’impotència davant la gestió de l’aigua. Això permet a la Sociedad General de Aguas de Barcelona (SGAB = AGBAR) adquirir-ne la gestió, qui va lidiar amb les necessitats hídriques del creixement urbanístic, absorbint les petites empreses del sector.
Amb les competències municipals adquirides el 1924 s’obria la porta a la possibilitat de municipalitzar el servei, però per inhibició política i interessos econòmics no va ser així. L’Ajuntament considerava que l’aigua no era un problema seu, inclús en períodes de sequeres, amb problemes d’higiene i tractant grans concessions d’abastament d’aigua potable que feia SGAB sense contractes
La tercera etapa és la de participació reactiva, on l’Ajuntament, davant problemes de qualitat i quantitat d’aigua, opta pel transvasament d’aigua del Ter. L’alcalde Porcioles va fer seu el problema i intervé municipalment en la qüestió, això sí, amb una forta influència per part d’AGBAR. Així, Barcelona adquiria drets d’aigua, mentre SGAB buscava acords, acabant per adquirir la distribució de l’aigua però sense firmar cap contracte.
Barcelona va partir una altra oportunitat perduda de municipalització: El 1978 SGAB va entrar en fallida i va ser rescatada des de l’administració. Es va decidir delegar la competència d’aigua a l’AMB i crear així el servei metropolità d’abastament en alta. Respecte la distribució en baixa, es garantia a SGAB caudals però no s’entrava a definir la regulació del servei.
En la història de la gestió de l’aigua a Barcelona només hi ha hagut dos moments on l’Ajuntament de Barcelona ha tingut iniciativa política de controlar el servei de l’aigua i parar els peus als interessos privats d’AGBAR: quan Porcioles va mantenir que l’aigua transvasada del Ter havia d’estar a nom de l’Ajuntament de Barcelona i no d’una empresa privada; i el 2016 amb la decisió d’acceptar la sentència del TSJC que anul·la l’actual empresa mixta de gestió de l’aigua en baixa.
Els interessos públics i privats al llarg dels anys han configurat l’actual escenari hídric. Avui en dia, ens trobem en una etapa d’iniciativa política on volem recuperar el control del servei. No podem desoir la història, que ens permet comprendre, recordar i aprendre.
La Taula de l’Aigua de Terrassa: un moviment de construcció social
Juan Martínez considera que la proposta de la Taula de l’Aigua de Terrassa de construcció de l’Observatori de l’Aigua de Terrassa evidencia la transformació d’un moviment de protesta a un moviment de construcció social. La Taula de l’Aigua de Terrassa ens recorda que sense apoderament ciutadà és impossible revertir situacions com les relatades per Gaya a la capital de país.
A Terrassa, l’enxarxament social ha estat fonamental. La municipalització de l’aigua va ser prioritària pels moviments socials de la ciutat. La força ciutadana és qui va impulsar la lluita i qui va portar unes propostes consensuades a l’administració. La feina feta demostra que els municipis són espais de construcció on es poden donar noves formes de fer política, no sols des de la institució.
Un cop recuperada la gestió per acord del ple municipal, la prioritat ha estat construir l’OAT: l’espai on la ciutadania pot participar de la gestió. Aquest es construeix a partir de tres conceptes fonamentals: autonomia, espai de treball, i de construcció de propostes des de la participació i concertació entre les parts. Així, l’OAT és l’eina que permet .
Actualment, l’OAT està definint els seus límits, apostant per una fórmula de col·laboració amb la institució però que desborda la normativa actual municipal. És un gran repte democràtic. L’OAT s’estructura en tres taules: la taula recerca, la taula educació i la xarxa ciutadana. Totes elles pretenen aprofundir en la Nova Cultura de l’Aigua i fer de la gestió pública una gestió pel bé comú.
La garantia del Dret Humà a l’Aigua i el Sanejament només és possible amb una gestió pública i democràtica
Maria Campuzano va detallar com el model de gestió de l’aigua a L’AMB afecta a les famílies en situació de vulnerabilitat i en règim de pobresa energètica, partint de la base que els subministraments bàsics repercuteixen a la vida de tots i totes.
Segons l’APE, Agbar vulnera el dret humà a l’aigua amb una gestió basada en talls, endeutaments, instruments opacs i campanyes publicitàries que condueixen a l’engany.
A diferència del que ens vol fer creure, Agbar no és una empresa responsable. Entre 2008 i 2015, la factura pujava un 61% a l’AMB, mentre es tallava l’aigua a més de 75.000 famílies a la ciutat de Barcelona. Si bé és cert que a partir de 2016 Agbar declara zero talls a famílies en situació de vulnerabilitat, això no és per voluntat de l’empresa. És gràcies la societat civil organitzada que va impulsar una ILP amb la voluntat de fer il·legal els talls de subministraments en famílies en situació de vulnerabilitat: l’aprovada llei 24/2015.
Avui dia, però, el DHAS encara no es garanteix. Els beneficis d’Agbar fan que el servei sigui poc assequible. L’APE veu com els endeutaments de les famílies no paren de créixer. Actualment el deute a l’AMB és de més de 18 milions d’euros.
Si comparem l’endeutament d’AGBAR amb d’altres operadors públics, veiem que el de l’operador privat és del doble. A l’hora, les ajudes que ofereix en forma de tarifa social és la menys garantista comparada amb les dels operadors públics. També és necessari destapar l’engany que suposa el Fons de Solidaritat d’Agbar: Un mecanisme que no es difon, molt restrictiu a l’hora d’acollir-se a ell i que prové dels beneficis de l’empresa apujant tarifa. No seria més raonable baixar tarifa i evitar que les famílies hagin de buscar ajudes?
Per últim, la Maria va explicar com l’empresa utilitza mitjans repressius i judicials quan l’APE es mobilitza i demana la condonació dels deutes. En una de les darreres accions on es va aconseguir la condonació que es demanava, com a càstig, AGBAR va denunciar a tres membres de l’APE. Per tot plegat, l’APE creu que l’única via per acabar amb la pobresa energètica i poder garantir el DHAS és via gestió pública i amb control i participació ciutadana.
Els atacs d’Agbar a la democràcia no s’entenen sense considerar els seus beneficis
Miriam Planas ens va recordar que, mentre es pujava en un 60% la tarifa de l’aigua, els beneficis anuals (de mitjana) volten els 34 milions d’euros. A més a més, aquests beneficis són un 60% per sobre del que establia el pla econòmic que justifica les tarifes que estem pagant. A l’hora, la gestió opaca dels comptadors els hi reporta 30 milions anuals i es desconeix el volum de beneficis que es generen a través el mercat secundari de subcontractacions a les empreses del grup Agbar. Tampoc no es coneixen els beneficis que es feien abans de 2012.
Partint d’aquest punt de desinformació, Aigua és Vida demana aquestes dades mitjançant la llei de transparència de la Generalitat. AGBAR s’hi oposa i actua com a soci privat negant l’accés a la informació i querellant-se en contra, inclús, de l’administració, que, en teoria, també participa de la gestió de l’actual empresa mixta (que ens recorda que es troba als tribunals perquè en el procés de creació es va adjudicar a dit la part privada i amb una incorrecta valoració d’actius) .
També han patit altres atacs: fins a 16 recursos judicials en contra d’una consulta ciutadana a la ciutat de Barcelona que volia conèixer l’opinió de la ciutadania vers la gestió de l’aigua. I no només això, sinó també una enorme campanya publicitària, manipulació de moviments socials i infiltració de detectius privats en les reunions del MAPiD.
És per tot això que el moviment per l’aigua de l’AMB creu més que mai que el repte actual és re-apropiar-se del govern de l’aigua a l’AMB. El moviment reclama que l’administració esdevingui un regulador i garanteixi el servei públic, s’assumeixi una gestió pública que garanteixi el DHAS, formuli una política hídrica que tingui en compte els reptes actuals ecosistèmics i permeti el control ciutadà via la creació d’Observatori Metropolità de l’Aigua.
La remunicipalització de l’aigua és possible. I ara més que mai -davant unes eleccions municipals i a l’espera de la sentència del suprem que pot anul·lar la creació de la mixta- és el moment de fer-ho.
Respostes des de la fila zero
Un cop acabades les ponències, la fila zero va opinar. Figueras, del PDeCAT BCN, es va mostrar contrari a totes les ponències, posant en dubte que una gestió pública garanteixi una millor qualitat del servei i mostrant preocupació pels costos que pugui suposar la remunicipalització. Badia, de BCN en Comú, rebat que el cost de la remunicipalització ja el coneixem, que surt favorable per l’administració. El model públic pot garantir un preu més baix, una gestió més transparent i de qualitat. Cerdà, de la CUP Capgirem BCN, es mostra d’acord amb Badia i afegeix que el context actual d’emergència climàtica fa que la recuperació del bé comú que és l’aigua no només sigui de sentit comú, sinó també imprescindible per garantir drets. Suriñach, d’ERC BCN, referma el compromís del partit amb la remunicipalització, prioritzant un procés de transició amb garanties. Del Barrio, de CCOO, va justificar, per al·lusions, la participació del sindicat en el Consell Assessor de Participació, Transparència i Acció Social. Segons Del Barrio participar del consell no contradiu vetllar pels drets laborals ni estar compromeses amb els serveis públics.
A continuació es va obrir el debat amb la resta de persones assistents, les quals van rebatre algunes afirmacions de les ponències, files zeros, i van introduir aspectes interessants al debat tals com la lloança i necessitat d’incloure les persones treballadores en tot el procés de remunicipalització, lloança a la feina feta pel MAPiD a l’AMB, la necessitat urgent d’abordar la pobresa energètica i la necessària voluntat política d’assumir la remunicipalització sabent que té garanties.
Celebrem l’èxit del Compromís per l’Aigua Pública!
Durant la Setmana del Dia Mundial de l’Aigua, des del Moviment per l’Aigua Pública i Democràtica vam presentar en roda de premsa el Compromís per l’Aigua Pública i Democràtica als Jardins de la Torre de les Aigües. Per això, vam comptar amb la participació de 14 de les més de dues centes organitzacions socials que ja s’han adherit.
A través d’una perspectiva transversal, les diferents entitats es van refermar en la importància de reclamar el retorn en mans públiques de la gestió de l’aigua mitjançant la participació i el control ciutadà, posant en evidència que l’aigua és una lluita conjunta que repercuteix en la nostra manera de viure i relacionar-nos amb el nostre entorn.
Si ets una organització social, adhereix-te al Compromís!
Amb tot, per si us ho vau perdre, us compartim el vídeo amb les intervencions de les organitzacions que es van mullar per l’aigua pública!
[Comunicat] La setmana del Dia Mundial de l’Aigua, a tocar les 200 organitzacions adherides al Compromís per l’Aigua Pública i Democràtica
-
Us convidem el dijous 21 de març a les 11:30h als Jardins de la Torre de les Aigües a celebrar l’èxit de la campanya!
-
Crida Oberta a les organitzacions socials a adherir-s’hi
L’aigua a Barcelona i la seva Àrea Metropolitana (AMB) ha estat gestionada per Agbar durant molts anys de forma il·legal, tal i com va sentenciar el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) el 2016.
Tanmateix, Agbar -propietat de la multinacional francesa Suez- ha recorregut al Tribunal Suprem de Justícia (TS) i la sentència està al caure. Molt probablement, el TS ratificarà la sentència perquè la sentència del TSJC va ser molt contundent . Serà un moment transcendental per a poder remunicipalitzar l’aigua a Barcelona i a l’AMB.
Des d’Aigua és Vida i el Moviment per l’Aigua Pública i Democràtica (MAPiD) fa molt de temps que lluitem per una gestió de l’Aigua Pública i Democràtica. Entre moltes altres accions, vam aconseguir més de 26.000 signatures perquè a Barcelona és pogués fer una Consulta Ciutadana sobre el model de gestió de l’aigua. ciutadana. Finament, Tot i els constants entrebancs d’Agbar, a la propera legislatura la consulta es podrà realitzar.
Com tenim a tocar les eleccions municipals catalanes i la sentència del TS, hem decidit continuar lluitant. Així, el passat 15 de Gener vam llençar el Compromís per l’Aigua Pública i Democràtica amb quatre grans objectius:
- Considerar l’Aigua i el Sanejament com un Dret Humà
- Gestionar el servei d’aigua i sanejament de forma pública i amb participació ciutadana
- Crear un Observatori Ciutadà de l’Aigua Metropolità
- Vetllar per la cura dels ecosistemes fluvials que abasteixen les ciutats de l’AMB
A hores d’ara, ja han signat el Compromís 180 organitzacions de perfils molt transversals. Per tot això, i en el marc de la setmana del #DiaMundialAigua, us convidem el dijous 21 de març a la presentació pública del Compromís. Serà a les 11:30h als Jardins de la Torre de les Aigües (C/Roger de Llúria, 56, metro Girona). Vine a celebrar que som molts i moltes les que creiem en models de gestió diferents, que posin la vida al centre!
Després de la Iniciativa Ciutadana a Barcelona de l’any passat, Aigua és Vida (AeV) i el Moviment per l’Aigua Pública i Democràtica hem llançat el Compromís per l’Aigua Pública i Democràtica a l’Àrea Metropolitana de Barcelona amb 5 demandes bàsiques per tal de re municipalitzar l’aigua:
(1) Considerar l’aigua i el sanejament com un Dret Humà, tal i com reconeix Nacions Unides
(2) Gestionar el servei d’aigua de forma pública i amb participació ciutadana
(3) Crear un observatori metropolità de l’aigua
(4) Vetllar per una gestió responsable i respectuosa amb el medi ambient
(5) Teixir i consolidar un moviment ciutadà a favor d’aquestes demandes
La campanya endegada per Aigua és Vida i el Moviment per l’Aigua Pública i Democràtica és tot un èxit i no deixa de rebre-hi un gran degoteig de suports. En només 15 dies es van adherir 77 entitats i a hores d’ara ja comptem amb més de 100 entitats i col·lectius per la gestió pública i democràtica de l’aigua!
Destaquem la transversalitat de les organitzacions adherides. Moltes de gran renom i d’una important labor socioambiental a l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Moviments veïnals, ecologistes, sindicals, de cooperació, de defensa dels drets humans, feministes, culturals, artístiques, etc.
Volem demostrar que som molts i moltes més les que volem una gestió pública i amb control ciutadà de l’aigua a l’AMB.
Per això és important que entre totes el donem a conèixer el Compromís, per tal que el major nombre d’entitats i col·lectius que defenen una gestió de l’aigua pública, democràtica i respectuosa amb els drets humans i ambientals es puguin adherir!!
Acompanyeu-nos i estigueu atentes a les pròximes activitats que portarem a terme per #AiguaPúblicaDemocràtica #CompromísAiguaAMB. Som-hi!!
Suport internacional a la remunicipalització de l’aigua a Barcelona
Avui #DiaMundialAigua presentem el següent vídeo on podreu escoltar diferents veus del món que, a través dels seus moviments socials de lluita per l’aigua, donen suport a la campanya per la remunicipalització de l’aigua a Barcelona.
De la mà de Blue Planet Project, del Consell de Canadà, on lluiten per la justícia global de l’aigua, ens envien tota la força per la campanya que encarem a Barcelona. També passem per Uruguai, on el sindicat Ffose ens recorda que considerar l’aigua i el sanejament com a dret fonamental de la constitució és bàsic però no suficient per deixar de lluitar dia a dia en contra de les privatitzacions. A Thessaloniki, Grècia, el col·lectiu SOSTE TO NEPO ens recorda el seu èxit en el referèndum contra la privatització d’aigua en un país castigat per les polítiques d’austeritat imposades per la Unió Europea. A Itàlia, Acqua Bene Comune commemora que la lluita per l’aigua és la lluita per la democràcia i pel canvi de paradigma de governança. A França, Eau Secours 34 celebra el seu pas de gestió privada a pública, amb els beneficis corresponents per la metròpoli de Montpellier. A Amsterdam, el Transnational Institute, centre de recerca i defensa compromès amb la construcció d’un món just, democràtic i sostenible, ens envia tota la força per fer fora a Agbar de Barcelona. I ben a la vora, la Berliner Wassertisch (Taula de l’aigua de Berlín), que va aconseguir remunicipalitzar el servei d’aigua i sanejament el 2013, ens desitja molta i molta sort.
De nord a sud i d’est a oest l’aigua i el sanejament és un dret humà i universal que no pot caure en mans privades que primen el benefici econòmic sobre el benefici social i ambiental. En aquesta lluita no estem soles. Per aquest motiu, vota SÍ a la remunicipalizació de l’aigua a Barcelona en la multiconsulta del juny i implica’t en la construcció del nou model públic i participatiu!
#26389firmes per una gestió de l’Aigua Pública i Democràtica
150 anys sense cap concurs públic ni estudi de viabilitat de gestió pública.
La campanya Remunicipalitzem l’Aigua a Barcelona ha aconseguit el gran repte de superar les 15.000 signatures que l’Ajuntament de Barcelona exigeix per organitzar una consulta ciutadana que pregunti a totes les persones empadronades majors de 16 anys si volen per la ciutat una gestió de l’aigua pública on la ciutadania hi pugui participar.
El 15 de desembre més de 40 entitats de Barcelona i més de 100 persones a títol individual varen decidir sortir als carrers, places, mercats i altres racons de la ciutat a aconseguir el suport necessari que faciliti la possibilitat d’aprofundir en la democràcia i recuperar la gestió d’un bé comú com l’aigua.
L’esforç col·lectiu ha estat un gran èxit. En tant sols 2 mesos i mig hem aconseguit 26.389 signatures que volen que es posi sobre la taula si l’aigua a Barcelona s’ha de gestionar de forma pública i amb participació de la ciutadania. Sens dubte, hem d’agrair a totes les persones que s’han volcat per la campanya: hem comptat amb 334 voluntàries per la recollida de signatures, 42 espais que s’han ofert a ser punt fixe de recollida de signatures i 50 entitats que s’han adherit a la campanya.
Una vegada engegada la recollida de signatures Agbar, la delegació del govern i la Cambra de Concessionaris, Empreses Vinculades al Sector Públic (CCIES) i Advocats per la Constitució varen presentar recursos judicials contra el Reglament de Participació Ciutadana aprovat per l’Ajuntament de Barcelona per aturar la consulta. La resposta de la multinacional francesa Agbar-Suez ha estat més ràpida del que pensàvem. Aquests recursos sumats a l’allau publicitari a la televisió, ràdios i espai públic de la ciutat ens indica que Agbar no vol obrir el debat de la gestió de l’aigua a Barcelona.
Nosaltres, seguim treballant per posar llum a la gestió de l’aigua a la ciutat i defensar els interessos de la ciutadania. Com pot ser que a Barcelona mai s’hagi fet cap concurs públic ni cap estudi per estudiar la viabilitat de la gestió? Com pot ser que el 56% del rebut de l’aigua siguin costos que considerem que caldria revisar? El 2016 el TSJC anul·là l’empresa Aigües de Barcelona, i ara nosaltres exigim el retorn de la democràcia.
Les irregularitats en la constitució de l’empresa mixta ja van ser detectades primer per un informe de la Oficina Antifrau i després per la sentència del TSJC del Març de 2016. L’informe de l’Oficina Antifrau ja va destacar que la valoració d’actius no s’havia fet correctament, una tesi que avalava la sentencia del TSJC. 5 anys després celebrem que l’administració hagi presentat una auditoria que verifica que les sospites eren certes, tal i com suggeria tant l’oficina antifrau, com el TSJC. L’estudi presentat avala que la valoració real dels actius aportats per Agbar a l’empresa mixta corresponen a una quarta part de la que era realment. Ara caldrà auditar els actius aportats per la part pública, que van ser xifrats en 50 milions d’€. Aquestes noves informacions donen una mica més de llum a un procés que ha estat opac des del principi, i on no queda clar els interessos de qui defensava l’administració en la constitució d’aquesta empresa mixta.
La quantitat de signatures recollides ens demostra que el debat sobre la gestió de l’aigua s’ha obert. El proper repte que tenim per endavant és la preparació de la consulta i com enfrontar la desigualtat de recursos econòmics. Com demostra la impressionant campanya publicitària que ha començat Agbar, els costos econòmics de la qual surten del rebut de l’aigua que paguen les famílies. Campanya impressionant que acapara tots els mitjans de comunicació des que vam llençar la iniciativa i que molt previsiblement seguirà in crescendo els propers mesos.
Per planificar els següents passos de la campanya, estem organitzant una assemblea oberta el dia 9 per tal de seguir construint una nova gestió de l’aigua amb participació ciutadana. Perquè es tracta de treballar perquè la gestió de l’aigua respongui als interessos de les persones i no d’uns pocs. Perquè els hi agradi o no, les coses ja no es faran com abans, arreglant contractes. Ara és el moment de democratitzar les nostres ciutats; de construir ciutats obertes on les persones podem debatre amb llibertat sobre la gestió dels nostres serveis més vitals.
Entitats adherides:
Ateneu Harmonia; ODESC – Observatori Drets econòmics, socials i culturals; EMBAT – Organització Llibertària de Catalunya; Ecoconcern Innovació Social; ASiA – Associació Salut i Agroecologia; ODG – Observatori del Deute en la Globalització; Moviment per la Justícia Climàtica; Attac – Asociación por la Tasación de las Transacciones financieras y por la Acción Ciudadana; Consell Joventut Barcelona; ESF – Enginyeria Sense Fronteres; ESF- uni – Assemblea uni; EntrePobles; ABTS – Assemblea de Barris per un Turisme Sostenible; PAH – Plataforma d’afectats per la hipoteca; APE – Aliança contra la Pobresa Energètica; Campanya Stop TTIP – CP ; XNCA – Xarxa per una Nova Cultura de l’Aigua.; Co.bas – Sindicat de Comissions de Base; CSC – Intersindical; Parlament ciutada; SEPC – Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans; Associacions de veïns; EeA – Ecologistes en Acció; Xarxa per la Sobirania Energètica ; ILP Renda garantida; ZOOXXI; FAVB – Federació D’Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona; Aula Aigua; Fòrum Narcís Monturiol; Assemblea Treballadors Aturats de BCN; Marea Pensionista; Marea de Marees; Xarxa de Consum Solidari; Vamos; IAC – Intersindical Alternativa de Catalunya ; CDR Gràcia; USOC – Unió Sindical Obrera de Catalunya; Assemblea 15M – Sarrià-St. Gervasi; CGT – Aigües Ter Llobregat; Ateneu Nou Barris; CEPA; Fotomovimiento; DiEM 25; CGT Ensenyament; CGT Barcelona Cicle de l’Aigua SA
Ànims, que tenim l’èxit a tocar! #Objectiu15000
Ànims, que tenim l’èxit a tocar!
Des de l’Equip de Coordinació de la Campanya Remunicipalitzem Barcelona hem tramès aquest escrit als més de 300 fedataris i fedatàries (cada dia en sumem més) per agrair-los el gran esforç que han fet i fan i demanar-los seguir, com ara, fins al final!
A més, un parell de coses:
1- RECOMPTE.
En aquest moment ens interessa tenir un recompte provisional de les firmes que disposem. Sisplau, els que tingueu plecs acabats, porteu-los aquesta setmana i agafeu-ne de nous a:
- Enginyeries Sense Fronteres (C/Múrcia, 24, 933022753) d’11 a 19h
- L’Aula de l’Aigua (Rector Triadó 13, 934327209) De 9 a 14h i de 17 a 20h
Recordeu que si voleu veure les activitats, podeu veure l’agenda fent click aquí.
Per veure les seus de districte i els llocs on es pot signar fes click aquí.
Si necessites més plecs, no dubtis en agafar-los!
2.- MÉS IDEES PER RECOLLIR FIRMES.
Potser ja ho has posat en pràctica, però si encara no ho has provat, t’animem a fer-ho doncs hem vist que amb aquests sistemes es recullen un munt de firmes en poc temps. Sol/a o amb un amic/ga pots:
Anar a llocs on la gent està parada i sense presses, on et poden escoltar i no has d’esperar que se t’acostin (alhora que amb una sola explicació i somriure, et firmen vàries persones).
- Terrasses dels bars, placetes, etc.
- Cues d’espectacles com cinemes, etc.
- Biblioteques (plenes d’estudiants)
Llocs de molta afluència de gent
- Entrades i sortides de camps de futbol, concerts, etc.
- Convocatòries de manifestacions
- A les portes de mercats, escoles, etc. a les hores addients
FINALMENT VOLEM DONAR-VOS UNA NOTÍCIA NOVA!
A partir d’ara i cada dia de dilluns a divendres fins que aconseguim les 15000 firmes ens trobarem en una PARADETA FIXA al Portal de l’Àngel!
CADA DIA DE DILLUNS A DIVENDRES.
DE 16 A 20H.
PORTAL DE L’ÀNGEL (PLAÇA DE CARLES PI I SUNYER )
COM M’APUNTO A FER TORNS, RECOLLIR FIRMES I PASSAR-M’HO BÉ AMB LES COMPANYES FEDATÀRIES?? APUNTAT EN AQUEST GRUP DE TELEGRAM: HTTPS://T.ME/JOINCHAT/HT-2EW6UVWJMD0RYJB1HIW
[No tens telegram? Envia’m un mail a consultaaiguabcn@gmail.com i ho arreglem!]
Recorda que el que fas (ho facis com ho facis) és molt important! I més que per ara, pel futur dels que visquin a Barcelona!
Molta força i endavant!
#Objectiu15000
-Equip de Coordinació de Remunicipalitzem Barcelona
Comunicat de les tres iniciatives de participació popular
Barcelona, 16 de gener de 2018
La setmana passada es va fer públic que s’han presentat dos recursos en contra del nou Reglament de Participació Ciutadana de l’Ajuntament de Barcelona. És en el marc del nou reglament que s’han presentat tres iniciatives ciutadanes que actualment estan en el procés de recollida de signatures. Aquestes són el canvi del nom de la plaça Antonio López, un esclavista, pel nom d’Idrissa Diallo, trobat mort al CIE de Barcelona, la iniciativa HabitemElsantPau, que és una proposta d’habitatge social i la defensa de l’acció solidaria del Gimnàs Social Sant Pau. I la pregunta referent a la remunicipalització de l’aigua de la ciutat, que tot i tractar-se d’un bé bàsic i essencial, avui és en mans de l’empresa AGBAR, que també gestiona l’aigua de 23 municipis de l’Àrea Metropolitana, a través d’un procés que encara està en els tribunals.
Un dels recursos rebuts prové de la Cambra de Concessionaris i Empreses Vinculades al Sector Públic (CCIES), que té com a vicepresident Albert Martínez Lacambra, alhora director general d’Agbar. Per això creiem que és la primera resposta des de l’empresa cap al procés iniciat des de la ciutadania per la remunicipalització d’aquest servei.
Amb aquesta acció volen tornar el poder a aquells actors i partits que defensen els interessos de les grans empreses per sobre de les vides de les persones i de la democràcia. Nosaltres creiem que som les persones les que hem d’efectuar el debat, i som nosaltres qui decidim quin és el model de gestió d’aigua per la ciutat de Barcelona. Per tant, som la ciutadania qui hem de decidir el model de ciutat en la qual volem viure i construir la vida.
Cal alertar que amb aquests recursos s’està afectant també a l’exercici democràtic de les altres iniciatives que també volen tirar endavant consultes, tant ara com en el futur. És per això que des de les tres iniciatives ciutadanes creiem que es tracta d’un atac molt greu a la democràcia i que no pot ser que els interessos privats passin per sobre dels debats que les persones habitem la ciutat volem posar al carrer.
Instem també a l’Ajuntament de Barcelona i a les forces polítiques que hi estan representades a que no facin cap pas enrere en la voluntat de celebrar la multiconsulta ciutadana prevista per aquest mateix any.
Deu cares dels moviments socioambientals de Barcelona reclamen la gestió pública de l’aigua a Barcelona
[Comunicat] Gota a Gota, remunicipalitzem l’Aigua a Barcelona. A Barcelona, amb l’aigua, aprofundim en la Democràcia. #Objectiu15000
Més de 40 entitats de Barcelona hem teixit una xarxa ciutadana per aconseguir que la gestió de l’aigua a Barcelona es realitzi de forma pública i amb la participació de la ciutadania.
L’objectiu és apropar-nos a una situació més similar a la de la resta d’Europa i del món on la gestió de l’aigua és pública en un 80 i 90% respectivament. Actualment, a Catalunya la situació és a la inversa, la gestió de la nostra aigua és en més d’un 80% privada.
La iniciativa està inspirada en els referèndums i les consultes convocades pels moviments socials de grans ciutats com Berlin o Madrid i de països com Itàlia i Uruguai. Aquestes lluites dels darrers 15 anys serveixen com a referents per haver dut a terme processos de remunicipalització i de defensa de la gestió pública de l’aigua a partir de l’organització de la societat civil. La lluita per l’aigua té la capacitat de construir amplis fronts d’organitzacions socials i polítiques, com s’ha demostrat en aquests processos. Aquests fronts amplis permeten fer canvis a les polítiques que tracten l’aigua com una mercaderia i la utilitzen per fer negoci.
Inspirada en aquestes lluites, ara és Barcelona qui comença el procés de remunicipalització mitjançant una Iniciativa Ciutadana.
Les entitats promotores impulsem un nou procés democràtic on la ciutadania té la capacitat de decidir quin model de gestió vol, implicant el major nombre de barcelonins i barcelonines possible. La Iniciativa Ciutadana proposa l’aprovació d’una consulta a Barcelona amb la pregunta: “Vol vostè que la gestió de l’aigua a Barcelona sigui pública i amb participació ciutadana”? I així instar al Ple Municipal de la ciutat a prendre les mesures necessàries per aconseguir la gestió d’un bé comú com com l’aigua de forma pública i amb control ciutadà. Després que s’hagin aprovat dues mocions al ple municipal i encara no s’hagi pres cap mesura, fem una crida a que la ciutadania lideri el procés per recuperar la gestió pública i democràtica de l’aigua a Barcelona.
El passat 15 de desembre, a l’assemblea convocada per teixir una xarxa ciutadana per demanar la gestió publica de l’aigua a Barcelona es va acordar, de forma democràtica i per unanimitat, i amb l’assistència de més de 100 persones, engegar el camí per a la remunicipalització de l’aigua a Barcelona. Aquell mateix dia, iniciàrem el procés de recollida de les 15.000 firmes que es necessiten pel 15 de febrer, dia de finalització de la iniciativa.
Partíem de zero i tot estava per fer. Gràcies a l’activisme col·lectiu de les veïnes i col·lectius de Barcelona, a hores d’ara disposem d’una seu de la iniciativa en cadascun dels districtes de la ciutat, més de 25 punts fixes de recollida de signatures, més de 150 fedatàries i 45 entitats adherides.
Cada districte té un Equip de Campanya que funciona de forma organitzada per planejar, gestionar i convocar sessions informatives i formatives a diferents espais del barri com casals, ateneus, biblioteques… muntar taules al carrer per aconseguir signatures, explicar el procés participatiu i sumar més i més persones voluntàries com a fedatàries.
L’aigua és el bé comú i essencial per a la vida perfecte per recuperar la democràcia que molts pensem que hem perdut.
La valoració actual és molt positiva. Barcelona demostra un cop més ser una ciutat oberta, innovadora, participativa i implicada, cosmopolita, preocupada pels drets humans i amb ganes d’aprofundir en la democràcia real. Les seves gents col·laboren en molts i diversos graus, des d’implicar-se en les qüestions més logístiques fins a plasmar el seu suport amb una signatura.
La campanya Remunicipalitzem l’aigua a Barcelona, pràcticament al bell mig del període de recollida de signatures de dos mesos atorgat pel reglament de participació fa una crida a tots els barcelonins i barcelonines a la participació en la Iniciativa Ciutadana per l’Aigua Pública amb Participació Ciutadana a Barcelona.
Entitats adherides:
Ateneu Harmonia; ODESC – Observatori Drets econòmics, socials i culturals; EMBAT – Organització Llibertària de Catalunya; Ecoconcern Innovació Social; ASiA – Associació Salut i Agroecologia; ODG – Observatori del Deute en la Globalització; Moviment per la Justícia Climàtica; Attac – Asociación por la Tasación de las Transacciones financieras y por la Acción Ciudadana; Consell Joventut Barcelona; ESF – Enginyeria Sense Fronteres; ESF- uni – Assemblea uni; EntrePobles; ABTS – Assemblea de Barris per un Turisme Sostenible; PAH – Plataforma d’afectats per la hipoteca; APE – Aliança contra la Pobresa Energètica; Campanya Stop TTIP – CP ; XNCA – Xarxa per una Nova Cultura de l’Aigua.; Co.bas – Sindicat de Comissions de Base; CSC – Intersindical; Parlament ciutada; SEPC – Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans; Associacions de veïns; EeA – Ecologistes en Acció; Xarxa per la Sobirania Energètica ; ILP Renda garantida; ZOOXXI; FAVB – Federació D’Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona; Aula Aigua; Fòrum Narcís Monturiol; Assemblea Treballadors Aturats de BCN; Marea Pensionista; Marea de Marees; Xarxa de Consum Solidari; Vamos; IAC – Intersindical Alternativa de Catalunya ; CDR Gràcia; USOC – Unió Sindical Obrera de Catalunya; Assemblea 15M – Sarrià-St. Gervasi; CGT – Aigües Ter Llobregat; Ateneu Nou Barris; CEPA; Fotomovimiento; DiEM 25; CGT Ensenyament; CGT Barcelona Cicle de l’Aigua SA
Recull de premsa:
BTV – http://beteve.cat/entitats-socials-municipalitzacio-aigua/
El Punt Avui – http://www.elpuntavui.cat/economia/article/18-economia/1320296-l-aigua-tambe-te-alternativa.html
Vilaweb – https://www.vilaweb.cat/noticies/proposen-fer-una-consulta-popular-per-municipalitzar-laigua-de-barcelona-2-eloi-badia-colau-berlin/
El Salto – https://elsaltodiario.com/remunicipalizacion/la-gestion-del-agua-otro-referendum-en-barcelona
Público – http://www.publico.es/public/iniciativa-ciutadana-per-remunicipalitzar-l-aigua-barcelona-topa-amb-rebuig-d-agbar.html
