Qui hi ha darrera la gestió de l’aigua a Barcelona?

Qui hi ha darrera la gestió de l’aigua a Barcelona?

La resposta aquesta senzilla pregunta és complexa. La forma de fer de les grans multinacionals i bancs que s’enriqueixen negociant amb un Dret Humà com l’aigua ha estat construir una gran confusió per no saber qui gestiona l’aigua, quin és el model de gestió (públic, privat o mixt) i qui s’amaga darrera el gran benefici que comporta gestionar un bé tan bàsic i essencial per a la vida com l’aigua.

Un bé comú, que sí o sí, les persones necessiten i que, per tant, el model de gestió privat a les multinacionals de l’aigua i bancs els hi comporta cada dos mesos ingresos milionaris als seus comptes corrents.

El control de l’aigua i I l’ingrés de milions i milions d’euros en un sol dia cada dos mesos en un compte corrent en una societat capitalista com la nostra comporta un gran poder. Molt poder que multinacionals de l’aigua i bancs no estan disposats a perdre sigui amb demandes i criminalització de moviments socials que defensen les families en estat de vulnerabilitat que no poden pagar els subministraments més bàsics, grans campanyes publicitàries, multiples casos de pressumpte corrupció i finançament de partits o multiplicant les demandes per evitar els democràtics procesos de remunicipalització.

A Barcelona des del 1920 Agbar ha estat darrera la gestió de l’aigua de forma irregular.

Antecedents a la creació d’AGBAR

L’any 1867 quan la ciutat de Barcelona salta la muralla i casa a casa, illa a illa es gesta i s’estén l’eixample pel pla de Barcelona, a la ciutat de Lieja es constitueix una empresa privada amb capital francès i belga. Compagnie d’eaux de Barcelone serà qui gestionarà l’aigua a la ciutat.

Uns anys més tard, l’any 1881, Crédit Général Liégeois y Société Lyonnaise des Eaux (ara integrada en Suez Environnement) acorden amb la Compagnie des Eaux de Barcelone crear a París la Societé General des Eaux de Barcelone.

No es fins l’any 1920 que es constitueix la Societat General d’Aigües de Barcelona (SGAB). Aquesta societat naixerà a partir d’un acord entre el Banco de Barcelona, el Banco Hispano Colonial, el Banco Bilbao, el sindicato de Banqueros i la Banca Arnús per comprar la Societé General des Eaux de Barcelone que era l’empresa que gestionava l’aigua a Barcelona.

L’any 2010 la justícia falla en sentència que Agbar no té contracte de concessió per abastir la ciutat de Barcelona. Un Tribunal del Contenciós Administratiu de Barcelona declara il·legal la tarifa i la concessió d’Agbar a l’Àrea Metropolitana de Barcelona.

El 2013 l’Àrea Metropolitana de Barcelona constitueix sense concurs public l’empresa Mixta Aigües de Barcelona (amb un 85% de patrimoni d’Agbar i un 15% de l’AMB).

A finals de 2014 la Caixa mitjançant Criteria entra amb un 15% a l’empresa mixta mijançant un pagament de 50 milions d’Euros a Agbar.

L’any 2015 l’Oficina d’Antifrau de Catalunya assenyala irregularitats per part de l’AMB i Agbar en la creació de l’empresa mixta.

A Març de 2016 el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya anul·la la creació de l’empresa mixta d’Aigües de Barcelona a caussa de les irregularitats del procés d’adjudicació. A hores d’ara, Agbar ha recorregut al Tribunal Suprem de Justícia i estem pendents de sentència definitiva.

L’expansió estatal i internacional d’AGBAR

SGAB emprarà AGBAR com a marca comercial a Barcelona i amb les capçaleres de Aquadom i Aqualogy s’extendrà per diverses Nacions o Comunitats Autònomes com Hidralia (Andalusia), Aquara o Agbar (Arago), Asturagua (Asturias), Hidrobal o Sorea (Balears), Canaragua (Canàries), Aquona (Antiga Aguagest a Castella Lleó i Castella la Manxa), Agbar i Sorea (Catalunya) Aquanex (antiga Aquagest a Extremadura), Viaqua (Galizia), Aquarbe (Navarra, La Rioja i Euskadi) i Hidraqua o Sorea (País Valencià).

El grup Agbar s’ha estès internacionalment a Xile, Regne Unit, Xina, Colòmbia, Argèlia, Cuba i Mèxic.

El grup AGBAR s’ha anat fent amb altres companyies locals mitjançant OPA,S més o menys agressives com el cas de CASSA o compra d’accions com el cas de Mina de Terrassa amb la intenció de fer-se amb el control de tota la gestió de l’aigua a Catalunya. A Catalunya més d’un 80% de la població és subministrada per empreses privades i Agbar n’abasteix més del 70%.

Qui hi ha darrera de SGAB o AGBAR

Des del 1920 el canvi de titularitat de les accions d’Agbar ha anat variant. No obstant, els últims anys han hagut canvis molt substancials.

L’any 2008 el grup SUEZ passa a controlar el 56% d’AGBAR i criteria el holding d’inversions de la Caixa (ara BankCaixa) el 44% restant. Les accions d’AGBAR varen cotitzar en bosa al Mercat Continu fins aquest any.

A finals del 2009 Agbar passa a ser controlada pel grup francès Suez. El qual és fa en un 70% aproximat de les accions i la Caixa en un 25%.

L’any 2014 es produeix una operació on la Caixa intercanvia tot el paper d’accions que li restaven d’Agbar (el 24,14%) amb la multinacional francesa Suez, la qual passa a controlar el 100% d’Agbar. La Caixa ingressarà 299 M€ en efectiu que destinarà a l’objectiu de fer-se amb el 7% de Suez.

A finals del 2015 segons la premsa i per l’escàndol del 3% l’advocat Miquel Roca i els més alts directius del grup francès Suez Environnement surten de forma apressurada del consell d’Agbar.