Qui hi ha darrera de la gestió de l’aigua a Barcelona?

La resposta a aquesta senzilla pregunta és complexa. La forma de fer de les grans multinacionals i bancs que s’enriqueixen negociant amb un Dret Humà com l’aigua ha estat construir una gran confusió sobre qui gestiona l’aigua, quin és el model de gestió (públic, privat o mixt) i qui s’amaga darrera el gran benefici que comporta gestionar un bé tan bàsic i essencial per a la vida com l’aigua.

Un bé comú que, sens cap dubte, les persones necessitem i que, per tant, el model de gestió privat a les multinacionals de l’aigua i als bancs els comporta cada dos mesos ingresos milionaris.

El control de l’aigua i l’ingrés de milions d’euros en beneficis en aquesta societat capitalista comporta un gran poder. Un poder que les multinacionals de l’aigua i els bancs no estan disposats a perdre i el defensen amb demandes i criminalització dels moviments socials que defensen les families en estat de vulnerabilitat, amb grans campanyes publicitàries, amb múltiples casos de pressumpte corrupció i finançament a partits polítics o evitant mitjançant demandes els democràtics processos de remunicipalització.

A Barcelona des de l’any 1920 Agbar ha estat darrera de la gestió de l’aigua de forma irregular.

Antecedents a la creació d’Agbar

L’any 1867, quan la ciutat de Barcelona salta la muralla i es gesta i s’estén l’Eixample pel pla de Barcelona, a la ciutat de Lieja es constitueix una empresa privada amb capital francès i belga, la Compagnie d’eaux de Barcelone, que serà qui gestionarà l’aigua a la ciutat.

Uns anys més tard, l’any 1881, el Crédit Général Liégeois i la Société Lyonnaise des Eaux (ara integrada a Suez Environnement) acorden amb la Compagnie des Eaux de Barcelone de crear, a París, la Societé General des Eaux de Barcelone.

No és fins l’any 1920 que es constitueix la Societat General d’Aigües de Barcelona (SGAB). Aquesta societat neix a partir d’un acord entre el Banco de Barcelona, el Banco Hispano Colonial, el Banco Bilbao, el Sindicato de Banqueros i la Banca Arnús per comprar la Societé General des Eaux de Barcelone que era l’empresa que gestionava l’aigua a Barcelona.

L’any 2010 la justícia falla en sentència que Agbar no té contracte de concessió per abastir la ciutat de Barcelona. Un Tribunal del Contenciós Administratiu de Barcelona declara il·legal la tarifa i la concessió d’Agbar a l’Àrea Metropolitana de Barcelona.

El 2013 l’Àrea Metropolitana de Barcelona constitueix, sense concurs públic, l’empresa mixta Aigües de Barcelona (amb un 85% de patrimoni d’Agbar i un 15% de l’AMB).

A finals de 2014, La Caixa mitjançant Criteria entra amb un 15% a l’empresa mixta a través d’un pagament de 50 milions d’euros a Agbar.

L’any 2015, l’Oficina Antifrau de Catalunya assenyala irregularitats per part de l’AMB i d’Agbar en la creació de l’empresa mixta.

Al març de 2016, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya anul·la la creació de l’empresa mixta d’Aigües de Barcelona a causa de les irregularitats del procés d’adjudicació. Agbar va recorrer la sentència i a hores d’ara restem a l’espera d’una sentència definitiva del Tribunal Suprem.

L’expansió estatal i internacional d’AGBAR

SGAB empra AGBAR com a marca comercial a Barcelona i amb les capçaleres de Aquadom i Aqualogy s’extén per diverses comunitats autònomes com Hidralia (Andalusia), Aquara o Agbar (Aragó), Asturagua (Asturies), Hidrobal o Sorea (Balears), Canaragua (Canàries), Aquona (Antiga Aguagest a Castella Lleó i Castella la Manxa), Agbar i Sorea (Catalunya) Aquanex (antiga Aquagest a Extremadura), Viaqua (Galícia), Aquarbe (Navarra, La Rioja i Euskadi) i Hidraqua o Sorea (País Valencià).

El grup AGBAR s’ha anat fent amb altres companyies locals mitjançant OPA més o menys agressives com en el cas de CASSA o comprant accions com en el cas de la Mina de Terrassa amb la intenció de fer-se amb el control de tota la gestió de l’aigua a Catalunya. A Catalunya més d’un 80% de la població és subministrada per empreses privades i Agbar n’abasteix més del 70%.

El grup Agbar s’ha estès internacionalment a Xile, Regne Unit, Xina, Colòmbia, Argèlia, Cuba i Mèxic.

 

Qui hi ha darrera de SGAB o Agbar?

Des de l’any 1920, el canvi de titularitat de les accions d’Agbar ha anat variant. No obstant, durant els últims anys  hi ha hagut canvis substancials:

L’any 2008, el grup SUEZ passa a controlar el 56% d’Agbar i Criteria, el holding d’inversions de la Caixa (ara CaixaBank), en controla el 44% restant. Les accions d’Agbar varen cotitzar en borsa al Mercat Continu fins aquest any.

A finals del 2009, Agbar passa a ser controlada pel grup francès Suez, que es fa amb un 70% aprox. de les accions, i per La Caixa, en un 25%.

L’any 2014, es produeix una operació on La Caixa intercanvia totes les accions que li restaven d’Agbar (el 24,14%) amb Suez, que passa a controlar el 100% d’Agbar. La Caixa ingressa llavors 299 milions d’euros en efectiu que destina a l’objectiu de fer-se amb el 7% de Suez.

A finals del 2015, segons la premsa i a causa de l’escàndol del 3% l’advocat Miquel Roca i els més alts directius del grup Suez Environnement surten de forma precipitada del consell d’Agbar.